Educació Menorca
Fris Cronològic
El fris cronològic ens permet contextualitzar fets i personatges de la nostra història de l’educació des de la perspectiva local fins a un enfocament europeu i mundial, relacionant fets i situant clarament les característiques genèriques de cada període històric. Pretén ser una eina de referència, actualitzada i interrelacionada.
És possible que inclogui errors i omissions. Intentarem anar revisant contínuament i afegirem noves dades.
Aquest fris cronològic s’inicia el 1802, i estava inicialment previst fins el 1939. Al llarg de la recerca hem seguit recollint materials, dades i evidències del segle XVIII i algunes notes del XVII. Per altra banda, disposam també d’un gran arxiu que documenta el període dictatorial i els inicis de la democràcia. Dels anys 70 del segle passat fins al canvi de mil·lenni (any 2000) va haver-hi una gran mobilització ciutadana (associacions de veïns, associacions de pares i mares, col·lectius folklòrics, estudis històrics profunds) que incidí de manera molt clara en l’educació: centres públics i concertats són sotmesos a reformes, se’n construeixen de nous (possiblement mai s’han construït tants centres en un breu període de temps), arriben nous materials i mobiliari i les famílies col·laboren i les institucions públiques, especialment els ajuntaments, donen suport a moltes iniciatives i en creen de noves.
Per aquests motius, possiblement, anirem ampliant el fris per dalt i per baix. Oferirà una sensació de continuïtat. La història es divideix en períodes per poder ser estudiada i analitzada amb moltes més eines i estratègies de recerca. Però els períodes tancats (un dia, una setmana, un mes…) porten implícitament un error conceptual. Iniciam el fris el 1802. Podria semblar que res del que destaquem d’aquest període (1802-1857) no es pot ampliar dins el període següent; i de la mateixa manera, pensar que el 1802 va començar tot, donant entenent que abans d’aquesta data no hi havia res, és un error conceptual que cometen molts fillets en escoles i instituts, imaginant-se que entre un període i el següent no hi ha solució de continuïtat.
La democratització del coneixement hi té molt a veure. És molt important que entenguem, tots, el concepte de ciència i de recerca i donem visió panoràmica a determinats fets. Entendre i interpretar la història és una tasca intel·lectual complexa; requereix creuar moltes dades, parlar amb moltes persones, analitzar molts documents… La història no és estàtica, la història flueix a mesura que aportam noves evidències, reinterpretam determinats fets i personatges i analitzam des de perspectives diferents. Cap explicació històrica és definitiva.
Hem dividit aquest parell de segles en nou períodes. Aquests períodes es poden anar revisant i actualitzant, incorporant nous estudis, documents o qualsevol estri didàctic:
