Experiències innovadores

PROJECTE CONEIXEMENTS, ÈTICA I EMOCIONS

Aquesta experiència intenta recollir les experiències, els sentiments, els aprenentatges i les emocions d’un conjunt d’innovacions que portem a terme gràcies al projecte avalat per la Fundació Propedagògic i el grup de recerca associat a l’IRIE, GRIEM (Grup de Recerca i Innovació en Educació Menorca).

Volem donar a conèixer les nostres inquietuds, les nostres il·lusions, els nostres progressos i els nostres dubtes i compartir-los amb tots vosaltres, lectors. Us demanem suport, suggeriments, idees, valoracions… que ens permetin continuar avançant per aquest camí apassionant i valorar, des de fora, l’experiència des de diferents perspectives.

INTRODUCCIÓ

El projecte s’ha desenvolupat gràcies a la col·laboració de la Fundació Propedagògic i el ple suport dels dos centres docents implicats, de les dues persones en pràctiques i de les tutores del centre.

Han participat dos grups classe de dos centres educatius de l’illa de Menorca: el grup de 5è i 6è del CEIP Francesc d’Albranca d’Es Migjorn Gran (és un grup amb dos cursos per la ràtio reduïda i l’escola ha iniciat un ambiciós projecte de treball per ambients a tota l’educació infantil i l’educació primària) i el grup de 6è del CEIP Mestre Duran d’Alaior.

En el projecte han participat les dues tutores dels dos grups, dos alumnes col·laboradors en pràctiques, algunes persones externes als centres com assessors i jo mateix com a coordinador del projecte i com investigador principal del Grup de Recerca en Innovació i Educació Menorca (GRIEM) adscrit a l’IRIE el curs en que s’aplicà, el 2017.

CEIP Francesc d’Albranca Es Migjorn Gran – http://www.ceipfrancescdalbranca.es/

CEIP Mestre Duran Alaior – http://mestreduran.blogspot.com.es/

El principal objectiu de la recerca/projecte presentat era la inclusió (infusió) dels coneixements (factuals i conceptuals), les estratègies d’aprenentatge bàsiques, els procediments, les habilitats de pensament, les actituds, valors i normes i les emocions i els sentiments.

Massa vegades, la innovació educativa ha plantejat el treball d’aquests continguts de manera aïllada, separada i descontextualitzada. Nosaltres hem volgut provar i demostrar que es pot treballar de forma conjunta en el marc de projectes ben elaborats i ben pensats.

Els projectes de treball que hem posat en pràctica no només han partit dels interessos, motivacions i coneixements dels estudiants sinó de la reflexió seriosa sobre les seves aportacions per part de l’equip de feina (les dues tutores, els dos estudiants en pràctiques, els assessors externs i jo mateix, com a coordinador d’ambdós). La coordinació setmanal (una hora) a cada centre ha permès dissenyar uns projectes sòlids, coherents i ambiciosos que van anar creixent a mesura que avançàvem.

Volíem oferir alternatives a la parcel·lació dels coneixements que segueix existint als centres educatius, fins i tot en els que han iniciat i consolidat innovacions potents.

Tot i que la innovació avança a un ritme mai vist, sovinteja encara als nostres centres docents les visions parcel·lades de i sobre la realitat que ens envolta. Les clàssiques assignatures en que està dividit el currículum nacional en són un clar i aclaparador exemple. Però l’escola (entesa en sentit ampli), continua parcel·lant quan va afegint nous elements a un currículum ja impossible d’empassar; massa sovint ens veiem obligats (o empesos o fins i tot motivats) a introduir novetats (farem un projecte de treball com a prova; o inclourem un programa d’educació emocional, o un projecte que ens arriba de l’Ajuntament, o en el nostre cas del Consell Insular sobre la Reserva de la Biosfera…). Aquestes novetats afegeixen carga i pressió, ja que no ens podem fer a la idea de minvar els estantissos i desfasats currículums que ens pesen a sobre com a lloses que ens marquen l’esdevenir i l’existència.

Per tant, tot i innovar, seguim parcel·lant el coneixement. El treball de les emocions, en el darrers temps, ha suposat un canvi conceptual important per tot el que implica de visió humanista, holística i més global de les realitats complexes que som i que ens envolten, mirem per on mirem. Però, en molts casos, hem seguit parcel·lant. Una de les persones que més ha treballat en l’educació emocional, Rafel Bisquerra, ens insinua en un dels seus darrers treballs:

La educación emocional es como un tema transversal que debería estar presente en todas las áreas académicas a lo largo de todos los cursos. Si bien, la tutoría es un espacio idóneo para la especificación de la educación emocional (Bisquerra, R. 2016; pàg. 111).

Entenem perfectament que l’espai de tutoria és un àmbit específic de l’educació emocional però tornem a deslligar un aspecte fonamental de la vida de les persones (les emocions) del coneixement (la cognició, el raonament, la raó…) i massa vegades de l’ètica (saber destriar allò que genera benestar en les persones que ens envolten d’allò que genera angoixa, ansietat o patiment), tot i que les emocions i l’ètica presenten activitats molt lligades i aspectes comuns.

Però i el coneixement generat per la ciència? Aquest sempre s’aborda des d’una absurda (i inexistent) neutralitat i deslligat de les emocions i de l’ètica. I aquesta és una costant que venim observant en els centres i en les pràctiques més innovadores i transformadores. I és un enfocament equivocat, sens dubte. Per què? Perquè els humans quan coneixem, quan descobrim, quan comprenem, quan ens apropem a la realitat ho fem fent servir totes les nostres habilitats i posem en joc tots els nostres sentits; si no ho fem així, no aprenem en profunditat.

Per tant, quan accedim a nou coneixement interessant, ens emocionem profundament; de fet, és molt possible que l’emoció ens guiï al descobriment i, després, l’ètica ens permeti analitzar pausadament si allò que hem descobert (aquell conjunt de coneixements sorprenents i força atractius) poden ser útils per millorar el benestar de tots nosaltres; el benestar, en definitiva, de tots els nostres conciutadans i quan ens referim a ells, ens referim a tots els habitants del nostre malmès, però encara magnífic i impressionant, món anomenat Terra.

I això succeix, per tancar el marc conceptual que dissenyem, sempre, en un context social, envoltats de gent, d’amics, de coneguts, d’especialistes, de persones properes o llunyanes que ens permeten conèixer, emocionar-nos i plantejar les qüestions ètiques més enrevessades i controvertides. Tot plegat podria ser fantàstic. Però encara ens queda un llarg camí per recórrer; part d’aquest camí l’hem recorregut i ara ens manca analitzar amb profunditat tots els materials elaborats, totes les evidències recollides, tots els errors comesos…

Volem endinsar-nos en ensenyar la comprensió humana. Com afirmar Edgar Morin (2015, pàg. 58), brillant intel·lectual que acaba de deixar-nos:

La educación para la comprensión, obra educativa mayor, se halla ausente de nuestras enseñanzas. Dada la importancia de la educación para la comprensión en todos los niveles educativas y en todas las edades, el desarrollo de la comprensión requiere una reforma de las mentalidades

La comprensión mutua entre humanos, tanto cercanos como extraños, es vital para que las relaciones humanes salgan de su estado de barbarie.

De allí la necesidad de estudiar la incomprensión en sus raíces, sus modalidades y sus efectos.

I la comprensió humana implica la posada en funcionament de totes les habilitats, estratègies de raonament, emocions i coneixements. Per ensenyar la comprensió humana necessitem ensenyar i aprendre a respectar i a vincular-nos amb el diferent, desenvolupant forts sentiments d’adhesió a la justícia social, assumir valors de solidaritat i de resolució pacífica de conflictes i canviar determinats hàbits per contribuir a la protecció del món que ens acull.

