Història
Fris Cronològic
1802 - 1857
Període
1802-1857
UNA ÈPOCA DE CANVIS: DE L’ANTIC RÈGIM A L’INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ. INICIS INCERTS DE L’ESCOLA PÚBLICA
L’educació a principis del segle XIX després del període de dominacions estrangeres
Les ordres religioses són, durant el segle XVII, les institucions encarregades d’impartir coneixements al reduït número de persones que volen cursar estudis. La fi de les dominacions angleses i la incorporació de l’illa a la sobirania espanyola no es produeix sense problemes i tensions. L’educació esdevé un camp d’acció per assolir objectius socials, polítics, educatius i sociològics. L’escola espanyola porta a terme un ambiciós i extens programa d’espanyolització i d’erradicació de la llengua catalana.
Trets històrics
Entre 1789 i 1848 Europa va viure una etapa de canvis transcendentals, va ser l’època de les revolucions. Es van anar imposant les idees i els principis del nou ordre: el liberalisme; es fan diferents declaracions sobre els drets humans, s’instaura la llibertat d’indústria i de comerç i es va imposar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial).
El període destaca per la seva inestabilitat política, els conflictes i les guerres: la guerra gran, la guerra del francès, les guerres carlines i els enfrontaments entres els moderats i els progressistes.
Pel que fa a l’illa de Menorca, el 1802, el Tractat d’Amiens torna l’illa a sobirania espanyola; s’implanta el servei militar obligatori i es posen traves a la lliure activitat comercial. Es retorna al sistema municipal medieval. La gestió de les autoritats espanyoles provoca una revolta popular contra l’administració: la revolució de 1810.
Devers el 1810 apareixen els primers periòdics a Maó.
L’economia menorquina pateix contínues crisis i es prohibeix la importació de cereals i llegums a l’estranger. Aquestes contínues crisis provoquen l’emigració de més de 10.000 menorquins a l’Alger.
A partir de 1850 s’estableixen a Ciutadella les primeres fàbriques de calçat i s’inicia un lent i tímid procés d’industrialització. El 1856 es constitueixen a Maó La Industrial Mahonesa, la primera gran empresa fabril de les Illes Balears, i la societat Mahonesa de Vapores, signes de l’incipient procés d’industrialització.
La premsa reflecteix les primeres lluites ideològiques entre conservadors i liberals.
Trets històrics de l'educació
La primera escola pública documentada s’instal·la a Maó i funciona de forma irregular fins a l’expulsió del mestre per part dels regidors de la Universitat. És el primer fracàs en l’intent d’espanyolització de la societat menorquina i una de les primeres reaccions dels regidors maonesos per garantir la qualitat de l’educació al municipi.
Molts ciutadans demanen a les autoritats possibilitats reals d’estudis superiors a l’illa, però moltes iniciatives fracassen. Es creen les primeres escoles públiques de primeres lletres a Maó, Ciutadella i Sant Climent i es consolida l’Escola de Nàutica, primer intent seriós per consolidar els estudis superiors a l’illa.
Transcripció document 12 1821:
Obligaciones y vacaciones que deberá observar la maestra y las niñas y son como siguen:
1a Obligación: no se admitirá en esta Escuela a ninguna muchacha que no se presente diariamente con su correspondiente labor, ni menos admitirá ninguna antes no se hayan presentado sus padres a notícias a la entrada a la maestra y llenvando el pase del Ajuntamiento.
2a Obligación: No se admitirá ninguna muchacha que tenga males fastidiosos y que eche mal olor ni menos aquellas que padezcan males que según la experiencia suelen apegarse, como es la sarna.(…)
5o. Obligación: No se admitirá ninguna muchacha que no se presente con la limpieza y aseo debido a un lugar de tanta concurrencia.
6e. Obligación: En los días de obligación de oir Misa entraran en la Escuela al Toque de Misa Mayor. (…)
8a.Obligación: Todos los jueves por la tarde seran vacantes como también seran vacantes los días siguientes: el de cenizas, el Jueves Santo hasta el lunes de la Pasqua de Pentecostes y el Corpus Cristi solamente por la tarde sera vacante; pero el sábado de Sant Luis y el día de Santa Catalina lo seran todo el día. El sabado de Natividada hasta el lunes de los Reyes serán también vacantes según costumbre antiquísima.
San Luís 25 de setiembre de 1822.
