La renovació pedagògica a casa nostra. Consolidació dels principis de l’escola nova europea. 1900-1923
La renovació pedagògica esdevé el nucli de la tasca política dels republicans. A Maó, l’Ajuntament, controlat sempre pels republicans, exerceix una notable política educativa recolzada en un conjunt de professionals ben formats i compromesos. Els principis de l’escola nova entren a les escoles públiques de l’illa i les aules s’humanitzen; la intuïció i el treball de camp substitueix la memorització i la repetició. Sorgeixen múltiples iniciatives culturals i educatives formals i no formals. L’associacionisme pren una notable embranzida. Dues experiències són ben demostratives del que podria ser l’educació republicana que, lògicament, va més enllà de qualsevol tècnica: l’educació republicana va farcida de principis ètics i morals i la lluita per oferir les millors condicions de vida als sectors més desfavorits de la societat (que són molts).
Acte polític dels republicans, celebrat a “s’altra banda” del port de Maó cap a 1910 o 1911. La presència pública dels republicans era contínua: propostes, reunions, festes, excursions… La majoria del món obrer els seguia al no haver-se consolidat encara cap sindicat obrer.
Es podria afirmar que la Restauració va començar a entrar en crisi a principis del segle XX, i va anar donant tombs fins a la proclamació de la II República. La indústria, els transports i les ciutats es transformen i neix un important moviment obrer.
L’inici del nou segle ve marcat pel moviment regeneracionista que pretén reorientar el país vers la modernitat i una progressiva europeïtzació. Els moviments associatius generen una gran activitat i es creen escoles, centres d’oci i de cultura lligats a determinades concepcions ideològiques.
El 1900 es crea el Ministerio de Instrucción Pública, i els mestres passen a cobrar el seu sou de l’Estat, cinquanta anys després de la primera llei educativa d’àmbit estatal. Eren molts els mestres que havien de treballar moltes hores en altres oficis per completar les necessitats bàsiques d’una família. La despreocupació del sistema educatiu per part de l’Estat (governi qui governi) és realment escandalós. Era un país pobre però es feien grans inversions. Aquesta deixadesa és una constant en la història d’aquest país.
Maó era una de les ciutats amb més iniciatives en el camp educatiu. Aquesta falua la va adquirir l’Ajuntament per poder fer les colònies d’estiu al port d’Addaia: els fillets d’entorns empobrits feien un mes d’aigua i muntanya per enfortir el seu cos. Hi dedicam un apartat.
Després de les darreres guerres colonials espanyoles, l’Estat es replanteja els seus fonaments i busca vies de regeneració del país. Una de les eines bàsiques d’aquesta regeneració és l’educació. Església, partits polítics, organitzacions sindicals, mutualistes i obreres, centres de cultura, ateneus i casinos cerquen les fórmules més adients per influir en l’educació de la seva gent; es creen escoles, s’obren nombroses escoles de persones adultes, es dicten múltiples conferències. La lluita pel control de l’educació ha començat: apareixen tot tipus d’escoles religioses, laiques, republicanes, socialistes, anarquistes, catalanistes… en un intent de convèncer vers les pròpies idees a través de l’educació.
Els moviments obrers i progressistes es mobilitzen per aconseguir crear centres educatius moderns entre enormes dificultats de tipus legal, polític, educatiu i econòmic. La política educativa de la Restauració ha trasbalsat el panorama educatiu; des de 1875 existeixen a Menorca 39 escoles públiques enfront a 62 de privades, la majoria confessionals catòliques; 2.514 alumnes estan matriculats a les escoles públiques i 3.149 a les privades religioses (incloem en aquestes dades les anomenades escoles de costures d’evident caràcter catòlic i tradicional). La batalla pel control de l’educació té i tindrà uns guanyadors clars: la privada religiosa catòlica s’imposa sobre les altres.