I la comprensió humana no entén d’horaris, d’espais, de currículums desfasats, de llibres de text (inclòs els digitals), de deures, d’activitats mecàniques i repetitives… ans al contrari, ens interpel·la tot el nostre ésser, globalment. No podem separar, esmicolar o seguir impartint coneixements com abans i, a més a més, ensenyar la comprensió humana; o canviem l’enfocament general de l’educació o fracassarem en una fita ara més imprescindible que mai (ALZINA, P., 2016)

FONAMENTS I CONCEPCIONS QUE AVALEN LA PROPOSTA

No disposàvem d’un programa tancat; no disposàvem d’un material prefixat que permeti una aplicació mecànica, ja que la intenció era elaborar i construir coneixement entre tots, estudiants i mestres.

Partim del concepte de co-disseny del que aprendrem; ens fonamentem en la idea que tots els humans estem motivats intrínsecament per conèixer, per descobrir, per esglaiar-nos al davant de la complexitat del món natural i social que ens envolta, proper o llunyà, senzill o complex. Els nens i les nenes exploren, busquen, mirem… incansablement; estan descobrint el món, un món ple de meravelles que els captiva i els absorbeix; Catherine L’Ecuyer (2012; pàg. 162) parla d’educar en la sorpresa (asombro):

Educar en el asombro es dejar que nuestros hijos acerquen la mirada hacia la cerradura de una Puerta que da al mundo real. Cuando nuestros hijos ven la cerradura desde lejos, solo pueden apreciar un tímido rayo de luz. A medida que se acercan a la Puerta, lo que ven crece, hasta que algún día, con la frente apoyada en la cerradura, se encuentran contemplando la Belleza del universo. Educar en el asombro es una filosofía de vida, una forma de ver el mundo que amplía los horizontes de la razón porque se niega a quedarse en los mínimos de la vulgaridad. (…)

Educar en el asombro es reconocer que nuestros niños tienen una naturaleza propia a la que debemos ser sensibles, atentos. El niño es el protagonista de su educación. No necesita que le estimulemos desde fuera hacia dentro. El niño descubre a través del asombro y es este asombro el que le hace desear el conocimiento, lo que motiva para actuar.

I del paràgraf de Catherine hem indicat en negreta el principi bàsic en el que creiem fermament: els fillets i les filletes són protagonistes de la seva educació, dels seus processos d’aprenentatge. Ara bé, aquesta frase no ens pot portar a equívocs. El que els fillets siguin protagonistes del seu aprenentatge no implica que els mestres restin en una actitud passiva. Ells no construiran sense l’orientació, sense els nous coneixements que els podem oferir, sense la necessària obertura a nous àmbits del saber que desconeixen. L’actitud del mestre ha de ser més activa, implicada i esforçada que mai. Massa vegades s’ha volgut confondre el protagonisme dels fillets amb el deixar fer dels professors. Res més lluny de la realitat. I algunes frases molt escoltades en escoles denoten aquest error (que podria arribar a ser greu): els fillets estudiaran el que vulguin, ells triaran el tema; ells decidiran… No. Cap persona pot interessar-se per coneixements que desconeix. I molts d’aquests coneixements desconeguts poden arribar a fascinar-los. Aquí es troba l’eix central de la nostra tasca.

Creiem fermament que:

- Les persones som els protagonistes del nostre propi aprenentatge; el tutor, professor o guia formula preguntes, planteja interrogants, obre portes, suggereix, xiuxiueja, explica, descriu, narra… (ALZINA, P., 2016)
- El nostre aprenentatge mai no és passiu; sense activitat física i mental no hi ha aprenentatge.
- Els millors aprenentatges es construeixen en contextos reals; se planteja una determinada situació problemàtica, s’analitza en grup, s’hi reflexiona, s’elaboren conclusions provisionals i s’actua. Després podem relacionar les conclusions amb les teories existents i/o també podem elaborar un model d’actuació pràctic més adaptat a la realitat i a les necessitats.
- Les persones no som d’una determinada manera durant tota la nostra vida. El nostre ésser no roman idèntic al llarg de la vida; el nostre ésser actua i reacciona en funció de contextos (les persones i els contextos són enormement complexes i no es poden sotmetre a anàlisis simples); per tant, cal evitar els judicis ràpids, els prejudicis, les pre-concepcions no sotmeses a contrast…

Al davant de contextos diferents reaccionem de manera diferent; si afavorim un context agradable, respectuós, empàtic, tolerant i solidari afavorirem el benestar de les persones que ens envolten. Aquest seria el principi fonamental per educar per la comprensió humana.

Per tant, ens deixarem emportar per la sorpresa, pel descobriment, per l’aventura, per la incertesa… Però això no implica que no sapiguem què hem de fer. Tenim molt clars els coneixements fonamentals, les reflexions ètiques i les emocions positives a treballar en cada situació, per diferents que aquestes siguin.

OBJECTIUS

Els nostres objectius pretenen formar persones:

Agraïdes, perquè no consideraran que tot els pertany i que a tot tenen dret.
Que sàpiguen valorar el que tenen des de la seva interioritat, equilibrant el raonament ètic, la intel·ligència emocional i els coneixements que tenen sobre un aspecte en concret.
Que sàpiguen apreciar la bellesa, en totes les seves manifestacions, ja que les seves mirades seran profundes i complexes.
Que sàpiguen apreciar la vida com una aventura en recerca de la bondat, del descobriment de la realitat, sempre complexa i sorprenent.
Que sàpiguen elegir, al davant de la infinitat d’opcions, aquelles més preuades pel seu valor intrínsec, més que pel seu preu o el seu valor als mercats.
Que siguin persones temperades, no atapeïdes per la multiplicitat d’estímuls externs que ens bombardegen contínuament.
Que valorin la quotidianitat, no com quelcom avorrit, sinó com allò que ens omple a partir de petites alegries i de petits descobriments.
Que actuïn per convicció, amb fermesa, amb criteris propis, amb arguments sòlids…
Què sàpiguen veure, entendre, valorar i empatitzar amb les persones que ens envolten, perquè hagin comprès que facilitant el benestar dels altres, un mateix és més feliç. Persones que tinguin la sensibilitat de percebre les necessitats reals dels demés i que siguin capaces d’ajudar i de solidaritzar-se realment amb els col·lectius i les persones més desfavorides.
En definitiva, com també afirma Catherine L’Ecuyer: (la persona) será contemplativa y abierta al misterio porque no reducirá la realidad a aquello que pueda comprender, lo que provocará en ella una sed infinita de conocer, de descubrir, y abrirá en su vida y en la sociedad el camino a un progreso verdadero. (L’ECUYER, C., 2012; pàg. 166).

I alerta. Aquests objectius NO els hem aconseguit. Només hi hem caminat. Ens han marcat la ruta. Sabíem on anaven. Els vam fixar com a fites a llarg termini. Preteníem impregnar-nos d’aquests objectius per transmetre’ls als estudiants dels dos grups, amb humilitat però amb fermesa i convicció.

Les fites a curt termini són importants, però sense una perspectiva global, a llarg termini, els coneixements treballats van perdent el seu sentit i el seu significat. El dia a dia de l’escola ofega. Sense temps per pensar bona part de la nostra feina es buida de contingut. I massa activitats acaben buides. Es fan. Sí, però sense saber massa bé per què. I fer sense tenir clar els motius pels quals fem, ens aboca, prest o tard, a l’avorriment i al sensentit.

ACTUACIONS I ACTIVITATS PORTADES A TERME

L’estructura que s’ha consolidat a molts centres quan plantegen un projecte és demanar als estudiants que elegeixen un tema, que expressin el que en sabem i el que en volen saber i van cercant i documentant materials que donin respostes a les qüestions plantejades. Sovint, les propostes que sorgeixen apareixen descontextualitzades, inconnexes, mancades de coherència interna i, per damunt, molt fonamentades en intuïcions poc elaborades i allunyades de les teories i dels models científics que donen explicacions fonamentades en el coneixement i la recerca en els diferents àmbits del coneixement humà.