Maria Gaya
Exercicis
Les tasques escolars de l’època consistien bàsicament en activitats repetitives, memorístiques i de còpia exacta dels models. Aquest mètode de còpia cal·ligràfica prové d’abans de la invenció de la impremta; quan es necessitaven còpies de llibres ensinistraven unes persones que no sabien llegir ni escriure però sabien copiar perfectament, i així evitaven canvis en el sentit o modificacions de l’obra original.
Petició d’un grup de persones per augmentar l’ensenyament superior a la ciutat de Maó (carta adreçada a la Universitat (Ajuntament de Maó) i escrita en català).
Any
Notícies escolars educatives rellevants a Menorca
Menorca: política, cultura i economia
Relació amb Catalunya
Estat / Europa / Món
1802
L’educació a Menorca es fonamenta en els ensenyaments impartits als convents de l’illa: els de Maó, els de Ciutadella i el d’Alaior i per alguns instructors particulars.
A Mercadal i Ferreries existeixen escoles parroquials dedicades només a la lectura i l’escriptura.
Es crea una escola pública de primeres lletres que subsisteix amb moltes dificultats. La regenta un mestre procedent de Murcia, anomenat Bernando Esteban, que arriba a ser expulsat per la Universitat.
En virtut del tractat d’Amiens, Menorca torna a sobirania espanyola. Es prohibeix expressament la llengua catalana a les escoles. Es posen traves a l’activitat comercial. S’implanta el servei militar obligatori. El proteccionisme arruïna el comerç.
Els esdeveniments del segle XVIII feren de Maó el port mercantil per excel·lència de l’illa, per la qual cosa concentrà una gran part de la població dedicada a les activitats marítimes.
1803
*Tenim constància escrita d’algun contracte d’instrucció entre una educadora i els seus deixebles per dedicar-se a la instrucció de les dones: “Juana Hak i Keller, oriunda de Viena y residente en Triestre, Profesora de Educación de doncellas, en virtud del cual ésta se había de dedicar a la enseñanza de 24 muchachas a lo más, por la cantidad de 40 duros mensuales, debiendo consistir la enseñanza en lectura, escritura y habla de la lengua francesa, aritmética, doctrina cristiana, labores de mujer, música, canto y baile cuando los padres así lo acordaren.”
*El professor Bernando Esteban demana a la Universitat millores en el local de l’escola.
*El professor Bernando Esteban escriu a l’Ajuntament argumentant l’expulsió d’un alumne.
*Es retorna al sistema municipal medieval.
*Napoleó és coronat Emperador.
1804
*Bernando Esteban suplica augment de sou per poder mantenir la seva filla.
*Uns ciutadans demanen a la Universitat en català, més mestres per al Joventut.
*Continuen els incidents a l’escola espanyola: s’expulsa un “pasante” per mala conducta.
Guerra entre Espanya i Anglaterra.
1805
*Nova voladura del castell de Sant Felip. Esclata la guerra contra Anglaterra. Espanya és aliada de Napoleó. Menorca és bloquejada per la flota anglesa.
*Batalla de Trafalgar.
1806
*Bernando Esteban demana que el seu fill de tretze anys sigui reconegut com a “pasante” de l’escola que dirigeix. Alhora demana augment de sou i gratificacions. El municipi no hi accedeix davant les sospites de corrupció per part del mestre.
*Proclama de Godoy.
*Decret de Napoleó establint el bloqueig naval.
*Inauguració del Reial Institut Pestalozzià a Madrid.
1807
*Tractat de Fointeneblau de partició de Portugal.
1808
*El vicari general de Sant Francesc informa als jurats de la Universitat de les classes que el seu convent seguirà impartint.
*Motí d’Aranjuez i abdicació de Carles IV. Sublevació a Madrid. Afusellaments de la Moncloa. Comença la guerra de la independència.
*Napoleó entra a Espanya.
*Abolició de la Inquisició.
1809
*La Universitat obre un expedient de separació de Bernando Esteban de la seva funció de mestre de primeres lletres. La primera escola “pública” acaba dramàticament.
*José I suprimeix les ordre monàstiques i la grandesa d’Espanya.
1810
*74 veïns de Maó sol·liciten formalment a la Universitat la creació d’escoles de dibuix i de pintura, d’aritmètica, de comerç, de nàutica, de llengües modernes, de matemàtiques i de física experimental, de gramàtica llatina i de retòrica.