L’inici del nou segle és una bona fita per analitzar els resultats de la tasca educativa desenvolupada des de diferents associacions i poders públics. L’expansió de l’escolarització minva molt poc les taxes d’analfabetisme; el 1900 un 69,82% de la població segueix sense saber llegir ni escriure. La taxa just ha minvat un 5% en més de 25 anys. Aquest és un dels grans problemes dels dirigents republicans: tot i els esforços dels dirigents per alfabetitzar la població obrera, l’educació no és considerada per les famílies obreres menorquines com una prioritat. Aquesta realitat escandalitza a més d’un intel·lectual a través de la premsa. Es pot constatar a través de les memòries dels professors com, alguns dies, els de més treball al camp o a les fàbriques, les aules resten absolutament buides.
A nivell oficial, el sistema educatiu segueix patint els problemes de sempre: durant el regnat d’Alfons XIII se succeeixen més de 50 ministres d’educació (més de dos per any), la qual cosa demostra que si s’aconsegueixen avenços no són deguts a l’administració central sinó a les locals.
Plànols de l’escola de Sant Climent i dels seus pupitres, projectats per l’arquitecte municipal de l’Ajuntament de Maó, Francesc Femenies. L’escola es conserva actualment tal i com va ser projectada i esdevé un testimoni notable de la tasca educativa del municipi maonés.
Alumnes i professors de l’Institut de Maó, devers el 1910.
Grup de socis de l’Ateneu Popular en un acte de beneficència i solidaritat amb el poble italià, 1909.
Foto de la família de Francesc d’Albranca, reconegut folklorista i metge, amb les mestres Joana i Catalina Camps Riudavets.
Excursió al bosc de l’Escola Laica d’Alaior devers els anys 20.
Alumnes de l’escola de pintura i brodat a l’Ateneu des Castell. Entitats com els ateneus i casinos tenien molt clar que la seva tasca també era educativa, i gairebé tots ells iniciaren experiències en aquesta direcció. Anys 1920.
Grup d’alumnes i professores entre les quals hi ha Ana Comas, filla de Gabriel Comas.
Les colònies escolars de l’Ajuntament de Maó
L’estat de penúria econòmica de moltes famílies i la manca d’aliments i de condicions higièniques eren la causa de greus malalties que assotaven la població infantil. Per fer front a aquestes condicions va sorgir a Europa un moviment higienista que pretenia regenerar els infants a través del contacte amb l’aire lliure i pur del camp, alhora que educar-los en hàbits higiènics saludables i una alimentació sana.
L’Ajuntament de Maó organitzà, a partir de 1911, unes colònies escolars que tenien com objectiu la regeneració física i intel·lectual dels desvalguts fillets que apareixen a les fotografies. Aquestes recullen un dels testimonis més excepcionals de la tasca educativa de l’Ajuntament de Maó, un ajuntament d’una ciutat petita controlada pels republicans que dedica molts esforços a l’educació de les classes populars. Potser, no trobarem altres exemples semblants arreu del país. La història situarà, amb el pas del temps, la meritòria tasca educadora dels republicans moderats, impulsada a nivell estatal només durant el primer bienni de la segona república. L’Ajuntament de Maó i la política educativa dels republicans maonesos figurarà en un lloc molt destacat dins el panorama de la nostra història de l’educació.
Les imatges que reproduïm, absolutament inèdites, representen diferents moments de les colònies escolars, concretament de la desenvolupada al port d’Addaia: els fillets a l’arribada a la colònia; els fillets aprenent a nedar i aprenent a navegar amb la falua; els fillets escrivint els diaris de feina a l’aula de la colònia escolar d’Addaia, en una taula llarga, rodejats de material didàctic i en un ambient molt acollidor; la visita dels familiars dels fillets a la colònia escolar; les excursions diàries, i el quadre de mesures antropomètriques dels fillets abans i després de la colònia escolar (pes en quilos, estatura i circumferència toràcica).
Fixeu-vos en aquesta foto realment impactant: la primor de gairebé tots els fillets que arribaven desnodrits en aquesta experiència.