Solen aparèixer moltes preguntes, d’àmbits molt diversos que no tenen relacions entre elles i, sovint, generen un aprenentatge superficial, massa vegades anecdòtic, deslligat de contextos reals, propers i interessants.

Aquests plantejaments simplistes i poc complexos, sovint, generen més diferències entre els estudiants; diferències que es converteixen en desigualtats si la situació persisteix. Els estudiants amb bones capacitats intel·lectuals van elaborant el coneixement gairebé sols, mentrestant, els estudiants amb dificultats per la comprensió, amb dificultats per a l’estudi, amb dificultats d’atenció i concentració se perden entre un entrellat d’informació i no aconsegueixen entendre i saber explicar el nucli central, pregunta o fil conductor del projecte, que és el que hauria d’aconseguir hom, amb les seves paraules, amb el seu estil i amb les seves capacitats, però s’hauria de garantir que TOTS els estudiants fossin capaços d’explicar el més rellevant del que han après i no mitjançant un examen, una prova o una feineta (que és com es sol dir ara) sinó explicar el que han après a qualsevol persona aliena a l’estudi. Aquesta persona, externa a l’escola, hauria de comprendre el que els fillets i les filletes els expliquen del que han après, del que han investigat i del que han conclòs.

Aquesta és la prova fonamental de l’aprenentatge profund i només se pot aconseguir fusionant els coneixements, les estratègies d’aprenentatge, els procediments, les habilitats de pensament, les actituds, els valors, les normes, els sentiments i les emocions. El cervell humà percep globalitats; analitza realitats complexes encara que comenci fixant-se en detalls simples i elabora teories explicatives del que succeeix. Mitjançant les preguntes (ben pensades) els mestres poden orientar la progressiva construcció de teories més complexes i més apropades a les explicacions que actualment ens ofereixen els més de quatre-cents camps científics que actuen i treballen per comprendre millor tot el que els envolta, d’on venim i cap on anem.

Quan aprofundim en les inquietuds dels fillets i de les filletes, els orientem i els guiem mitjançant preguntes que faixin pensar, sempre arribem a les grans preguntes que marquen l’esdevenir de les ciències; és a dir, els estudiants es plantegen les grans qüestions que han marcat el pensament filosòfic, religiós i científic al llarg de la història de la humanitat. Identificar la pregunta clau, el fil conductor, requereix un llarg procés de diàleg. La qüestió no és anar anotant preguntes i més preguntes. La qüestió és aconseguir centrar-nos en quelcom rellevant i açò, sense l’orientació del mestre, és gairebé impossible.

Els inicis

Per aconseguir plantejar aquestes qüestions vam dissenyar un plafó gran amb un bloc de fulles de grans dimensions sobre un cavallet amb l’objectiu de que els fillets i les filletes poguessin anar expressant els seus suggeriments, les seves preguntes, les seves inquietuds, les seves preocupacions, els seus interessos i motivacions…

A partir d’aquest recull preteníem identificar algun patró comú, algun fil conductor rellevant que pogués interessar a tots. Ho vam aconseguir en diferent mesura en funció del grup classe.

Vam anomenar aquesta activitat PETJADES DEL NOSTRE PENSAMENT i la participació va ser massiva; tots els fillets i les filletes van presentar les seves petjades.

En les reunions de coordinació vam elaborar una guia orientativa del que hi podien penjar i plantejar. Aquí teniu el document base elaborat:

EL RACÓ DE LES SORPRESES, DEL DESCOBRIMENT, DE LA RECERCA…

Què hi podem anotar en aquest gran bloc?

Preguntes importants…
Fets i successos que passen pel món i no entenem i no acabem d’entendre
Propostes per resoldre problemes de la nostra vida quotidiana.
Propostes per resoldre problemes que té plantejats el món.
Fets que ens preocupen i ens afecten, fets que ens fan passar pena, que ens fan sentir malament i voldríem trobar solucions…
Làmines, fotografies, pòsters, fotos antigues, murals… de tot tipus que expliquin alguna història, que reflecteixen alguna realitat coneguda o desconeguda… i que ens inspiri per seguir investigant…
Fotos, dibuixos, escrits de quan eren més petits, dels nostres germans més petits i més grans, dels nostres pares i mares, dels nostres avis i àvies…
Retalls de premsa, de titulars de diaris, retalls de notícies de setmanaris, de revistes de tot tipus…
Obres d’art, quadres, fotografies d’escultures, de pintures, de grafittis, dibuixos fets a terra, dibuixos tridimensionals,
Dibuixos, colages, pintures… fetes per vosaltres amb alguna frase o missatge
Frases polides, refranys, embarbussaments, dites, codolades, disbarats…
Tot tipus de publicacions editades en paper (cartells de publicitat, catàlegs de mobles, de joguines, de dormitoris, d’objectes de decoració, de màquines casolanes; instruccions d’aparells electrònics…
Retalls de llibres antics, postals antigues, tapadores de calendaris,
Pàgines web, documentals interessants, DVD o CD enregistrats que expliquin alguna història…
Objectes antics (que ja no s’usin i permetin investigar la seva història i els seus usos)
Invents passats i actuals, com es van descobrir? quina utilitat tenen? com se fan?
Jocs, peces de construcció, legos, maquetes, plànols, fotos aèries…
Àlbums il·lustrats amb dibuixos, fotografies grans, grans contes i narracions…
Històries d’antic contades
…

MOLT IMPORTANT

En primer lloc, una qüestió molt important: se poden aportar moltes coses, i alguna pot ser xistosa, divertida, original… i tal vegada, tot d’una faixi riure, però de les idees més estranyes, grans científics han generat grans idees i han fet grans descobriments, per tant, hem d’aprendre a mirar les coses amb molta imaginació, i no tenir por de dir un disbarat… Riurem però després pensarem i ja veureu com sempre surten coses ben interessants.

SOBRE ALLÒ QUE HI POSEM ALS GRANS FULLS…

Cada cosa que un hi penja, la presenta als seus companys i explica els motius i les raons per les quals ho penja; per tant, s’ha de pensar prèviament i s’han de cercar motius i les possibilitats que allò que penges pot tenir. Es pot preparar amb un company de classe, poden ser presentacions en parelles; també ho podeu consultar amb els mestres que us poden ajudar a trobar raons i idees per presentar-ho i també els vostres pares i mares, avis i àvies o altres persones amb les quals tingueu confiança i els hi pugueu demanar.

De cada cosa que presenteu fulls de paper heu d’intentar dir:

Què és o que representa?
Per què el portes? Quina importància té per tu?
Quina importància pot tenir per tots?
Què trobes que en podríem fer? Què podríem aprendre del que has dut?

LES IDEES ES PODEN ANAR PENJANT PER LA CLASSE PER GENERAR NOVES IDEES I ENLLAÇAR LES QUE ANEM PORTANT

Els grans fulls de paper es poden anar penjant per la classe per així començar a pensar què podríem fer amb cada aportació, com lliguen unes amb les altres i de quina manera podríem iniciar una recerca que ens portés a una pregunta rellevant per a un bon projecte de treball.

Van anar sorgint múltiples idees que vam enregistrar en vídeo, les vam documentar als plafons i els van anar penjant a la classe per poder revisar-los i anar pensant sobre les qüestions que ens plantejàvem. Va ser una experiència molt interessant. Incloem alguns exemples de les propostes penjades als cartells:

CEIP Mestre Duran. Alaior. Exemples de les petjades dels nostres pensaments que fan referència a diferents qüestions: la vida quan eren més petits, èxits aconseguits, preguntes interessants…

CEIP Mestre Duran. Alaior. Algunes preguntes són realment sorprenents, com per exemple, el primer senyor del món que va tenir set com va saber que la solució era l’aigua? O Què sentia la primera dona embarassada?