*El nou mestre de l’escola de primeres lletres, Joan Cruxen, explica als Jurats la dramàtica situació de l’escola, demana diversos materials, el pagament del sou i reducció del nombre d’alumnes.
*Revolta menorquina contra l’administració espanyola.
*Comencen les Corts de Cadis.
1811
*La Universitat fa gestions per aconseguir els estudis demanats i cursa una instància al prior del convent del Toro, de l’ordre de Sant Agustí, amb la intenció de que traslladessin el convent del Toro a Maó, tot i que li demanin que han d’acatar el que les reials disposicions disposaven respecte a l’obligació d’ensenyar a la joventut lletra i ciències útils, el que implicava, indirectament una crítica als ensenyaments de impartien les ordres religioses.
*Apareixen els primers periòdics de l’illa: “Semanario de la Isla de Menorca”. “El Diario de Mahón” i el “Diario de Menorca” (1812-1828).
*Decret de llibertat de premsa.
1812
*Carles Ernesto Cook funda el “Colegio de Distinción” a l’explanada de Maó, centre que impartirà estudis superiors i altres matèries més relatives a l’etiqueta social.
*Carles Cook demana als Jurats l’ampliació dels locals del seu col·legi.
*Proclamació de la Constitució de Cadis.
1813
*Tanca el “Colegio de Distinción” per problemes de tot tipus.
*Carles Cook expulsa alguns dels professors que tenia contractats i diversos alumnes del seu col·legi, abans de tancar definitivament les seves portes.
*La Universitat anomena una comissió d’estudi per a la creació d’un centre d’estudis superiors amb el corresponent pla d’estudis.
*El mateix any obre les portes el “Colegio del Ayuntamiento Constitucional de Mahón” amb un pla d’estudis que intenta combinar els estudis més clàssics amb les matèries més pràctiques.
*Apareixen els periòdics “El Imparcial de Mahón”, “El Aristarco” i “El ciudadano español”
*Decret d’abolició de la Inquisició.
*Tractat de Valençay entre Napoleó i Ferran VII.
*Informe Quintana: primer intent de crear un sistema d’instrucció complert a Espanya, amb tres nivells educatius.
1814
*El “Colegio del Ayuntamiento Constitucional de Mahón” tanca les portes, ja que la Universitat no pot fer front a l’elevadíssim cost de manteniment. La seva matrícula va ser força escassa.
Grups de l’escola pública de fillets segons el nivell dels seus aprenentatges en lectura, cal·ligrafia, aritmètica, doctrina catòlica i gramàtica espanyola.
*Restabliment de l’absolutisme de Ferran VII.
*Restabliment de la Inquisició.
*Abdicació de Napoleó.
*Neix Bakunin (1814-1876) dirigent i pensador rus del qual arrenca l’anarquisme.
*Neix Sanz del Rio (1814-1869), filòsof espanyol, difusor del krausisme a Espanya, bàsicament a tracés de la ILE.
1815
*Prohibició de la premsa periòdica.
*Es torna sol·licitar el trasllat del convent del Toro per part de la Universitat de Maó amb la intenció de cobrir les teòriques necessitats d’ensenyament secundari.
1816
*Creació de la Santa Aliança. Lluís XVIII entra a París.
1.817
*Una comissió anomenada per la Universitat proposa l’ampliació dels estudis que imparteix el convent franciscà i introdueix un canvi important: la Universitat es reserva el dret d’anomenar professors de les matèries més pràctiques mitjançant concurs obert i públic, al que també es podem presentar els clergues.
1.818
*Una curiosa i interessant carta del prohom il·lustrat Antoni Febrer i Cardona sol·licitant la creació d’una escola pública i la substitució del mètode Lancaster pel de Pestalozzi. No hem pogut fer un seguiment del tema.
*Neix K. Marx (1818-1883), filòsof alemany fundador del marxisme.
1.819
1.820
*El Governador de Balears constata que a les escoles menorquines se segueix ensenyant en català i proposa un pla escolar amb una metodologia destinada a desterrar l’ús del català: quan un fillet pronunciava una paraula en català se li donava un anell que havia de lliurar ràpidament al següent fillet que parlés en català, així fins el divendres, dia en el qual el fillet que darrer portava l’anell era sotmès a càstigs, progressivament més greus.
*Es fa públic per la Universitat de Maó un interessant document que explica “el método que se deberá observar en la Escuela Pública de esta Ciudad dispuesto por los directores de la misma”. És un document realment excepcional.