L’escola en un bouer a s’Hort des Lleó, Addaia.
Quadre de mesures antropomòrfiques dels colons, dels fillets. El seguiment és estricte i continu. Qualsevol augment en pes, cintura i alçada podria suposar la diferència entre la vida i la mort en el marc de les famílies en pobresa extrema.
Les excursions pedagògiques de mestre Antoni Joan i l’Ajuntament de Maó.
Els documents continguts a l’arxiu històric de l’Ajuntament de Maó sobre les excursions pedagògiques organitzades pel mestre Antoni Joan, i generalitzades per l’Ajuntament a tots els mestres del terme, representen un dels arxius més impressionants de la nostra història educativa. En ells podem veure els textos elaborats per tots els fillets de les escoles públiques del municipi després de cada sortida pedagògica; el recull demostra el zel posat pels professors i la notable qualitat dels coneixements que se transmetien durant les sortides escolars. Aquests textos ens permeten reconstruir vides i paisatges oblidats o destruïts i ens retornen al passat amb una precisió notable.
Una de les característiques més rellevants d’aquests treballs escolars passa desapercebuda: a l’arxiu s’hi conserven tots els treballs de tots els alumnes, no només dels millors o del més bons; tothom hi té cabuda, fins i tot aquells que no tenien paper i porten escrita la memòria de l’excursió en un petit cartró d’un medicament o en un tovalló de paper. La lliçó, passat tant temps, és clara: tothom té cabuda a l’escola i tothom és digna de ser valorat pel treball que fa, per petit o insignificant que aquest sigui. És una lliçó realment cabdal per avui en dia quan tanta gent qüestiona la diversitat de l’alumnat com una característica negativa de l’escola del segle XXI. A principis del segle XX alguns mestres ja ho tenien clar: tothom té cabuda a l’escola i ningú ha d’estar avergonyit de presentar un treball o un escrit amb faltes o brut; encara ens cal aprendre molt sobre el respecte a les persones, a les característiques personals dels alumnes i a la valoració del treball que fa cadascú des del seu punt de partida i no comparat amb els altres o amb la mitjana de la classe.
Aquest era part de l’esperit de l’escola nova europea.
*Joan Benejam publica “El Buen Amigo” fins l’any1904.
*L’Institut de segon ensenyament de Maó pateix una greu crisi de matrícula: poc més de quaranta alumnes i les autoritats pateixen per la seva continuïtat.
*Apareix en “El Porvenir del Obrero” una intensa campanya d’informació sobre l’educació integral. Comença amb articles sobre l’educació física. Al llarg de l’any apareixen articles sobre l’educació intel·lectual, els sentits corporals, el mètode pedagògic, el programa enciclopèdic, les lliçons de coses i procediments d’ensenyament.
El Porvenir del Obrero llança una gran campanya per a l’educació integral.
*El diari republicà “El Liberal” explica la iniciativa sobre les colònies escolars, porta una llarga polèmica sobre el finançament públic de l’Institut de Maó i nombrosos articles sobre les reformes necessàries a la instrucció pública espanyola.
*A principis del nou segle subsisteixen a l’illa 29 escoles públiques sostingudes amb fons municipals i nou escoles privades que contaven amb una gran matrícula.
*La gran expansió, durant les darreres dècades, de l’escolarització no minva la taxa d’analfabetisme: un 69,82% de la població segueix sense saber llegir i escriure. La tasca just ha minvat un 5% amb més de 25 anys. Es perfila un dels grans problemes de la població: tot i els esforços dels dirigents i del municipi per fer front a l’escolarització de tota la població, aquesta no respon a les contínues campanyes a favor de l’educació. L’educació no és considerada per les famílies menorquines com una prioritat. Aquest fet fa escandalitzar a més d’un intel·lectual a través de la premsa. Es pot constatar, a través d’algunes memòries de professors, com alguns dies, el de més treball al camp, les aules resten buides.