Posada en comú de les petjades dels nostres pensaments al CEIP Francesc d’Albranca. Els estudiants en rodona expliquen les seves idees.

Els debats, conduïts pels mestres, van anar confluint en dues propostes o fils conductors potents. Després de les exposicions dels estudiants, l’equip coordinador ens vam reunir i vam intentar organitzar les idees en dos mapes conceptuals amb l’objectiu de lligar les idees, establir relacions i identificar el fil conductor del projecte que iniciaríem.

Al CEIP Francesc d’Albranca d’Es Migjorn Gran vam concloure que el fil conductor era quan i com es va originar la vida a l’univers i a la Terra? A partir d’aquesta qüestió principal van sorgir qüestions importants i rellevants per donar resposta al fil conductor:

Quan i com es originar l’univers?
Quan i com es va formar el planeta Terra?
Quan i com va aparèixer l’aigua al planeta Terra?
Quan i com va aparèixer la vida a la Terra?
Què entenem per vida? Quines característiques té la vida?

Alhora, cada pregunta en genera de noves més concretes que faciliten la recerca i la investigació. La confecció del mapa conceptual va portar molta feina; primer de l’equip coordinador i, en segon lloc, la negociació i debat per establir les relacions entre els diferents temes i com els tractaríem.

Al CEIP Mestre Duran d’Alaior vam concloure que el fil conductor era Com evolucionem al llarg de la vida? Les diferents etapes per les que passem les persones van generar força interès. L’equip coordinador vam elaborar un primer mapa conceptual i després el van sotmetre a debat entre el grup d’estudiants de sisè. Les diferents etapes de la vida van quedar perfectament identificades després d’algunes sessions de feina:

El fil conductor principal Com canviem al llarg de la vida? Va generar diferents blocs de treball:

Les etapes evolutives de les persones
- Concepció i embaràs.
- Primera infància
- Segona infància
- Adolescència
- Maduresa
- Jubilació
Per què som tan diferents?
Com viuen les persones amb discapacitats?
El cervell, com funciona el cervell?
Com ens afecta tot el que ens envolta?
Com ens afecta la voluntat, l’esforç, la motivació…

Vam mantenir moltes converses abans d’iniciar la recerca i van anar sorgint qüestions força interessants.

Disseny dels grups de feina

Una vegada obtinguts els mapes conceptuals, debatuts entre els dos grups i acabats amb noves aportacions, l’equip coordinador vam agrupar els alumnes en grups de feina seguint la tècnica del puzle: grups base i grups d’experts.

Partíem de la idea inicial que els grups havien de ser heterogenis i els havíem d’agrupar nosaltres en funció del coneixement de cada tutora. Els grups s’havien d’adequar a uns criteris predeterminats; cada grup havia d’estar format per:

Persones amb bon rendiment intel·lectual, capaços de plantejar qüestions interessants i permetre al grup anar més enllà de la feina assignada.
Persones amb bones habilitats socials amb l’objectiu de cohesionar els grups. Les persones amb habilitats socials tenen la capacitat de resoldre els conflictes que s’hi produeixin, dinamitzar el grup i generar un bon clima.
Persones amb alguna dificultat d’aprenentatge o de relació. Aquestes persones solen necessitar de companys que els entenguin i els estimulin a superar-se. Quan ho aconsegueixen són capaços de fer aportacions força interessants al grup.
Persones nouvingudes amb alguna dificultat de comunicació en les llengües d’aprenentatge.
Persones amb capacitats organitzatives, capaces de repartir les tasques als membres del grup sense problemes i saber recollir les aportacions de tots.

Després de molt de pensar-hi van quedar organitzats els grups base i els grups d’experts:

Grups base del CEIP Francesc d’Albranca des Migjorn Gran

Grups base del CEIP Mestre Duran d’Alaior.

Una vegada constituïts els grups base vam consensuar les normes de funcionament i els càrrecs de cadascú.

COORDINADOR-A

SECRETARI-A

PORTAVOZ

CONTROLADOR-A

GRUPOS COOPERATIVOS

NORMAS PARA TRABAJAR EN EQUIPO

Utilizar palabra mágicas: por favor, gracias…

HABLAR con mis compañeros-as de equipo pidiendo la palabra y en un tono de voz bajo…

PROPONER ideas…

COLABORARA cumpliendo las tareas asigandas…

ACEPTAR con respecto las ideas de la mayoría

Paper dels mestres en el treball cooperatiu

Era important fer un recordatori de quines eren les tasques que havíem de tenir en compte abans d’iniciar el treball en grups cooperatius. Els docents presents havíem d’evitar que determinats fillets es carreguessin de tasques mentre que d’altres membres del grup restàssin més passius. Aquest sol ser un problema recurrent que s’ha d’evitar. Per evitar-ho, el treball cooperatiu s’ha de fer a classe i el mestre l’ha de controlar contínuament. És a dir, ha d’ensenyar una de les estratègies més complexes d’estudi profund.

Aquestes són algunes de les tasques que van considerar més rellevants:

Elabora els materials base, ordenats, a partir de les aportacions realitzades per tots els membres de l’assemblea de classe. Presenta els materials ordenats, seqüenciats i preparats per treballar.
Busca documents, proves, materials i evidències que ens permetin farcir un cos de coneixement dens sobre el tema que hem de treballar.
Fixa les regles del treball cooperatiu; elabora una proposta de cronograma per centrar i definir els temps del treball.

Observa el treball dels grups i deixa fer; no intervé sinó hi ha demandes concretes o conflictes difícils de resoldre entre els membres de l’equip.
Consulta aspectes concrets del treball; demana aclariments; aporta comentaris o formula preguntes o qüestions importants.
Intervé directament per centrar el tema si el grup es dispersa.
Facilita materials, documents, proves, evidències relacionades amb el tema que s’està treballant, ja que els alumnes poden no tenir accés a les qüestions centrals i bàsiques del tema que es treballa.
Facilita continguts o documentació rellevant als alumnes amb més dificultats.
Recull els errors i les dificultats expressades pels grups de treball cooperatiu; els reelabora i es busquen, entre tots, solucions viables per resoldre’ls.
Anima els grups amb més dificultats; els proposa idees i alternatives.
Controla el temps general de feina de tots els grups de treball cooperatiu.

Es van repartir els càrrecs i els grups van elegir els experts en cada tema que formarien el grup de recerca especialitzat en un dels grans temes identificats en el mapa conceptual.

Què és un projecte de treball?

Abans d’iniciar la recerca vam intentar definir que volíem dir quan parlàvem de treballar per projectes. Els dos grups en tenien experiència i la definició que vam consensuar creiem que expressa perfectament el que volíem aconseguir. Hem recollit totes les aportacions, vam subratllar totes les idees principals i finalment, vam intentar consensuar una definició conjunta:

Què és un projecte de treball?