*Prohibició d’importar cereals i llegums de l’estranger.
*Gradual ruïna de l’economia menorquina.
*Trienni constitucional (1820-1823).
*Aranzel proteccionista.
*Insurrecció de Riego.
*Fernando VII accepta la Constitució.
*Formació de la Junta Provisional i nomenament del primer govern liberal.
*Intent absolutista de Ferran VII.
1.821
*Destitució de Riego.
*S’aprova el “Reglamento general de instrucción pública”.
1.822
*A Ciutadella, una proposició d’un prevere intenta reorientar els estudis de llatinitat que s’impartien als convents cap a centres públics.
*Es publica el reglament de l’escola de primeres lletres de la ciutat de Maó.
*Moviments urbans de desobediència cívica.
*Tercer govern liberal.
*Insurrecció absolutista de València.
*Contrarevolució.
1.821
*Destitució de Riego.
*S’aprova el “Reglamento general de instrucción pública”.
*
1.822
*A Ciutadella, una proposició d’un prevere intenta reorientar els estudis de llatinitat que s’impartien als convents cap a centres públics.
*Es publica el reglament de l’escola de primeres lletres de la ciutat de Maó.
*Moviments urbans de desobediència cívica.
*Tercer govern liberal.
*Insurrecció absolutista de València.
*Contrarevolució.
1.823
*Arriben a Menorca nombrosos refugiats polítics, degut als fets de la península.
*Torna l’absolutisme i s’aturen les tímides reformes per desenvolupar l’aplicació del “Reglamento”.
*Invasió francesa.
*Destitució temporal de Ferran VII.
*Manifest absolutista de Ferran VII.
*Comença l’anomenada “Dècada ominosa” (1823-1833).
1.824
*L’Ajuntament de Ciutadella presenta un pla d’instrucció pública en el qual es fixen les condicions de l’ensenyament i precisions entorn a elements organitzatius i metodològics.
La concreció del pla fou encarregat a dos capellans.
*S’aprova el “Plan literario de estudios de las universidades del reino” que centralitza el control sobre les universitats i elimina les idees liberals.
1.825
*El municipi de Maó fa pública una relació dels pagaments realitzats per part de famílies acomodades als mestres de la ciutat.
*S’aprova el “Plan y Reglamento de escuelas de primeras letras” amb l’objectiu de formar bons cristians i vassalls útils i obedients.
*També s’aprova el “Reglamento general para las escuelas de latinidad y colegios de humanidades” que regulava l’ensenyament secundari sota el control del rei i de l’església.
1.826
*Nou aranzel proteccionista.
1.827
*El bisbe de Menorca demana que els convents de l’illa puguin impartir la carrera eclesiàstica.
*Mor Pestalozzi (1746-1827), pedagog suís, seguidor de Basedow i Rousseau; els seus mètodes pedagògics són actius, pràctics i antiverbalistes.
1.828
*La Universitat de Maó demana que els alumnes d’estudis no eclesiàstics també puguin ser títol oficials sempre que validen el corresponent examen.
*Els Jurats de Maó denuncien les deficiències dels estudis a la ciutat.
1.829
*L’Ajuntament de Ciutadella sol·licita la creació d’una escola pública de fillets.
1.830
*Existeixen dues escoles públiques a Ciutadella per a fillets amb poca concurrència: uns 62 fillets hi acudeixen amb regularitat.
*Conquesta francesa de l’Alger. Entre 1.830 i 1.836 hi emigren prop de 10.000 menorquins.
*Neix Josep Miquel Guàrdia a Alaior.
*Neix Isabel II.
1.831
1.832
1.833
*184 alumnes acudeixen a l’escola pública de Maó i uns 279 alumnes més cursen els seus estudis en centres d’instrucció pública elemental privada (vuit en total).
*Apareix el diari “Boletín Oficial de Menorca”.
*Mort de Ferran VII.
*Primera guerra carlista.
*Divisió de l’estat en províncies.
*Comença la dècada liberal (1833-1843).
1.834
*Primeres mesures contra alguns convents contraris al règim liberal.
*Matança de frares acusats d’enverinar les aigües.
1.835
*Mendizabal és anomenat ministre d’hisenda i després cap del govern.
*Dissolució de les ordres religioses.
1.836
*El municipi de Maó estableix una escola de música gratuïta.
*Apareix el diari “Ciudadano Español”, “El Correo de Menorca” i el “Diario de Avisos”, la desaparició del qual, l’any 1938, suposa la fi durant més de 17 anys de la premsa periòdica a Menorca.