*Apareix documentada, per primera vegada, a l’arxiu històric de Maó, una de les principals fites de renovació pedagògica a casa nostra: els passejos escolars, portats a terme per D. Antoni Joan a la segona escola pública de fillets de Maó. Els passejos escolars esdevindran, amb el temps, una poderosa eina de renovació pedagògica que la Junta d’Instrucció Pública de Maó voldrà generalitzar a totes les escoles que d’ella depenen. Els passejos escolars són centres d’interès desenvolupats a partir d’una excursió a un indret determinat on els alumnes reben una gran quantitat d’informació, en un principi de globalització de les ciències naturals, socials, de les arts plàstiques i de les tècniques d’escriptura.
Dibuix i text d’una excursió que organitzava el mestre Antoni Joan juntament amb l’Ajuntament.
*Neix Joan Comas Camps a Alaior, important exponent de la renovació pedagògica durant la segona república a l’estat espanyol.
*L’eixida de protestants, maçons, escoles lliures i el moviment obrer que feia professió d’ateisme i d’anticlericalisme eren un maldecap per a l’església que passà a la ofensiva: s’establiren nous ordres religiosos dedicats a l’ensenyament, es multiplicaren les escoles catòliques i es constituïren múltiples associacions, fins i tot de caire laboral i sindical per acostar-se al nou moviment i contrarestar la important influència de les agrupacions republicanes, dels sindicats obrers i de les lògies maçòniques. La suma dels republicans, socialistes, i anarquistes aconseguia, gairebé sempre, guanyar a la dreta, especialment a Maó, Es Castell i Sant Lluís, mentre que Ciutadella i Alaior es mantingueren amb majories monàrquiques.
*Comença a Palma l’òrgan socialista El Obrero Balear.
*Neix l’Associació Escolar Republicana (Companys i Layret).
*Creació del ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts (18-IV). El ministre Garcia Alix pren un conjunt de mesures renovadores en relació a l’ensenyament secundari, les escoles normals, l’ensenyament universitari i la formació dels treballadors sense estudis.
Això implica, entre altres coses, que els mestres passaven a cobrar el seu sou de l’estat.
*Es publica “The School and Society” de John Dewey.
*Congrés de Societats Obreres de la Regió Espanyola, a Madrid.
*
*”El Porvenir del Obrero” informa de l’acord de crear una escola integral.
*Joan Mir i Mir visita l’Escola Moderna de Barcelona i s’entrevista amb Francesc Ferrer i Guàrdia.
*Continua la campanya informativa de “El Porvenir del Obrero” sobre l’educació integral.
*”El Liberal” publica un article sobre la creació d’una escola d’educació integral en el número extraordinari que commemora el principi de segle i publica diversos articles sobre educació i el pensament Krausista.
*Mateu Fontirroig porta a terme una intensa tasca renovadora en el seu col·legi privat de Maó.
*L’Ajuntament de Maó, després d’haver comprovat els resultats de les experiències pedagògiques de sortides escolars del professor Antoni Joan, estén (en el fons obliga) l’experiència a tots els mestres de la població, inclosos els mestres de Es Castell, Sant Lluís i Sant Climent. La recomanació en forma d’ordre de la Junta d’Instrucció Pública de Maó no es recollida amb massa entusiasme per part dels altres mestres, que acabaran convertint les sortides pedagògiques en capvespres lliures.
*
*Creació a Maó de La Primera Semilla, societat obrera que comptava amb 70 treballadors afiliats.
Lerroux a Catalunya.
*Primera celebració de la diada nacional de Catalunya.
*Creació de les Escoles Normals femenines de Castelló, Lleida i Ciutat de Mallorca.
*Inauguració de la Escuela Moderna de Ferrer i Guàrdia.
*Creació de la Lliga Regionalista.
*Els mestres comencen a cobrar de l’Estat.
*Mor Pi i Margall.
*El compte de Romanones assumeix la direcció del ministeris d’Instrucció Pública i inicia un conjunt important de reformes legals: la religió torna ser una assignatura voluntària, exigeix el títol als professors de les escoles privades, reforma dels ensenyaments tècnics (en els instituts de secundària s’impartiran classes de batxillerat, elements d’agricultura, estudis de comerç, estudis de belles arts i escoles elementals nocturnes per a obrers) i reglamentació dels exàmens i de les biblioteques públiques.
*Constitució de l’escola laica de la Societat Progressiva Femenina. Dura un curs. S’hi matriculen uns 60 alumnes. Joan Mir i Mir hi participa.
*”El Porvenir del Obrero” informa de la creació de les escoles graduades a Alaior.
*”El Liberal informa d’una conferència d’Odon de Buen a Palma.
*Pere Ballester inicia a les pàgines de “El Liberal” una polèmica sobre la necessitat de la classe obrera d’accedir als estudis secundaris a l’Institut de Maó.
*Arriben els primers automòbils a Menorca.
*Vaga general revolucionàriaa Barcelona.
*S’inicia a la Universitat de Barcelona el moviment “Extensión Universitaria” que durà fins el 1905.
*Els republicans funden a València una universitat popular.
*Comença el regnat d’Alfons XIII.
*Decret de Romanones pel qual s’obliga a ensenyar el catecisme en castellà (21-X).
*Conferència de E. Durkheim “Pedagogie et Sociologie” a la Sorbona.
*La “Memoria” de Giner de los Rios guanya el concurs de la Universitat de València sobre la missió i funció de les Universitats.
Creació del Col·legi Germinal, en el qual s’integra l’escola laica de la Societat Progressiva Femenina de Máo. L’escola és en un departament de la FOIM (federació obrera de l’illa de Menorca, de tendència anarquista). Només durarà un curs.
*”El Liberal porta un article de Francisco Giner de los Rios i nombrosos articles sobre l’educació.
*Antoni Joan Alemany és el president de la “Asociación de Maestros de Menorca. Com a president organitza a Es Mercadal una festa escolar de gran transcendència, on la majoria de mestres menorquins van intercanviar les seves experiències docents, es parlà d’ensenyament globalitzat i intuïtiu i de la necessitat de potenciar una educació integral.
*Constitució a Palma de la Federació de Societats Obreres de les Balears.
*Victòria republicana a les eleccions de diputats provincials.
*Nou pla de batxillerat.
*Importants vagues a Bilbao i Andalusia.
*Primer govern del conservador Maura.
*Es crea l’Escuela Libre a Maó.
Primer professor: Esteve Guarro, procedent de l’Escola Moderna de Barcelona.
També hi imparteixen classes Joan Manent, destacat republicà, Pere Pons Sitges, el que serà batlle republicà de Maó, Antoni Mercadal i Joan Mir i Mir.
*S’inicia una àmplia campanya de conferències mitjançant la fórmula d’Extensió Universitària. (procediment utilitzat per “La Institución Libre de Enseñanza” a la península.
La lluita per aconseguir unes bases educatives més sòlides continua sense descans.
*Pere Ballester, Gabriel Comas, Odon de Buen i Joan Mir i Mir porten una intensa activitat propagandística i pronuncien nombrosos conferències sobre educació en centres obrers i ateneus republicans.
*Arriben a Maó la congregació de “Los Hermanos de la Doctrina Cristiana” per a fundar un col·legi.
Continua i s’amplia la batalla per el control de l’educació.
*S’instal·len a Ciutadella els Salesians que fundaran un col·legi de prestigi a Ciutadella que també fa públics tots els postulats de les modernes pedagogies actives. El centre aconsegueix amb molt poc temps una àmplia resposta i organitza al seu voltant una ben lligada xarxa de recolzament popular. Els periòdics de l’època canten les excel·lències del nou centre que atén a tot tipus de població, fins i tot al més necessitats.
*Gabriel Comas i Ribas publica “Geografia 2º Grado. Resumen de las lecciones explicadas”.