Com un treball que cercam coses per saber què és
Cercam les coses sobre alguna cosa
És una feina en gros, has de cercar molt, però no basta amb una vegada, no trobarem la resposta tot d’una
Per poder estudiar que no surti tot d’una a l’ordinador
Què passaria si a la mar no hi hagués sal?
Per estudiar amb llibres, per aprendre coses, fem fitxes…
Com una notícia que te dona informació sobre el tema que fas, història sobre ells, per exemple és un treball que estudiem…
És una feina que hi ha que cercar informació, a llibres
Com un tema que va durant molt temps, i com una feina en gros, vas cercant a internet, a llibres… no es pot fer amb poc temps, no es pot fer amb un dia… pot durant tot el trimestre
Un tema que fem, per poder representar-ho amb una maqueta o un mural allò que hem cercat
Un treball en grup sobre un tema
Pot durar estona
Potser sobre l’espai, d’un tema poden sortir diferents coses, els planetes, les estrelles… podem recollir-ho en una carpeta, d’una cosa n’aprendríem més
És un tema, per exemple, de naturalesa que duu temps i feina, ja que sinó sortirà bé; necessita molt temps, perquè pugui sortir molt bé i sigui un èxit; depèn de la persona, de quin projecte…
És una feina, un tema, per exemple, la lluna… hi havia moltes preguntes: de què està feta? Com de grossa és? Quina distància hi ha de la Terra a la Lluna? S’han de poder treure molts temes, moltes preguntes
Un projecte ha de ser una cosa que es pugui treure tema, com construir una escola no seria un projecte, seria com els egipcis, una pregunta no potser un projecte, per exemple quin color fan el verd i el groc no seria un projecte, per exemple, hi ha preguntes molt difícils, hi ha preguntes que ningú mai les sabrà, per exemple, qui va ser la primera persona del món? Algú ho deu saber. Tots pertanyem a la família del primer…
Un projecte implica cercar, escriure, estudiar
hi ha dos tipus de projecte, triar el què vols i estudiar-ho per aprendre coses… i l’altre és com un projecte de vida…, allò que estudies per després exercir un ofici, diferent als projectes un te serveix per anar fer la feina
Una notícia que cercam informació i després ho has de saber-ho explicar amb les teves paraules, ho has de saber explicar amb les teves paraules
Cercar un tema, dins el tema hi ha diferents temes, diferents opinions, i després ho ajuntem tot per fer la presentació
Treball sobre un tema, no sempre trobarem tota la informació sobre el que cercam, hi ha informacions que no podrem trobar tot
Presentació d’un tema, no trobaràs la resposta directe, has de saber un poc tu, a wikipèdia sortirà una cosa, i en una altra banda, sortirà una altra cosa i després hem de decidir com ho resumim
Està decidit per un grups de persones que estudien sobre un tema el temps que faixi falta
Un projecte se fa un grup per investigar una cosa concreta; investigar és cercar sobre un tema, vas averiguant coses sobre allò i continues cercant.
Pots cercar una caixa, però sobre una caixa normal no la pots investigar… per exemple, podem investigar si aquella persona té uns pares i qui són, això ho pots cercar…
Investigar i cercar són semblant, podrien ser coses diferents en altres situacions, pots cercar per internet, pots investigar per internet
Els espies investiguen les persones, cercar es anar directe a aquella cosa i investigar és anar per passes…
Hi ha coses per investigar, per exemple, pots investigar un crim, no el cerques, l’investigues… no vas a cercar un crim; podries cercar una persona i també la podríem investigar si anem a cercar els seu nom, els seus pares
Quan investiguem cerquem dades, informació, cerquem altres coses, descobrim altres coses que no sabíem, poc a poc anem descobrint coses noves..
Un projecte com un treball que els fas entre molta gent, pot ser una pregunta o un tema, la lluna és tema, com construir un hivernacle és un projecte
Dos tipus de projectes: un per saber-ho, i l’altre per saber com fer-ho.
Noltros estudiarem les migracions, per exemple, i cercarem
Un estudi que es fa a base de cercar moltes coses, hi ha coses que cerques i no ho trobaràs, t’hauràs d’esforçar perquè surti el projecte, és com una mestra que primer ha de pensar com fer-ho, perquè surti bé, s’ha de pensar…
Passes: primer estar d’acord amb el projecte que comencem, en el grup han d’estar tot interessats, després separar-ho per temes i després treballar-ho, per exemple, per parelles i després posar-ho en comú, després sorgiran noves preguntes ja que sempre es pot anar a cercar més, sempre surten noves preguntes, s’acaba quan ho decideixes, per exemple, construint l’hivernacle, quan hem sabut el que volíem saber, l’hem exposat i hem ajuntat tot ja que tots coincidien i ja no hi ha més informació a cercar,
Tothom ha de fer treball, tothom ha d’aportar el que sap, tothom ha de compartir amb els altres, quan acabem el projecte tothom ha de saber el mateix,
Quan s’explica, tothom ho ha d’entendre no només el que cerca la informació.
Quan ho expliquem ho exposem i ho vam explicar, els projectes sempre s’han d’explicar als altres, sempre s’ha de compartir la informació, i s’ha d’exposar
Per acabar, per exemple, fent una exposició de maquetes, per exemple, la línia del temps del mestre Duran,
D’on treuen l’aigua els núvols, vam acabar amb un conte, la història d’una gota d’aigua.

I, finalment, després de molt de diàleg i aportacions consensuàrem una definició que ens ajudaria a tots:

Definició consensuada:

Un projecte és una investigació, una recerca que pot sorgir d’una pregunta important, d’una pregunta que exigeix feina i esforç (no trobem la resposta tot d’una). La pregunta o el tema l´elegim entre tots (treballem en grup) s’ha de preparar talment com fa una mestra perquè tot surti bé.

A mesura que anem investigant trobem i ens plantegem noves preguntes, sorgeixen nous temes… aprenem coses que no sabíem i, de vegades, ens queden preguntes sense resposta… per seguir aprenent.

Tot allò que aprenem ho hem d’anar explicant amb les nostres paraules, s’ha d’entendre i ho hem de saber explicar bé.

El treball en grup és molt important en el treball per projectes, tothom ha d’aportar el que sap i ha d’ajudar al grup. Entre tots aprenem més i millor.

Els resultats dels projectes sempre s’exposen, s’expliquen als altres, compartim el coneixement… El que sabem sempre ho hem de compartir, d’aquesta manera ajudem que el món sigui millor. El que sabem no ens ho podem quedar només per noltros, són idees que poden ajudar molt a altres persones

Ja estàvem preparats per iniciar les tasques de recerca. Aquestes feines prèvies van enriquir molt els dos grups, els van consolidar i van permetre obtenir uns resultats molt bons.

Les estratègies d’aprenentatge i les habilitats de pensament

Una vegada fets els grups base i els grups d’experts, aquests darrers havien d’iniciar la recerca de materials, proves, evidències, documents, testimonis…. que els permetessin donar resposta a les diferents parts de la recerca que prèviament havíem repartit. El repartiment dels diferents blocs es va aconseguir per consens unànime en les dues classes. Per tant, cada grup d’experts va treballar en allò que més l’interessava.

Ara, l’equip coordinador havia d’anar preparant els materials més adients i dissenyar els models de les estratègies d’aprenentatge i de les habilitats de pensament que introduiríem mentre els grups anaven treballant, combinant el treball individual, el treball en grup i el treball en grup classe. Havíem d’aconseguir una dinàmica activa, interactiva, atractiva, canviant i, alhora, asserenada i que aconseguís aprenentatges profunds. Alhora, havíem d’intentar relacionar continguts i coneixements d’àrees diferents tot integrant coneixements complexos, alguns d’ambigus i, fins i tot, contradictoris, amb les estratègies d’aprenentatge i les habilitats de pensament.

Concretament, ens vam centrar en:

La comprensió oral i escrita dels textos de tot tipus que recollíem.
L’expressió oral i escrita amb les pròpies paraules dels coneixements adquirits que permetessin ser explicats a persones de tot tipus, sense necessitat de tenir coneixements previs en relació als temes.
La presa d’apunts i d’idees a partir de la visualització de molts vídeos que van trobar i que ens van ser de gran utilitat.
La confecció de mapes conceptuals que els permetessin organitzar la informació i relacionar-la adequadament.
Ensenyar-los a fer-se preguntes i autopreguntes que els permetessin analitzar la informació amb més precisió, comprensió profunda i anar sempre més enllà del que teníem.

