La guerra civil no atura les iniciatives de caire educatiu, i es planifica la construcció de nous grups escolars i s’organitzen colònies escolars per una gran quantitat de fillets i filletes. Són temps convulsos, i, tot i els esforços dels republicans, mantenir una guerra i invertir en educació en el mateix front fa impossible que s’assoleixin els objectius inicials. Educació i guerra són dos conceptes que no poden anar junts. Poc era el que podíem esperar.
Imatge al·lusiva a la lluita contra l’analfabetisme en el front de guerra.
Moment de les activitats pròpies de les Colònies Escolars en temps de guerra.
La guerra civil condiciona tots els esdeveniments; Menorca sota el control republicà rep continus atacs de les forces nacionals que controlen les altres illes. Ben prest, el bloqueig comença a produir estralls entre la població. A les darreries de la guerra els diaris no poden sortir al carrer per manca de paper. El país queda destrossat i es viuran anys de fam i de misèria.
1936. Es constitueix el Consell de Cultura de l’Escola Nova Unificada de l’illa de Menorca. Açò implica el tancament de la resta d’escoles. En el cas d’Alaior, per exemple, tots els fillets i les filletes són concentrats a l’escola pública. Per tant, tanquen l’escola laica i el col·legi La Salle. Les necessitats de professorat són cobertes per persones properes al règim republicà sense la titulació adequada.
Tanquen tots els centres privats i religiosos. Tots els alumnes són agrupats a les escoles públiques, i s’imposa la coeducació i s’amplien les experiències de colònies escolars arreu de l’illa.
1937. L’Ajuntament de Maó elabora plànols per construir tres noves i grans escoles graduades, una escola rural al camí de Fornells i classes gratuïtes per a tots els analfabets. La iniciativa és lloable; es pensava en el futur més immediat i en la victòria republicana a la guerra civil. Alhora que lloable també és ingènua, ja que tothom sabia que el final de la guerra no es veia i els ajuntaments no disposaven de finançament per a aquests projectes.
Aquí teniu tres plànols d’escoles que s’havien de construir a Maó.
La zona republicana, tot i els pocs mitjans, desenvolupa una intensa activitat educativa: es lluita decididament contra l’analfabetisme, fins i tot al mateix front de guerra, es crea el batxillerat abreviat per a obrers i es crea una escola especial per a fillets i filletes amb discapacitats.
Per la seva part, els ateneus llibertaris, dirigits bàsicament per anarquistes de la CNT, porten a terme una gran tasca de divulgació cultural.
El país estava en guerra, una guerra assaig general de les potències enfrontades que acabà en la 2a Guerra Mundial. I els temps de guerra són mals temps per a l’educació.
*Es constitueix el Consell de Cultura de l’Escola Nova Unificada, que rep instruccions de la Generalitat.
*Es creen noves escoles, en antics edificis, en substitució de les escoles privades religioses a tots els municipis de l’Illa.
*S’inicia un intent de perfeccionament del professorat per adequar-se a la nova situació.
*Explosió d’una bomba a la Casa del Poble. Vaga general a Palma.
El General Goded declara l’estat de guerra a les Balears.
*Restabliment del Patronat Universitari i progressiva normalització de la UAB.
*Fundació del PSUC.
*Creació de la CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) amb la intenció d’aconseguir una escola nova, gratuïta, única, laica, amb coeducació i en llengua catalana.
*Neix Escola Proletària, a la línia del PSUC.
*Neix Escola Socialista, a la línia del POUM.
*Victòria electoral de l’esquerra unida dins el Front Popular.
*Sublevació majoritària de l’exèrcit. S’inicia així la Guerra Civil.
*Congrés de la CNT a Saragossa.
*Circular ministerial als mestres advocant per una millora qualitativa de l’ensenyament.
*Jesús Hernández del PCE és anomenat ministre d’Instrucció Pública.
*L’Ajuntament de Maó, amb un intent desesperat, elabora plànols per construir, en temps de guerra, tres noves i grans escoles graduades, una escola rural al camí d’anar a Fornells i classes gratuïtes per tots els analfabets.
*Es practica la coeducació a tots els centres de l’illa.
*La Generalitat de Catalunya organitza la “Setmana de l’Infant”.
*Creació de l’Institut Obrer de Sabadell.
*Nou Pla d’Estudis Primaris, seguint, en certa manera, les orientacions de la CENU.
*Es creen les milícies de cultura, en zona republicana, formades per instructors que, sota disciplina militar, impartien ensenyament elemental als combatents…
*Es creen, en zona republicana, les direccions provincials de primera ensenyança, en un intent de descentralització administrativa.
*S’amplien les experiències de colònies escolars durant l’estiu. Es constitueix el Patronato de Colonias de Menorca. Més de 589 són atesos mitjançant la fórmula de les colònies i fins i tot s’anomena un Inspector de Colonias, el Sr. Pallicer, mestre de l’escola d’Alaior.
*S’estenen arreu de Menorca les “Campañas de Difusión Cultural” sota el control de les “Milicias de la Cultura” que imparteixen classes, creen biblioteques, imparteixen conferències, preparen representacions teatrals, organitzen festivals i emeten programes radiofònics.
*Els alumnes de l’Institut, després d’alguns incidents, són classificats segons siguin “afectos”, “indiferentes” o “desafectos” al Front Popular.
*S’inicia un ampli programa de beques per accedir als estudis de batxillerat: durant el curs 1938-39 més de seixanta alumnes obtenen beca escolar per cursar estudis de batxillerat.
*Henry Wallon fa una crida des de Ràdio Barcelona a tot els intel·lectuals antifeixistes a favor de la República.
*Batalla de l’Ebre.
Copyright © Educació Menorca. Diseny Web: Tao Visual