*Després de les eleccions municipals, els republicans, obtenen la majoria de regidors a l’Ajuntament de Maó. El batlle és elegit per Reial Ordre i no forma part de la majoria republicana.
Maó és de les primers ciutats espanyoles amb majoria republicana.
*Francesc Cambó exposa al rei alguns aspectes de les reivindicacions nacionals catalanes.
*Nou decret sobre l’ensenyament de la llengua castellana a les zones de l’Estat on es parla una altra llengua (19-XII).
*Manuel B. Cossio és nomenat catedràtic de pedagogia de la Universitat Central.
*Pla Dalton, mètode per portar a terme l’ensenyament individualitzat a l’escola secundària, en una sala laboratori.
*Es realitzen nombroses tómboles i funcions per al manteniment de l’escola del Barri 15.
*Joan Benejam publica “La escuela y el hogar” fins l’any 1910.
*”El Liberal” informa del Congrés Lliurepensador de París.
*S’inclouen en “El Liberal” articles de Joan Benejam sobre les seves publicacions.
*A partir d’aquest any i fins devers el 1920 les xifres de matrícula a l’institut de Maó van en augment: una mitja de cent quaranta alumnes estudien a les seves aules cada curs.
.
*Fundació de l’Ateneu de Maó.
*L’Ajuntament de Maó continua amb una àmplia majoria republicana (8-4).
*Projecte de l’Ajuntament de Barcelona per a crear 25 grups escolars.
*Primeres colònies escolars de l’Ajuntament de Barcelona.
*Fundació de l’Escola Horaciana (Pau Vila).
*Fundació de l’Escola Integral de Sabadell (Albà Rosell).
*Primera revolució russa, en acabar la guerra russojaponesa.
*Es constitueixen a Bilbao els primers Sindicats Catòlics.
*S’inicien a l’escola lliure del Barri 15 classes d’esperanto.
*”El Liberal” informa de la recollida de donatius per crear i mantenir l’escola lliure de Ciutadella.
*Tanca per ordre governativa l’escola laica de Maó. És el 7 de desembre de 1906.
*Creació de l’escola laica d’Alaior, en un principi impartint classes nocturnes. Joan Mir i Mir n’és el primer professor.
Joan Duran, mestre de l’Escola Laica d’Alaior i la seva dona, donya Margalida.
Alumnes de l’Escola Laica amb el seu mestre i tutor, Joan Duran.
Joan Mir i Mir anuncia la creació de la “Liga para la defensa y el fomento de la enseñanza racionalista” a Maó.
*El diari republicà “El Liberal” organitza una gran recollida de regals per oferir a un matrimoni d’Alaior que va protagonitzar la primera inscripció civil al municipi.”
*
*Fundació de la Cambra de Comerç i Indústria de Menorca.
*Marxa Gabriel Comas i Ribas a Mallorca.
*Aquest any és conegut com “s’any de sa fam” degut a greus dificultats econòmiques dels menorquins.
Emigració.
Emigrants alaiorencs que des de l’Argentina envien fons econòmics per al manteniment i ampliació de l’Escola Laica d’Alaior, en moments molt difícils per l’economia insular.
*Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana.
*Fundació de l’Escola de Mestres Joan Bardina.
*Detenció de Ferrer i Guàrdia. És clausurada la Escuela Moderna.
*Formació de la coalició Solidaritat Catalana.
*Primera colònia escolar de l’Ajuntament de Barcelona.
*Nou aranzel proteccionista.
*Morral atempta contra la vida del rei.
*Primer congrés de les Juventuts Socialistes.
*”El Liberal” publica nombrosos articles sobre educació, informa de l’escola Moderna de Barcelona, parla de les conferències d’Extensió Universitària i parla de les conferències de Joan Benejam.
*L’Ajuntament de Maó estudia la possibilitat de crear un gimnàs per a les classes de l’extensió universitària de Maó.
*Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans.
*Triomf de la coalició Solidaritat Catalana.
*Constitució de Solidaritat Obrera a Barcelona.
*Creació de la “Junta para ampliación de estudios” (11-I) amb la funció de becar estudiants per viatjar a l’estranger i fomentar la investigació científica.
*Decret sobre inspecció que en el fons, persegueix la supressió de les escoles laiques.
*Creació de les escoles lliures d’Alaior i Sant Lluís.
Primer mestre a Alaior: Joan Mir i Mir.
Primer mestre i fundador a Sant Lluís: Pere Gornés.
*l’escolarització obligatòria que ja va decretar la llei Moyano en 1857 entre els sis i els nou anys tardarà molts anys en fer-se efectiva a Menorca. A Maó, la ciutat més progressista i capdavantera, figuren més de 500 nins i nines no matriculats a cap centre escolar.
*Arriba el mestre Duran per dirigir l’escola laica d’Alaior.
*Constitució de l’Ateneu Popular de Maó.
*”La Voz de Menorca” informa de la Conferència Internacional d’Ensenyament de Londres.
*”La Voz de Menorca” parla de l’experiència de l’escola de Pollença de Guillem Cifre de Colonya.
*Els “Hermanos de la Salle” funden un col·legi privat religiós a Alaior. Continua aferrissadament la batalla per el control de l’educació.
*Continua la tasca engegada per l’Extensió Universitària. Els diaris recullen les conferències realitzades.
*
Edifici on inicià la tasca pedagògica de La Salle a Alaior.
*Publicació del Compendio de Geografia e Historia, de Francisco Hernández Sanz.
*Primera central elèctrica a Alaior (Antoni Mayol).
*Ferrer i Guàrdia funda la LIERI (Liga Internacional de Educación Racionalista de la Infancia.
*Fundació de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya.
*Mor Guillem Cifre de Colonya, fundador d’una escola institucio-nista a Pollença.
*Es constitueix la Confederació Regional del Treball que agrupa als obrers industrials i als rurals.
*Congresos del PSOE i de la UGT a Madrid.
*Es crea formalment el Partit Radical de Lerroux.
*Es prohibeix per decret el treball infantil, tot i que aquesta llei és paper mullat fins molt anys després.
*Tanquen l’escola laica de Sant Lluís pels incidents de la setmana tràgica de Barcelona.
*Odon de Buen imparteix una altra conferència a Maó.
*”La Voz de Menorca” informa extensament sobre el procés a Ferrer i Guàrdia.
*El col·lectiu d’emigrants menorquins a Amèrica aporten donatius per al sosteniment de les escoles lliures de Menorca.
*L’Ajuntament de Maó organitza la primera colònia escolar que es mantindrà i ampliarà sense interrupcions fins l’any 1939. La documentació generada per les colònies escolars de Maó és realment excepcional. Apareixen tots tipus de documents administratius i pedagògics (memòries, redaccions dels alumnes, menús…). És una de les manifestacions pedagògiques i socials més representatives del republicanisme a Maó.
*L’Ajuntament de Maó rep una efusiva felicitació per part de la Inspecció per la tasca educativa que desenvolupa.
*Esteban Guarro, primer professor de l’escola lliure de Maó escriu a Joan Mir i Mir fent unes reflexions sobre el fracàs de l’experiència a Maó, des de Catalunya, concretament des de Sant Feliu de Llobregat, on arribarà a ser un mestre força reconegut i admirat.
*
*Importants manifestacions de sabaters per aconseguir la jornada de nou hores.
*Constitució de la “Sociedad de Atracción de Forasteros y Excursiones” avantpassat del Foment del Turisme actual.
*
*Setmana tràgica a Barcelona.
*Execució de Ferrer i Guàrdia.
*Surt “Revista Catalana d’Educació” de Joan Bardina.
*Celebració a Barcelona del Congreso de Primera Enseñanza.
*Dimissió de Maura.
*L’ensenyament obligatori esdevé teòricament obligatori dels sis als dotze anys. La llei Moyano només fitxava dels sis als nou anys.