Havíem d’aconseguir fer-los vibrar amb l’aventura del coneixement i reflexionar sobre les emocions i els sentiments profunds que genera aprendre coses noves i interessants cada dia, cada hora. Hi va haver moments autènticament màgics, únics, extraordinaris… on els sentiments com l’alegria i la il·lusió per haver descobert alguna qüestió sorprenent ens feia posar a tots en un estat d’aprenentatge profund i plaent; un estat de satisfacció on tots veien que podien avançar, que podien entendre, que podien aprendre allò que mai s’haguessin pensat. No ens van caldre elaborar adaptacions de cap tipus; les adaptacions les construïen ells mateixos. S’ajudaven.

Per a cada estratègia d’aprenentatge i habilitat de pensament vam elaborar unes guies orientatives que abans exercitaven a classe entre tots. Després els oferíem aquestes guies perquè poguessin aprofundir i demanar allò que els resultava més difícil o més complex.

A continuació incloem el material elaborat, un material molt allunyat de les clàssiques tècniques d’estudi i que vam intentar escriure amb un llenguatge planer, proper i motivador.

APRENEM A COMPRENDRE ABANS DE LLEGIR

Com? És possible comprendre abans de llegir?

Pensem-m ’ho.

Sabem què vol dir comprendre?

Comprendre és ser capaç d’explicar alguna cosa que has llegit o t’han explicat amb les teves paraules a una altra persona que, en principi, no en sap res del tema, o en sap molt poc. Comprendre implica, per tant, saber explicar-se.

Per tant, per comprendre bé, necessitem pensar molt abans de llegir… o abans de que algú ens expliqui alguna cosa. Per comprendre bé necessitem aprendre a pensar bé.

Sabeu per què ens agrada una sèrie televisiva, una novel·la, una narració, una història?

Per què ens enganxa!! Com? Ens fa pensar!!! Pensem que succeirà després, pensem com acabarà, pensem que li passarà al protagonista… Ens agrada, ens captiva perquè pensem abans de seguir llegint, abans de veure el proper capítol, abans de saber com acabarà… Aquesta és la màgia de la comprensió.

Ara posarem en joc un conjunt d’estratègies de pensament!! Ja veure-ho com aprenem a entendre abans de llegir!! Màgia? Noooo!!! aprendre a pensar bé. Senzill.

Anem per passes:

Primer de tot, abans de llegir, mireu les fotografies, els dibuixos, els mapes i els gràfics inclosos en el text i intenteu entendre’ls. Feu-vos preguntes del tipus: Què em vol explicar aquest mapa? Quina informació em dóna aquest gràfic? Què em vol explicar aquesta fotografia o gravat? Què em recorden les il·lustracions? Sóc capaç d’entendre el que m’explica el text a partir de la interpretació de les il·lustracions?
Llegiu el títol, penseu amb les il·lustracions, recordeu el que sabeu i demaneu-vos: què sé jo d’aquest tema? Tinc algunes idees amb les quals pugui relacionar el que segurament explicarà aquest text? Recorda els temes treballats amb anterioritat i demanat en què te poden ajudar a entendre aquest text…
Establiu prediccions sobre el text. Feu-vos preguntes del tipus: quin tema desenvoluparà aquest text? Què explicarà en els primers paràgrafs? Com acabarà tot això? Quines conclusions podré treure quan acabi de llegir? És possible que t’equivoquis, però això no t’ha de preocupar; és més preocupant no saber absolutament res sobre el tema.
Intenteu llegir el primer paràgraf. Atureu-vos i intenteu expliqueu-vos a vosaltres mateixos el que acabeu de llegir sense mirar el text. És important fer-vos una pregunta força rellevant: Com puc explicar això que acabo d’entendre a una persona que no sap res del tema?
Mireu el text ràpidament; intenteu trobar paraules que us cridin l’atenció a primer cop d’ull. Ja veure-ho com sabeu trobar les paraules importants. Demaneu-vos pel seu significat: de què me sonen aquestes paraules? Les puc relacionar amb alguna cosa que conegui?
De segur que trobareu paraules desconegudes i mots dels quals no en sabeu el significat. No us preocupeu, intenteu deduir el significat pel que diu el text, intenteu deduir el significat pel context; no cal buscar en el diccionari, si penseu un poc, de segur que trobareu el significat en funció del que sabeu.
Aneu llegint paràgraf a paràgraf… atureu-vos sempre que no entengueu una qüestió, penseu i seguiu endavant… Descanseu de tant en tant… Molt temps llegint molt atentament us pot desconcentrar i quan ens desconcentrem començarem a pensar en altres coses que de segur us interessen més… Això ens passa a tots… Ànim i endavant. Descanseu i tornem-hi.
Quan acabeu de llegit el tema o la lliçó, identifiqueu la idea principal i aneu resumint les idees i els conceptes bàsics del text. Recordeu algunes idees interessants: cada paràgraf explica una idea important; la idea important sol estar en les primeres línies; després, si el text està ben construït, solen venir els exemples… Rebutgeu la informació trivial (anècdotes, incidents, comentaris…) però recordeu que aquesta informació us ajudarà a entendre el text… Feu-vos les darreres preguntes interessants: Quins exemples podria inventar per assegurar-me que he entès bé el contingut del text?
Si teniu temps, intenteu fer-vos un petit mapa conceptual on es relacionin totes les idees llegides.

No és màgia però veure-ho com millora la vostra comprensió de textos difícils. Ja no tindreu por d’enfrontar-vos a textos complicats. La vostra capacitat de raonament superarà totes les dificultats.

I penseu una cosa que hem fet entre tots: ENS HEM AJUDAT A INTERPRETAR, A ENTENDRE, A FORMULAR-NOS PREGUNTES…

GENIAL EH!!

El mateix descobrireu quan treballem l’escriptura. Ja veure-ho quins textos sou capaços d’escriure amb quatre trucs. No us ho creure-ho.

En parlarem en propers dies.

ENDAVANT, PROVEU, DE CADA DIA MILLORAREU LA VOSTRA COMPRENSIÓ I XALAREU LLEGINT TEXTOS DIFÍCILS…

I penseu una cosa que hem fet entre tots: ENS HEM AJUDAT A INTERPRETAR, A ENTENDRE, A FORMULAR-NOS PREGUNTES…

GENIAL EH!!

El mateix descobrireu quan treballem l’escriptura. Ja veure-ho quins textos sou capaços d’escriure amb quatre trucs. No us ho creure-ho.

En parlarem en propers dies.

ENDAVANT, PROVEU, DE CADA DIA MILLORAREU LA VOSTRA COMPRENSIÓ I XALAREU LLEGINT TEXTOS DIFÍCILS…

APRENEM A ESCRIURE EL QUE HEM APRÈS AMB LES NOSTRES PRÒPIES PARAULES…

Massa vegades, quan escrivim, tenim tendència a copiar fragments dels textos que hem llegit o consultat. I massa vegades, també, quan copiem no sabem exactament el que escrivim.

Escriure és un procés difícil i hem d’evitar escriure talment com pensem. Si escrivim com pensem escriurem d’una tirada i, molt possiblement, el text ens quedarà llarg, amb les idees desordenades i sense una estructura clara.

Sempre que escrivim hem d’intentar expressar el que volem explicar amb les nostres paraules i comprovar que el que hem escrit té sentit i pot ser entès per altres persones. Si altres persones no entenen el que hem escrit és talment com si hem perdessin el temps, ja que escriure és precisament explicar alguna cosa amb la intenció del que la llegeix l’entengui.

