Història
Fris Cronològic
1868 - 1875
Període
1868-1875
Les manifestacions culturals i educatives prenen la iniciativa de mans de maçons, liberals i republicans
Les manifestacions culturals i educatives prenen la iniciativa de mans de maçons, liberals i republicans
El sexenni revolucionari aporta una sacsejada a les consciències amb múltiples iniciatives però poques realitzacions per les mancances pressupostàries, els problemes interns del país i el pocs anys de govern en mans progressistes. La realitat cultural a Menorca reflecteix aquesta embranzida i la il·lusió cala al moviment revolucionari entre els joves.
Diferent iconografia maçònica
Interior de l’Anglo-Española, important fàbrica maonesa del segle XIX. El sector secundari donava feina a més d’un terç de la població activa insular, la qual cosa generà un notable moviment obrer.
Trets històrics
Les forces que pretenien la modernització del país van començar un moviment liderat pel general Prim acompanyat d’una gran mobilització popular.
L’enderrocament de la monarquia borbònica d’Isabel II obre les portes a reformes progressistes: sufragi universal per a homes majors de 25 anys; llibertat d’ensenyament, intent descentralitzador, reforçament de les corporacions locals i provincials i impuls a l’educació secundària. El període acaba amb la proclamació de la I República, que és enderrocada pel cop d’estat del general Pavía en un nou intent d’ofegar la instauració de mesures progressistes.
A Menorca s’inicien els primers grups obrers i es produeix la primera vaga obrera a la Industrial Mahonesa, que va alarmar els dirigents republicans.
Trets bàsics d’història de l’educació del període
Durant el sexenni revolucionari, l’educació pren el protagonisme; calia oferir educació gratuïta per a tothom; per als progressistes, la segona ensenyança ha de servir per augmentar la cultura dels ciutadans, no només per preparar-los per a l’accés als estudis universitaris. Gairebé cap proposta es va poder portar a terme, degut als moviments revolucionaris i al poc temps que duraren els diferents governs. El sexenni revolucionari a Menorca porta una important agitació política, cultural i educativa.
Els sectors progressistes i republicans intenten portar a terme una àmplia campanya d’alfabetització i culturalització de la població, que xoca amb la crua realitat i amb la manca de pressupostos. Molts ajuntaments no poden pagar ni els sous del mestres (l’Ajuntament de Maó deu 2.588 pessetes als mestres del municipi). La premsa insular de caire progressista, els protestants, les lògies maçòniques, els republicans i els lliurepensadors llencen virulents atacs contra la pressió de l’església catòlica sobre el sistema educatiu, sobre la llibertat de pensament i sobre els impediments per alfabetitzar el poble. La premsa insular reflecteix clarament la pèrdua significativa d’influència dels sectors conservadors i catòlics radicals.
Els republicans federalistes, els maçons, lliurepensadors i protestants desenvolupen una àmplia campanya de conscienciació ciutadana sobre els efectes positius de viure en llibertat; el diari El Menorquin és l’òrgan d’expressió dels republicans federals menorquins i esdevé també un mitjà d’expressió de la maçoneria maonesa.
Quadre de distribució del temps i del treball de l’escola pública de fillets des Castell. La preocupació per regular el bon funcionament de les institucions escolars era notable per part del municipi de Maó.
L’Ajuntament de Maó envia l’estat de conservació de les escoles públiques i privades del municipi i el número d’alumnes que hi acudeixen. Inclou les escoles des Castell i de Sant Lluís.
Any
Notícies escolars educatives rellevants a Menorca
Menorca: política, cultura i economia
Relació amb Catalunya
Estat / Europa / Món
1868
A partit d’aquesta data, la premsa menorquina republicana realitzava virulents atacs contra els moviments catòlics i contra la jerarquia eclesiàstica. Mestres tant, l’església tenia importants problemes: Francesc Tuduri de la Torre obria escoles de primeres lletres, era maçó i políticament afí al republicanisme. Les escoles no catòliques i les lògies maçòniques portaven de cap el bisbe Mateu Jaume.
La Junta Revolucionària de Menorca declara francs els ports de l’illa. La mesura fracassa davant l’oposició de Mallorca i del Govern Provisional.
*Constitució del Partit Liberal Monàrquic a Menorca.
*Apareix “El Menorquín” com a periòdic literari i acaba essent el periòdic del republicanisme federal. Va comptar amb la col·laboració de la intel·lectualitat maçònica mahonesa.
Francesc Tuduri de la Torre, maçó, lliurepensador i pastor protestant obre sis escoles de primeres lletres a Maó i Es Castell. Els protestants defensen que per ser creient cal saber llegir i escriure i emprenen una ambiciosa tasca alfabetitzadora
Es declara l’estat de guerra al Principat.
*Revolta a Barcelona.
*L’ateneu català de la classe obrera és converteix en centre de cultura proletària.
Revolució de setembre.
*Enderrocament de la monarquia borbònica d’Isabel II.
*Reforma monetària que estableix la pesseta com a unitat monetària.
*S’inicia l’expansió de la maçoneria a Espanya.
*Llibertat d’ensenyament. Tots els espanyols poden fundar establiments d’ensenyament.
*Per primera vegada a Espanya s’estableix el sufragi universal per a homes majors de 25 anys.
*Comença la primera guerra de Cuba per la seva independència.
*El primer decret de Ruiz Zorilla, ministre d’educació, regula la total llibertat de càtedra. La segona ensenyança ha de servir per augmentar la cultura dels ciutadans, segons els progressistes (augmenten la matrícula als centres de secundària).
1869
El col·legi de segon ensenyament passa a Institut de Segona Ensenyança. Les xifres de matrícula de l’Institut es mantenen força baixes, tot i que a partir del sexenni revolucionari s’incrementa notablement fins arribar als 50 alumnes per curs escolar.
*Joan Benejam crea a Ciutadella el Colegio Ciudadelano.
(centre privat).
*Obre a Maó la “Escuela Propagandista del Club Republicano Federal” i l’escola lliure de la “Sociedad Evangélica”.
*S’obre al públic una escola de dibuix natural per alumnes majors de 9 anys, a càrrec del municipi.
El republicà Rafael Prieto i Caules és elegit diputat a les Corts Constituents per Menorca i Eivissa.
El col·legi de segon ensenyament passa a ser Institut de Segona Ensenyança, potser uns dels pocs instituts ubicats en una ciutat no capital de província.
Joan Benejam obre a Ciutadella El Colegio Ciudadelano, centre privat que llança el prestigi del pedagog.
Obre a Maó La Escuela Propagandista del Club Republicano Federal i La Escuela Libre de la Sociedad Evangélica.
L’Ajuntament de Maó obre una Escola Pública de dibuix al natural per alumnes majors de 9 anys.
Publicació a Palma d’El Obrero i constitució d’un Centre Federal de Societats Obreres.
*Escoles de l’Ateneo Catalán de la Clase Obrera.
*Es crea a Palma l’Escola Democràtica Repùblicana.
Nova constitució de caire liberal.
*Intent descentralitza-dor; reforçament de les corporacions locals i provincials.
1870
L’Ajuntament de Maó disposa que les lliçons que s’imparteixen al nou Institut siguin públiques: pot assistir-hi qualsevol que respecti les normes. És l’eufòria de la revolució.
*L’Ajuntament de Maó sol·licita una ajuda per al creació d’una biblioteca pública.
Fundació de la lògia Germans de la Humanitat a Maó.
*Apareixen dos periòdics satírics que es dediquen a atacar la premsa menorquina de dretes: “La Bomba” i “La locomotora”. La premsa conservadora s’agrupa entorn als diaris “La Verdad”, “Crónica de Menorca” i “El Constitucional”.
Neix Maria Montessori, metgessa i pedagoga italiana que elabora un mètode àmpliament difós entres nosaltres.
Primer Congrés Obrer Espanyol, celebrat a Barcelona.
*S’acaba el Concili Vaticà I. Condemna del liberalisme.
*Assassinat del general Prim.
*Decret ordenant que s’ensenyi la Constitució a les escoles.
*Apareix el primer nombre de “Solidaridad”, setmanari internacionalista a Madrid.
*Neix Maria Montessori (1870-1952), metgessa i pedagoga italiana que elaborà el mètode que porta el seu nom.
1871
Neix Joan Mir i Mir.
Les arques dels diferents municipis de Menorca resten sense recursos i no es poden pagar el sous dels mestres. Aquest any, l’Ajuntament de Maó, deu 2.588 pta. Als seus mestres. Els municipis de Ciutadella, Alaior, Ferreries i Es Mercadal també acumulen importants deutes. El govern de la província imposa una forta sanció als Ajuntaments deutors.
