Història
Fris Cronològic
1857 - 1868
Període
1857-1868
La llei Moyano consolida el control del sistema educatiu per l’Estat i per l’Església catòlica en tots els aspectes relacionats amb la moral i la fe
La Llei Moyano intenta ordenar i centralitzar el dispers i deficitari sistema educatiu espanyol. Classifica l’ensenyament en tres períodes, unifica els llibres de text, proclama l’obligatorietat de la primera ensenyança i proclama la llibertat per obrir centres escolars privats.
Trets històrics
Els governs de l’Estat destaquen per la seva contínua inestabilitat. Els problemes interns (aixecaments carlistes i manifestacions obreres) i externs (guerra al Marroc) van paralitzant l’administració central.
Es crea a Maó la primera lògia maçònica Los Amigos de la Humanidad, i el ciutadellenc Jeroni Cabrisses i Caimaris posa les bases de la indústria sabatera obrint el mercat cubà.
Jeroni Cabrisses i Caimaris
Trets històrics
El sistema educatiu de la major part del segle XX és un sistema dissenyat a mitjans del segle XIX, sense gairebé modificacions substancials; la base legislativa és la que va dissenyar la Llei Moyano. Es basa en un clar centralisme: el control de l’educació des del Ministeri de Foment i el control de l’església catòlica de tots els aspectes relacionats amb la moral i la fe. La Llei Moyano és la primera llei general d’educació a l’Estat espanyol; entre altres qüestions dictava que:
- L’ensenyança pot ser pública o privada.
- Es divideix en tres períodes: primera ensenyança (a càrrec dels municipis), segona ensenyança (a càrrec de les províncies) i ensenyança superior (a càrrec de l’Estat).
- Unifica els llibres de text.
- Proclama la gratuïtat i l’obligatorietat de la primera ensenyança pública; és a dir, per a tots els fillets entre sis i nou anys.
- Consolida les desigualtats de tipus sexual (programes diferenciats segons el sexe), poblacionals (les escoles de petits llogarets poden arribar a ser temporals) i socioculturals.
- L’ensenyament primari imparteix les següents assignatures: doctrina cristiana i nocions d’història sagrada, lectura, escriptura, principis de gramàtica castellana amb exercicis d’ortografia, principis d’aritmètica i breus nocions d’agricultura, indústria i comerç. Las filletes cursen Labores, dibuix aplicat a les labors i nocions d’higiene domèstica.
- Proclama la llibertat per obrir centres escolars.
El nombre d’alumnes escolaritzats augmenta molt lleugerament a les escoles de l’illa; els batlles recorden la necessitat i l’obligació per part dels mestres d’acompanyar els fillets a l’escola i tornar-los després a casa per evitar les contínues absències. El ban del batlle de Maó és prou eloqüent:
- Esperando de su celo por la instrucción que me evitarán el disgusto de tener que exigirles multa alguna, convenciéndose de que la base del saber humano es la educación primaria. Mahón a 27 de marzo de 1959.
L’analfabetisme és molt elevat: el 61,19% a Maó i el 85,06% d’homes a Ferreries declaren no saber llegir ni escriure. De les dones no consten ni les dades, ja que no tenien l’obligació d’estar escolaritzades ni d’aprendre a llegir i escriure.
Relació d’escoles públiques del terme de Maó, que inclou les des Castell, Sant Lluís i Sant Climent. Es referencien dues escoles de pàrvuls i una de persones adultes.
L’Ajuntament es mostra decidit a prioritzar l’ensenyament per a tota la població. El 1864 projecta la construcció d’una escola per a 200 fillets i filletes amb un disseny i una arquitectura vanguardista i adaptada a les noves necessitats pedagògiques.
Any
Notícies escolars educatives rellevants a Menorca
Menorca: política, cultura i economia
Relació amb Catalunya
Estat / Europa / Món
1857
A partir de la Llei Moyano es tancaran, a les diferents localitats, centres educatius privats que no reunien les condicions exigides per la llei.
*L’inspector d’educació demana crear, a Maó, una escola de pàrvuls i una de filletes a Sant Climent. En el mateix informe, l’inspector recomana la necessitat de celebrar exàmens en les escoles públiques.
*En nombre global d’escoles demanat per la Llei Moyano era superat a Maó amb l’existència de les escoles privades religioses.
*La llei Moyano no reconeix l’escola de nàutica de Maó i aquesta passa a dependre de la Junta Local de Primera Ensenyança. No pot oferir títols oficials.
*L’Ajuntament de Maó demana i recorda als mestres la necessitat d’acompanyar els fillets a escola i tornar-los després a casa, per evitar les contínues absències.
Neix a Ciutadella Joan Benejam i Vives, el que serà un dels grans pedagogs renovadors de l’Estat espanyol i persona molt estimada a tota l’illa, infatigable escriptor i mestre de mestres.
Narváez aboleix totes les associacions obreres.
*Llei Moyano: es basa en el centralisme i el control des del ministeri de Foment, en l’obligatorietat de la primera ensenyança per a tots els fillets entre sis i nou anys, la gratuïtat per fillets pobres, el control de l’església en aspectes de moral i de fe i la llibertat per obrir centres d’ensenyament, el que va provocar un augment de l’ensenyament confessional.
La llei Moyano suposa la consagració de tres nivells educatius: l’ensenyament primari (a càrrec dels municipis), l’ensenyament secundari (a càrrec de les províncies) i l’ensenyament superior (a càrrec de l’estat).
Igualment es consoliden les desigualtats de tipus sexual (programes diferenciats), poblacionals (les escoles de petits llogarets poden arribar a ser temporals) i socioculturals.
L’ensenyament primari imparteix: doctrina cristiana i nocions d’història sagrada, lectura, escriptura, principis de gramàtica castellana amb exercicis d’ortografia, principis d’aritmètica i breus nocions d’agricultura, indústria i comerç. Les filletes cursen “Labores”, dibuix aplicat a les labors i nocions d’higiene domèstica.
*Important depressió econòmica.
1858
Es crea a Ciutadella el Seminari Conciliar, creat amb una aportació del Concordat de 1851.
Vaga a l’Espanya Industrial. Gran repressió.
*Neix Manuel Cossio (1858-1935), pedagog espanyol, director del Museo Pedagógico Nacional i de les Misiones Pedagógicas en temps de la República.
*Neix Emile Durkheim (1858-1917), sociòleg i pedagog francès. Concebia l’educació estretament vinculada amb la societat.
1859
Tot i que la xarxa d’escoles és notable, sobretot al terme de Maó, el batlle d’aquesta ciutat es veu obligat a amonestar als pares que no porten els seus fills a l’escola “esperando de su celo por la instrucción que me evitarán el disgusto de tener que exigirles multa alguna, covenciéndose de que la base del saber humano es la educación primaria. Mahón a 27 de marzo de 1959.”
Fundació de la lògia Els Amics de la Humanitat a Maó.
Neix a Barcelona la revista pedagògica “El monitor de Primera Enseñanza”.
Octubre: guerra de l’Àfrica.
1860
S’obre l’escola pública de filletes de Sant Climent.
*Es crea el “Colegio de Santa Maria Español-Francés” a càrrec de Joana Beltran; el col·legi va destinat a l’educació de les filles de l’alta burgesia i de la noblesa.
*Els censos indiquen un alt índex de població analfabeta: entre un 61,19% a Maó i un 82,06% a Ferreries. Aquestes xifres només registren la població masculina; l’educació de la dona és molt més deficient.
Jeroni Cabrisses i Caimaris posa les bases de la indústria sabatera obrint el mercat cubà.
Fracassa el cop carlista de Sant Carles de la Ràpita.
1861
El 27 de març de 1861 el governador de la província insistirà en la necessitat de no parlar en català, donades les evidències de que aquest costum no minva:
“Los maestros de las escuelas tanto elementales, como superiores, se abstendrán en los sucesivo de enseñar a los niños, explicar, ni corregir cosa alguna de su ministerio en otro idioma que en el castellano, quedando prohibido completamen-te hablar en las aulas, el dialecto del país.”
Segons el cadastre de 1860, la meitat de l’illa (47,6%) pertanyia a 28 grans propietaris (amb més de 550 Ha cadascun).
Comença la Guerra de Secessió als Estats Units.
*Tractat de pau amb el Marroc.
*Sublevació camperola de Loja.
1862
Fundació de l’Ateneu Catalán de la Classe Obrera.
1863
Joan Benejam viatja a Barcelona
Neix Pere Pons Sitges, alcalde “popular” de Maó.
*Neix Joan Hernández Sanz, historiador, arxiver i pintor. Esdevindrà una de les personalitats més rellevants de la Menorca de principi de segle.
1864
L’Ateneu Balear convoca un concurs sobre educació d’adults.
Creació a Londres de la Primera Internacional.
*Depressió econòmica.
*Primer periòdic obrer a Catalunya: “El Obrero”.
*La Reial Ordre de 1864 obliga als catedràtics a defensar en les seves classes l’església, la reina i la constitució, el que va originar greus avalots (és la coneguda primera qüestió universitària). Aquest problema no es tancarà fins a la revolució de 1868, moment en el qual els professors sancionats (entre ells, Giner de los Rios) retornaran a les seves càtedres.
1865
Es crea a Maó un col·legi lliure de segon ensenyament; l’escola de nàutica s’incorporaria al nou col·legi.
Esfera del món usada a l’escola de Nàutica, conservada a l’arxiu del Joan Ramis de Maó.
Congrés obrer català a Barcelona.
*Insurrecció dels estudiants i repressió (La nit de San Daniel).
1866
Creació a Maó d’una escola pública elemental i d’una escola de pàrvuls.
*Neix Mateu Fontirroig, mestre molt reconegut de Maó, a LLoret
de Vista Alegre, Mallorca.
*Es crea a Maó el Seminari de Menors del Sagrat Cor.
Comença a sortir a Barcelona el setmanari “El Clamor del Magisterio”.
*Apareix a Barcelona el setmanari “La Asociación” dirigit per l’obrer Josep Roca i Galès.
Pronunciament fracassat del general Prim.
*Setembre: Primera Internacional a Ginebra.
*Reial Decret de caire clerical (1-8). Decret limitant la llibertat de càtedra.
1867
Joan Benejam acaba els seus estudis i entra en contacte amb els revolucionaris del 68. És destinat a les escoles de Blanes.
Reial Decret (27-I) obligant als catedràtics a jurar fidelitat a la corona i a la religió.