Per escriure bé allò que hem llegit o allò que hem après hem de seguir algunes passes importants:

Primer de tot ens hem de fixar amb les parts que té el text que hem llegit. Ens hem de fixar en els títols, quants en té? En els apartats, com estan organitzats? En les fotografies, imatges o dibuixos que acompanyen el text…
En segon lloc, hem de llegir talment com ho fem quan volem entendre el text abans de llegir-lo tot (recordeu la fitxa anterior titulada Aprenem a comprendre abans de llegir). És important identificar les paraules claus (de vegades solen anar en negreta o subratllades) i establir relacions entre elles. És important fer-nos preguntes contínuament: entenc bé el que diu? Seria capaç d’explicar-ho a altres persones amb les meves paraules? Seria capaç de fer-ne un resum? Podria inventar-me un altre títol? Seria capaç de dir en dues o tres paraules de què va el text que acabo de llegir?…
Quan haguem entès bé el text o textos podem procedir a escriure el que hem entès i après:
- Primer de tot, elaborarem un esquema o un mapa conceptual que relacioni les idees principals identificades.
- Una vegada elaborat l’esquema o el mapa conceptual podem pensar en exemples nous que ens demostrin que som capaços d’explicar-ho a altres persones amb les nostres paraules.
- L’esquema o el mapa conceptual ens indica els apartats que ha de tenir el text; ens indica aproximadament els paràgrafs que ha de tenir, les parts…
- Podem començar a escriure, recordant que la primera frase ha de contenir la idea principal. Després és important posar algun signe de puntuació, per exemple punt i seguit. I a continuació podem explicar amb més detall la idea principal.
- Per acabar el paràgraf o l’apartat podem incloure un o més exemples que faixin més comprensible el text; a ser possible els exemples han de ser nostres, els ens hem d’inventar, d’aquesta manera demostrarem que hem entès bé el que hem après i llegit i que gràcies als exemples serà molt més comprensible per les persones que el llegiran.
Quan acabem d’escriure el text el podem deixar fer una estona i després el revisem d’una manera molt simple: ens demanem com sona? I el llegim en veu alta a nosaltres mateixos per comprovar què sona bé. Si hi ha frases que no sonen bé les rectifiquem. Fàcil, eh! Però necessita molta pràctica.
Penseu, per acabar, que escriure és aprendre a ordenar el pensament; escriure ens ajuda a ordenar el que sabem i també ens ajuda a aprendre més ja que establim noves relacions.

ENDAVANT, PROVEU D’ESCRIURE ORDENANT EL QUE APRENEU; VEURE-HO COM LES IDEES US VAN SORTINT MILLOR A MESURA QUE PRACTIQUEU.

NO US OBLIDEU DEL MÉS IMPORTANT: SI EL QUE ESCRIVIU NO HO ENTÈN UNA PERSONA QUE HO LLEGEIXI ÉS QUE NO HEU ESCRIT BÉ (falten idees, estan desordenades, falten exemples més clars…)

També els vam proporcionar exemples relacionats amb les tasques proposades, com per exemple, com reescriure un text sense necessitat de copiar-lo:

EXEMPLE DE REESCRIPTURA D’UN TEXT INFORMATIU SOBRE L’APRENENTATGE. CEIP MESTRE DURAN, NOVEMBRE 2017

Per exemplificar com hem d’escriure alguna cosa que hem llegit i après vam realitzar una lectura comprensiva sobre un text titulat Aprendizaje. Vam comprovar que el text estava estructurat en tres grans apartats:

Aprenentatge
Aprenentatge durant la vida
Les associacions

A més, hi havia un conjunt d’imatges que il·lustraven i exemplificaven el que explicava el text. El primer que van fer va ser elaborar un mapa conceptual amb les idees principals:

El text original era:

El proceso de aprendizaje es resultado de la experiencia e impregna nuestra vida: aprendemos a ignorar cosas sin importancia, como el ruido del tráfico o el color de las paredes de la oficina, y a esperar cosas predecibles – si un auto cruza por un charco nos salpicará si estamos muy cerca –. En general, aprendemos a hacer que nos sucedan cosas buenas y a evitar lo que puede dañarnos. La memoria es absolutamente esencial para el aprendizaje; sin ella, tendríamos que aprender lo mismo una y otra vez toda nuestra vida. No obstante, sólo retenemos una parte de la gran cantidad de información procesada por el cerebro.

I a continuació vam escriure a la pissarra la primera part del text, com exemple de com procedir; ens vam centrar exclusivament en l’apartat del procés d’aprenentatge (relacionat amb l’experiència i la memòria). Seguint el mapa conceptual que vam elaborar van aconseguir escriure el següent text resum:

El procés d’aprenentatge de les persones es fonamenta bàsicament en l’experiència: aprenem de tot allò que ens passa durant la vida. La memòria és molt important per l’aprenentatge. Sinó tinguéssim memòria haurien d’aprendre cada vegada la mateixa cosa; en canvi si ho recordem ho podem repetir sense cap esforç.
Un exemple seria que cada dia, quan anem a casa, recordem els carrers pels quals hem de passar per no perdre’ns pel camí. De vegades la memòria falla i necessitem anotar les coses que hem de recordar.

I, quan el vam acabar, el vam llegir en veu alta per veure si sonava bé i era entenedor. I vam concloure que si que sonava bé i que era entenedor.

TASCA FINAL POSADA EN COMÚ DEL QUE S’HA APRÈS

Un dels objectius principals del treball per projectes és saber explicar el que s’ha après a altres persones, amb un llenguatge senzill i planer.

Per realitzar una bona exposició del que s’ha après s’ha de preparar molt bé: cada grup especialitzat en un tema dels diferents que composen el mapa conceptual ha d’elaborar una fitxa-esquema que els permeti anar explicant (sense llegir) les idees principals.

Aquesta fitxa-esquema és fonamental per:

Ordenar i sistematitzar tot allò que s’ha treballat i après.
Estudiar (consolidar) les idees principals.
Exposar, de forma flexible, adaptable i amb les pròpies paraules, tot allò que s’ha d’explicar.
Repartir, entre el públic assistent (famílies dels alumnes i estudiants de magisteri) el resum de les idees principals.

L’estructura de la fitxa ha de seguir un ordre determinat:

Una introducció al tema
Les idees principals agrupades per paràgrafs i acompanyades de dibuixos, fotos, il·lustracions… cada idea a un paràgraf diferent. A la primera línia del paràgraf la idea principal, seguida d’un punt i seguit; a continuació, el desenvolupament de la idea i algunes exemplificacions.
Un breu resum de les idees exposades o una il·lustració o fotografia.

Aquests materials van ser molt útils i pràctics i la gran majoria els van fer servir de manera espontània quan comprovàvem que funcionàvem. Creiem que aquests materials poden ser útils a més docents i centres. Es poden adaptar a cada cas concret, ampliar o reduir segons convingui.

PRESENTACIÓ DE LES CONCLUSIONS DE LA RECERCA

Finalment vam decidir fer una presentació pública dels dos grups; el grups de 5è i 6è del CEIP Francesc d’Albranca i de 6è del CEIP Mestre Duran van presentar les conclusions dels seus projectes a la sala d’actes de la Seu de la UIB a Menorca davant totes les seves famílies, els claustres dels dos centres i estudiants en pràctiques de 4rt del grau de mestre d’Educació Primària.

Incloem les presentacions presentades, algunes fotografies i un parell de vídeos.

Un grup d’experts del CEIP Mestre Duran d’Alaior explicant l’etapa adolescent a tota la gent que assistí a l’acte.

Un segon grup exposant la seva part.

Vista general de la sala amb els alumnes dels dos grups que reben els aplaudiments de la sala absolutament plena amb més de 150 persones.