*Inauguració de l’Institut Balear, creat per Reials Ordre.
*Decret ordenant la venda dels bens de les ordres religioses i decret ampliant la supressió dels convents i altres cases religioses.
*Restabliment de la llibertat d’indústria.
*Es restableix la Constitució de 1812.
*S’aprova i es deroga immediatament el “Plan general de Instrucción Pública” del Duc de Ribas.
1.837
*Es crea a Maó una “Academia de Ciencias y Bellas Artes de la Ciudad de Mahón”
*Edicte del Govern de Balears vexatori per a la llengua catalana, sobre l’ús a l’escola de la llengua castellana.
*S’inicia la desamortització dels bens del clergat.
1.838
*161 fillets reben instrucció a l’escola pública de Ciutadella.
*Projecte de creació d’escoles elementals a Barcelona; el projecte no es materialitza per manca de recursos.
*S’aprova la “Ley para la enseñanza primaria” és la coneguda com a Llei Someruelos: l’escola primària es divideix en elemental i superior, possibilitat la gratuïtat per a fillets pobres i crea l’Escola Normal Central a Madrid, dirigida per Pablo Montesino. És una de les lleis de més durada (més de 20 anys).
*Mor J. Lancaster (1778-1838), pedagog britànic que organitza el sistema d’ensenyament mutu juntament amb Bell.
El seu mètode s’estén arreu del món.
1.839
*Llei minera per reactivar la producció.
*El conveni de Vergara posa fi a la guerra carlista.
*Reial ordre establint les condicions per a la creació de societats de socors mutus.
*Neix Giner de los Rios (1839-1915), filòsof i pedagog espanyol, va creure en una educació científica i en la neutralitat religiosa.
1.840
*Desamortitzats els bens de l’església, l’Ajuntament de Maó demana el lliurament del convent de Sant Francesc per a instal·lar-hi la Casa de la Beneficència, de Maternitat i de Socors i crear una escola d’instrucció pública de fillets.
*La possibilitat d’un centre d’ensenyament superior s’esvaeix.
*Comencen les obres de la Mola, que donen feina a molta gent.
*Creació d’un centre universitari a Ciutat de Mallorca.
*Esteve Paluzie funda a Barcelona una escola on s’apliquen mètodes moderns d’ensenyament.
*Llei d’Ajuntaments contrària a les aspiracions progressistes.
*Es crea a Barcelona la primera societat obrera de resistència.
1.841
*Es crea una escola de fillets a Sant Climent i una altra a Maó.
*Es creen catorze escoles públiques a Barcelona, deu de nois i quatre de noies.
*Espartero anomenat regent del regne per les Corts.
*Aixecament de O’Donnell contra Espartero.
*Mendizabal estén la desamortització al clergat secular.
*Mor J. Herbart (1776-1841), filòsof i pedagog alemany. Per Herbart, l’educació té per finalitat la promoció de l’interès, del coneixement, de la participació…
1.842
*Creació de la primera escola pública de filletes a Maó.
*Supressió de les universitats de Cervera i Ciutat de Mallorca.
*Sublevació de Barcelona contra Espartero i bombardeig de la ciutat.
1.843
*L’Ajuntament de Maó escriu a la Diputació provincial denunciant el dèficits educatius de l’illa i la manca d’ensenyaments superiors.
La carta vessa dramatisme.
*Es creen a Tarragona les primeres escoles públiques de pàrvuls.
*Fi de la regència d’Espartero.
*Isabel II és proclamada major d’edat.
*S’inicien les obres del ferrocarril Madrid-Aranjez.
*Sanz del Rio estudia la filosofia de Krause.
*Comença l’anomenada Dècada Moderada (1844- 1854).
1.844
*Només resten a Maó alguns particulars que es dediquen a l’ensenyament domèstic de matèries no elementals.
*Es crea a Barcelona la “Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción.”
*Suspensió de les mesures desamortitzadores.
*Decret de creació de la guàrdia civil.
*Es creen els bancs de Barcelona i d’Isabel II.
1.845
*A Ciutadella, una de les dues escoles de fillets passa a ser escola superior.
*Una carta del Jurats de Maó demana als mestres que es subscriguin al “Boletin de Intrucción Pública”.
*Es reorganitza el règim municipal i les diputacions provincials. La Corona designaria els batlles de les capitals de província i els governadors provincials els de les localitats més petites.
