PRESENTACIÓ DE LA WEB

Aquesta web pretén posar a l’abast de tothom part de la recerca portada a terme sobre la història de l’educació a l’illa de Menorca. La intenció és anar incorporant estudis i materials sobre fets, personatges i institucions que han treballat en la millora de les condicions educatives de la població. No pretén ser un treball exhaustiu, hi queda molt per fer. Disposam de fonts i materials que ens permetran aprofundir determinats fets que podem qualificar de claus.

La història, tot i que descriu i interpreta contextos globals, destaca el paper de líders i governants per sobre de societats i col·lectius. Una gran majoria de persones recorden i coneixen millor determinats líders que esdeveniments generats per col·lectius anònims. Processos de canvis accelerats, transformacions socials profundes i revolucions son menys coneguts que els líders que els encapçalaven. Aquests són importants, evidentment, però no més que els col·lectius que es van mobilitzar. Aquesta tendència no ha minvat; ans al contrari, se va transformant en cultes a personalitats de tota mena (multimilionaris, youtubers, excèntrics, líders polítics…). Aquests personatges ocupen els espais, controlen els temps i copsen tota l’atenció. Exabruptes i excentricitats són freqüents.

Necessitam posar un contrapunt. En aquests estudis de caire històric hem intentat posar l’accent en els col·lectius. Els protagonistes d’aquestes històries són joves escolaritzats que van viure un dels períodes més tràgics del món contemporani: la guerra civil espanyola. Ells són els autèntics protagonistes de la història.

Els protagonistes de bona part d’aquesta web són els fillets en edat escolar entre 1931 i 1939. Ells són els que escriuen. Els que pateixen. Els que juguen. Els que treballen. Els que imaginen un futur. Evidentment que hi ha persones que han deixat una gran petjada, com alguns dels mestres. Immergiu-vos en les seves vides; identifiqueu-vos amb ells. Llegiu els seus diaris. Inseriu-vos en el context històric i reflexionau. Si ho feu així entendreu el protagonisme històric d’aquestes persones. Us endinsareu en la quotidianitat i la monotonia. Però també accedireu a la sorpresa, al sentiment i a l’emoció de les seves paraules conjugades en una llengua poc coneguda però expressades i pensades en pla: pensar, traduir, transcriure i textualitzar, tornar a pensar, tornar a traduir, tornar a transcriure…

Un segon propòsit d’aquesta web és posar a l’abast de tothom la recerca. Els resultats de les recerques solen publicar-se en revistes especialitzades que garanteixen la qualitat de les publicacions i el seu impacte. Aquestes revistes permeten posar al servei d’altres investigadors estudis que puguin valorar, avaluar i, si és necessari, replicar resultats per validar, rebutjar o proposar canvis que permetin millores significatives que matisin o ajustin les conclusions. Així avança la ciència en tots els àmbits.

Aquestes revistes especialitzades no solen arribar al gran públic. I és important que hom pugui tenir accés als resultats d’aquestes recerques. Aquesta web, humilment, vol posar a l’abast de tothom el coneixement del nostre passat que ens pot permetre prendre mesures més ajustades i adients en el present i, alhora, projectar el futur des de l’esperança i la confiança en les nostres capacitats. Hi ha molt per fer. La història ens alliçona: els canvis que generen benestar s’han de gestar des de baix, des del treball de milers de persones anònimes que assumeixen el repte de ser els protagonistes: no deixar que ningú decideixi el futur que ens convé. Nosaltres tenim la responsabilitat de dibuixar futurs, de convertir somnis en realitats i de treballar, cooperativament, fixant la mirada en la utopia.

El tercer propòsit és aprofundir en la democratització del coneixement. No necessitam anar molt enfora en el temps per trobar-nos situacions que ens avergonyirien. Durant bona part del segle XIX les àrees científiques no s’ensenyaven a l’escola (matemàtiques, ciències naturals, física, química, biologia…). Allò que era important era la formació religiosa. Abans parlàvem que la recerca científica permet l’avanç en tots els camps de coneixement: noves recerques i nous resultats invaliden conceptes que fins aleshores es donaven per bons. Acceptam els nous coneixements, els incorporam i els desenvolupam fins que obtenim resultats contradictoris o no suficientment concloents: les conclusions se revisen, s’elaboren noves teories i es dissenyen noves aplicacions. Adaptabilitat i flexibilitat i canvi. Tot el contrari del dogma. La formació religiosa exigeix l’assumpció de veritats no comprovables: has de creure cegament. Tot el contrari de la ciència.

Democratitzar el coneixement implica no educar dogmàticament. I açò no és fàcil. Molts coneixements s’han convertit en dogmes. Els humans cercam explicacions i certeses. Molts prefereixen creure en quelcom que viure en la continua incertesa. Les creences ens donen seguretat, encara que moltes d’elles no siguin certes. Per aquest motiu és molt important democratitzar l’accés al coneixement. Necessitam aprendre a viure amb més incerteses; necessitam aprendre a viure sabent enraonar, argumentar i sospesar teories, opinions i creences. Allò que avui és una certesa, demà pot ser un error. Allò que avui és una teoria vàlida, demà potser ens equivocam usant-la com a certa.

Democratitzar el coneixement no és una tasca fàcil. Publicar, de manera continuada, en multitud de revistes especialitzades no implica un millor accés al coneixement per part de la població. Democratitzar implica acció i transformació. Adquirim nous coneixements que ens permetran millorar les nostres vides i el nostre benestar. Però no tot val: és convenient demanar-nos si els nous sabers ajuden realment a les persones a viure una mica millor, si ens faciliten la comprensió del que succeeix al món i si ens faciliten el canvi i la transformació d’allò que no ens satisfà.

Democratitzar el coneixement implica també compartir la tasca, compartir els resultats, compartir dades i fonts… Però ens trobam al davant d’un mur difícilment franquejable: les patents. Determinats descobriments generen molts beneficis econòmics. La patent garanteix el secret i l’autoria, però hauríem de trobar alguna fórmula que permetés compartir els coneixements. Estem convençuts que compartint els secrets patentats, la ciència podria fer un pas de gegant. Les idees i les fórmules d’uns i d’altres compartides podrien donar resultats excel·lents. Seria una passa molt rellevant per democratitzar el coneixement. Una passa molt important per consolidar una ciència més ètica.

És ben poc el que podem fer nosaltres. Simplement compartim el que sabem; posam a l’abast buidatges de premsa periòdica; compartim fonts inèdites; identificam noves recerques, fem públic el que conserven arxius, publicam diaris, textos i exercicis que encara no hem analitzat a fons… compartim estudis i conclusions per ser valorats o matisats. Us encoratjam a endinsar-vos en aquest món. És apassionant.