REFLEXIONS I CONCLUSIONS PROVISIONALS

Encara ens queda analitzar i revisar materials produïts i situacions viscudes molt interessants. L’anàlisi és lent. Per ara apuntam algunes reflexions provisionals. El pas del temps, en aquests casos, és molt important. Deixar reposar els materials i, passats uns mesos (o més en aquest cas) rependre l’anàlisi ens ajuda a descobrir nous aspectes.

Els dos projectes van generar molt d’interès i van portar molta feina. Els resultats finals van ser molt positius i es va poder comprovar amb l’exposició de les conclusions en públic, però ens vam trobar amb moltes dificultats que han de ser analitzades acuradament. Entre elles apuntarem les següents:

Si bé, en un principi, volíem anar aplicant les mateixes estratègies, procediments i habilitats de pensament a ambdós grups, ben prest ens van donar compte que generaven contextos diferents i havíem d’adaptar determinats materials, ajustar determinades explicacions o canviar determinades estratègies i habilitats de pensament. Ben prest vam tenir clar que els processos serien diferents i cada grup seguiria un camí concret.
Les aportacions dels fillets i de les filletes van enriquir molt els projectes. A part de la recerca que van haver de fer sobre cadascun dels apartats hi van haver moltes aportacions personals, especialment en el projecte sobre les etapes evolutives dels humans.
Els grups cooperatius van treballar i van obtenir bons resultats; ara bé, van ser molts els problemes que es generaven mentre treballen en grups d’experts i també en els grups base. Tot i haver revisat i consensuat les normes de funcionament els problemes van ser continus: algú que no treballava, algú que no estava d’acord amb determinades coses i bloquejava l’avança del grup; algú que sempre discutia amb els altres; algú que volia fer una tasca que havia tocat fer a una altre; algú que no entenia determinats materials i deixava de treballar… Vam haver de fer molta feina per consolidar els grups de treball cooperatiu, moltes xerrades individuals i moltes estratègies variades. Aprendre a treballar cooperativament era tan important com aprendre els coneixements que havíem organitzat en els mapes conceptuals.
Els conflictes generats en el marc del treball cooperatiu ens va permetre treballar els sentiments i les emocions. Els conflictes ens permetien plantejar preguntes i situacions per resoldre, implicant-los a tots en la resolució dels problemes.
També ens van permetre aprofundir en el coneixement individual a partir d’un qüestionari que vam dissenyar i que incloem en l’annex. Les respostes d’aquest qüestionari ens va ajudar a entendre, comprendre i ajustar les nostres intervencions a les necessitats, interessos, motivacions i capacitats de tots i cadascun dels alumnes.
La infusió de les tècniques d’aprenentatge, les estratègies i les habilitats de pensament mentre treballàvem els coneixements va funcionar molt bé. Hem pogut comprovar, posteriorment, com molts alumnes utilitzen les tècniques posades en pràctica en altres situacions i contextos. Els mapes conceptuals, de fet, els usen gairebé tots els alumnes per sistematitzar els coneixements i per estudiar.
Hem pogut constatar la necessitat de coordinació. Si dos o més mestres treballen en una aula s’han de coordinar setmanalment, en horari fixat i sense distraccions. És molt important. D’aquesta coordinació va sorgir el que anomenem, de manera molt superficial, programació. Programar és molt més que posar en un paper allò que pretens aconseguir o allò que pretens fer en una determinada classe. No parlem de programar. Parlem de dissenyar contextos d’aprenentatge, recollint sempre les aportacions dels fillets i de les filletes i adaptant, contínuament, les activitats pensades.
Si haguéssim tingut temps d’analitzar a fons els materials (com hem dit ho farem ara) de ben segur que haguéssim pogut millorar molt els dos projectes en molts aspectes. Però no disposàvem de més hores per coordinar-nos i si n’haguessin tingut no seria prou real, ja que cap centre educatiu disposa d’aquest horari de coordinació i d’anàlisi del material generat alhora. Per tant, si volem divulgar l’experiència (com està previst) seria difícilment creïble comptar en l’horari lectiu de dues o tres hores setmanals per treballar i analitzar els materials generats en un projecte de treball que no ocupa tot l’horari, com és lògic.
Per acabar aquestes conclusions provisionals cal dir que un dels objectius prevists inicialment s’ha complert en tots els casos: tots els alumnes són capaços d’explicar amb les seves pròpies paraules i amb el seu estil els aspectes centrals de cada projecte, amb diferents nivell d’aprofundiment però tots són capaços, ho han fet i recorden el que han après perquè ho han fet de manera molt significativa, molt viscuda, molt real. A més, molts d’ells han seguit interessant-se pel tema després d’acabar-lo i han comentat a les seves classes els seus nous descobriments. Creiem que això és molt rellevant, ja que sovint, moltes innovacions deixen els coneixements en segon terme i solen quedar difusos o dispersos. He pogut comprovar aquest fet en diferents projectes sobre els quals n’he fet el seguiment i, en alguns casos, assessorat.

ANNEX I : QÜESTIONARI INDIVIDUAL PER CONÈIXER MILLOR ELS ALUMNES

ALGUNES QÜESTIONS PER A CONÈIXER-NOS UNA MICA MÉS

ET CONEIXES BÉ?

Et coneixes bé? Saps quina és la teva manera de ser? Prova d’omplir aquesta graella. Fes una creu on creguis que te descriu millor:

Intenta respondre amb sinceritat; si alguna no saps molt bé què has de respondre, pots fer un dibuix que representi la teva resposta o contestar de forma breu…

Ah, si vols contestar alguna pregunta de forma oral mestre també li ho pots demanar… I si en vols deixar alguna en blanc també ho pots fer.

Estàs content o contenta de ser com ets? Per què?

Què t’agrada del teu aspecte

Què t’agradaria canviar de la teva manera de ser?

Com creus que ho pots fer? Si has respost afirmativament a la pregunta anterior.

LES MEVES HABILITATS...

Penseu una mica més… Totes les persones servim per fer moltes coses; el que ens cal saber és per quines estem més ben dotats i que podem fer per millorar-nos una mica cada dia…

Torneu a pensar una mica i respon quina trobes que és la teva habilitat per a cada una de les activitats que et proposem (l’escala de valoració és 1: baixa; 2: mitjana; 3: Alta; fes una rodona en la resposta que trobis adequada):

Ara intenta resumir ara: quines són les habilitats que tens més desenvolupades?

I quines penses que hauries de millorar? O quines t’agradaria tenir i trobes que encara no tens?

EL MEU COMPORTAMENT...

Explica, mitjançant una descripció acompanyada d’un dibuix del teu comportament i la teva actitud a classe:

Què sols fer quan tens un problema que no pots resoldre o que t’empipa molt?

Quan tens problemes amb algun company o companya que sols fer?

ELS MEUS AMICS...

Unes quantes qüestions més… Intenta pensar en aquestes preguntes… Ja saps que si n’hi ha alguna que no vols contestar o la vols contestar mitjançant un dibuix ho pots fer…

Un amic és algú que…

Un amic és algú amb qui…

Quan vas a un lloc nou i coneixes gent nova, com et sents?

Quines són les qualitats que més valores de les teves amistats (que siguin persones divertides, cordials, enrotllades, fidels…)

Series capaç de dibuixar el retrat del teu millor amic o amiga? Pots fer-ho a continuació…

LES MEVES EMOCIONS...

Explica una escena emocionant que hagis viscut. Si estàs cansat d’escriure o prefereixes fer un dibuix o un esquema ho pots fer…

Què sols fer quan una cosa et fa molta ràbia?

Què sols fer quan una cosa t’agrada molt?

Enamorar-te, patir, emocionar-se, plorar, riure, expressar alegria, tristesa, por, angoixa… tot això són emocions. En coneixes alguna més? Si vols també les pots dibuixar, com vulguis…