*S’aprova el “Plan General de Estudios” (Plan Pidal): és el primer intent per a una progressiva secularització de l’ensenyament, ja que limita els marges per obrir centres per part de l’església.
1.846
*A Maó, l’ensenyament segueix un ritme ascendent: 646 alumnes estan inscrits en les diferents escoles de la localitat. Es crea la primera escola pública de fillets a Sant Climent, la primera escola nocturna primària i una escola superior al qual hi acudeixen més de 120 alumnes.
*A Es Castell i a Sant Lluís hi acudeixen a les seves quatre escoles 110 i 82 alumnes respectivament, xifres importants en pobles petits.
*Primera escola pública de nins a Eivissa.
*Inauguració de l’Institut Balear a Palma.
*Neix A. Manjón (1846-1923) pedagog i canonista espanyol, fundador de Las Escuelas del Ave Maria, primeres escoles actives espanyoles.
1.847
* Neix Joan Benejam a Ciutadella
*Crisis de la borsa i depressió econòmica.
*Brots carlistes en diferents llocs del país.
1.848
*Es crea la primera escola de filletes a Es Castell.
*Fundació a Barcelona de l’Institut Industrial.
*Primer ferrocarril espanyol: Barcelona – Mataró.
*Revolució a Europa. Manifest comunista de Marx i Engels.
*Reial Decret (13-X) perquè a cada província hi hagi una Escola Normal.
*Crisi borsària i depressió econòmica.
*Dictadura de Narvaez.
1.849
*Jeroni Bibiloni publica “Cristianos Socialistas” i crea un centre privat d’ensenyament.
*Fundació del Partit Democràtic a Madrid.
*Mor Pablo Montesino (1781-1849) impulsor de la formació de mestres i de l’educació infantil durant la primera meitat del segle XIX.
1850
*Diego Monjo obre una escola de nàutica i de matemàtiques elementals a Maó en el convent de Sant Francesc
*Pla d’estudis de Magisteri.
1851
*S’estableixen a Ciutadella les primeres fàbriques de calçat.
*Es signa el concordat Estat espanyol i Església: l’església obté la potestat d’inspeccionar el funcionament dels centres educatius. És el principi d’un dels problemes més greus de la societat espanyola: llibertat de càtedra versus control ideològic de l’educació.
1852
*Neix Francesc d’Albranca, folklorista.
*Napoleó III, emperador de l’Estat francès.
*Neix John Dewey (1859-1952), filòsof i pedagog nord-americà. La base de la seva pedagogia és l’educació per a l’acció.
*Mor Friedrich Froebel (1782-1852), pedagog alemany que va introduir la importància del joc en la formació dels infants.
1853
*Es crea a Ciutadella la primera escola pública per a filletes.
Durant el curs següent s’hi matriculen més de 104 alumnes.
*Es crea també a Ciutadella la primera escola pública per a adults.
1854
* Josep Miquel Guàrdia publica “Questions de Philosophie Mèdicale”.
*Constitució de la societat Mahonesa de Vapores.
*Març-abril: vaga general a Barcelona.
*El partit progressista assoleix el poder. Comença el bienni progressista (1854-1856).
*Alça de preus i exportacions agrícoles per la guerra de Crimea.
*Neix Georg Kerschensteiner (1854-1932), pedagog i matemàtic alemany, propugna l’escola del treball que per mitjà de l’activitat física i mental desenvolupa la personalitat de l’alumne.
1855
*Aprovació inicial de l’escola de nàutica i disposició de la seva dotació de personal.
*El mes d’octubre s’inaugura L’escola de nàutica.
*Apareix el primer periòdic després de disset anys: “El Correo de Menorca”. Poc temps després apareix “El Eco de Menorca”. Aquestes dues publicacions periòdiques comencen a marcar una nova etapa de rivalitat entre els liberals i els conservadors.
*Gran rebel·lió a Barcelona. Forta repressió. Alçaments a tot el Principat.
*S’acaba el bienni progressista.
*Projecte (19-X) d’Alonso Martínez sobre la reforma general de l’ensenyament.
*Apareix a Madrid “El Eco de la Clase Obrera” primer periòdic obrer espanyol.
1856
*Constitució d’Industrial Mahonesa, la primera gran empresa fabril de les Balears.
*Creació del Banc d’Espanya.
*Decret restablint la constitució de 1845.
*Comença el bienni moderat (1856-1858).