El període revolucionari és contradictori: no es produeixen grans inversions en educació, però la població escolaritzada augmenta considerable- ment: són 1.866 els fillets i les filletes inscrites en les escoles de Maó (el 1846 hi assistien uns 646 alumnes). Aquest increment s’ha de valorar justament: no tots els matriculats assistien a les classes.
Creació de Centres Obrers a Maó i Ciutadella.
Reelecció de Prieto y Caules.
Constitució a Palma d’un Cercle Internacional de Treballadors internacionalista i bakuninista.
La Comuna de París crea escoles públiques independents de l’Església i de l’Estat.
*Se celebra a Saragossa el II Congrés Obrer Espanyol.
*Amadeo de Saboya entra a Madrid i jura la Constitució.
*Conferència a València de la Internacional.
*Neix Ovide Decroly (1871-1932), metge i psicopedagog belga. El centres d’interès i la galobalització són les seves dues grans aportacions.
*Neix W. Kilpatrich (1871-1965), pedagog nord-americà, col·laborador de Dewey que generalitza el mètode de projectes.
1872
*Els resultats de l’escolarització són més bé deficients per dues causes: l’excés d’alumnes per aula i la irregularitat en l’assistència a classe.
*L’Ajuntament de Maó concedeix deu beques per alumnes que justifiquin la seva condició de pobres perquè puguin cursar estudis a l’Institut
*Fundació de la lògia Fills de la Pàtria a Ciutadella.
*II Congrés de Societats de Sabaters.
*Fundació a Palma de l’Escola Normal femenina sota la direcció de Alberta Giménez.
*Es crea l’Associació de Mestres de Balears.
*Trinidad Soriano presenta un pla d’ensenyament integral al Congrés Obrer de Saragossa.
*Comença la segona guerra carlista.
*Eleccions legislatives en les quals desapareix de la política el partit progressista.
*Decret de Sagasta, dissolent les seccions de la Internacional.
1873
*Tenim constància de la creació a tots els municipis de les Juntes Locals d’Instrucció Pública. La seva tasca principal és la de controlar el rendiment dels alumnes, convocar els exàmens públics de les escoles al seu càrrec i impulsar iniciatives escolars.
*Joan Benejam és anomenat mestre nacional de Ciutadella.
*En una dramàtica carta, el mestre de Ferreries demana el pagament del seu sou per poder atendre la seva filla greument malalta.
*Creació de l’Escola Dominical per a dones majors de 10 anys a Maó, a càrrec de l’Ajuntament.
Vaga obrera a Indústria Mahonesa que va alarmar
força als republicans que comprovaren el poder dels obrers, alhora republicans però alhora decidits a millorar les seves condicions de vida.
*Teodor Làdico és elegit diputat i nomenat ministre d’Hisenda.
*Apareix uns dels diaris amb més influència dins la societat menorquina: “El Bién Público”, òrgan d’expressió dels partits conservadors i difusor notable de la cultura de l’illa.
*Intents per a proclamar l’Estat Català.
*Neix l’Escola Industrial i Mercantil de Sabadell sota la dependència de l’ajuntament.
*Apareix la revista “El magisterio Balear” que dura fins l’any 1936.
*Proclamació de la Primera República. Projecte de Constitució Federal.
*El ministeri de Foment emprèn diferents reformes per eliminar la ignorància entre la població: “los pueblos republicanos deben ser los más instruidos, educados y cultos de la tierra”. L’agitació social minva la capacitat de govern.
*Nombrosos centres republicans es dediquen a l’educació popular.
*Neix Edouard Claparede (1873-1940), psicopedagog suís, creador i president de l’Institut des Sciencies de l’Education Jean Jacques Rousseau de Ginebra.
1874
*Rafael Oleo Quadrado publica Historia de Menorca.
*Apareix el periòdic “El Liberal”, representatiu de la premsa d’esquerres que es perllonga fins 1906, any que el substitueix l’altre veterà de la premsa menorquina: “La Voz de Menorca”, diari republicà.
*Creació de l’Escola Provincial d’Arts i Oficis de Barcelona.
*Cop d’estat de Pavía. Molta resistència en el Principat.
*Pronunciament de Martínez Campos a Sagunt.
*Comença la Restauració (1874-1923).
*El primer govern provisional publica un decret que regularitza la llibertat d’ensenyament: es faculta al professor per donar a conèixer les seves opinions sense censura, s’institucionalitza l’ensenyament domèstic i l’estat renúncia al control de l’educació, lo qual implica una carta blanca a l’Església.