*Document metropolità “Contra la existencia de las escuelas laicas”.
*El professor Antoni Joan organitza unes colònies escolars en les que es destaca l’organització i els criteris pedagògics utilitzats com a referents.
*Inicia les seves activitats l’Ateneu de Es Castell amb classes de primeres lletres, idiomes i cultura general. Les classes no s’interrompran fins el final de la guerra civil.
L’Ateneu d’Es Castell desenvolupa una intensa activitat cultural, recreativa, esportiva i educativa digna d’elogis. Manté equips esportius com el primer equip de futbol femení, una companyia de teatre i una escola de primeres lletres. Organitza jornades, conferències, múltiples excursions, vetllades musicals i activitats esportives. L’Ateneu d’Es Castell és un clar exemple d’un gran projecte educatiu global per a un poble i des d’una mentalitat progressista i avançada.
Aquí disposem de dues fotografies, una de les excursions que organitzaven i la segona el que fou el primer equip de futbol femení de la història. Entenien la vida i l’educació en obert i des de la base.
A finals de la primera dècada les escoles públiques acullen poc més de la tercera part dels alumnes en edat escolar. L’assistència a classe és força baixa: un 61% declarat. Així sols tres de cada quatre alumnes en edat escolar es troba matriculat en algun tipus de centre educatiu.
*Pere Gornés, el republicà que obrí l’escola laica de Sant Lluís, imparteix classes novament a l’associació “Tertúlia Republicana” de la localitat.
*El mestre de Es Migjorn Gran, Andreu Ferrer Ginard és expedientat per la Junta Provincial d’Instrucció Pública de Balears per deixar fer “mítines políticos en el local de la escuela y que había capitaneado una manifestación pública contra dicho Ayuntamiento y que se ha ausentado de la isla cuando lo ha tenido por conveniente ni siquiera sin dar conocimiento al Alcalde”.
*”La Voz de Menorca recull els arguments del debat sobre la incorporació de l’Institut de Maó a la xarxa pública.
*
*Fallida de la Fabril Mahonesa.
*Crisi aguda de tota la indústria menorquina.
*Apareix la publicació “Guía del Trabajador: Boletín mensual órgano del Ateneo Obrero de Mahón” que informa de les diverses activitats educatives i culturals que porta a terme l’agrupació.
*Constitució de l’embrió de la CNT.
*Pablo Iglesias, primer diputat del PSOE.
*Reial decret sobre graduació escolar (8-VI).
*L’Ajuntament de Maó sol·licita la creació d’una escola pública ambulant per aconseguir fer arribar l’educació a les zones allunyades de la població.
*”La Voz de Menorca” inclou un conjunt d’articles demanant la creació d’escoles de pàrvuls en substitució de les “costures”.
*Josep Roca de Togores inicia un conjunt de conferències i publicacions per tancar definitivament les escoles de “Costuras”.
*L’Institut de Maó s’incorpora definitivament a la xarxa de l’estat i el municipi deixarà de costejar els elevats costos de manteniment.
La batalla ha durat gairebé quaranta anys.
*Mor Pere Gornés, el fundador de l’escola laica de Sant Lluís.
*L’escola laica d’Alaior matricula més de setanta fillets i filletes i maneja un pressupost de 2.128.55 pessetes, una dotació molt superior que la majoria d’escoles públiques del moment. En aquesta escola hi trobem matriculats fills i filles de petits burgesos locals, fills i filles dels dirigents republicans locals, fills i filles de persones lligades al món republicà d’altres pobles de l’illa, fills i filles d’obrers sabaters i fills i filles de famílies amb extrema pobresa. Lògicament no hi havia fills de monàrquics. Serà l’escola laica d’Alaior una experiència propera a la coexistència social que propugnava Ferrer i Guàrdia i mai no va aconseguir?
*
*Fallida del Banco de Mahón i Anglo-Española de Motores.
*Greu crisi financera a Menorca.
*Constitució del Banco de Menorca.
*Federic Llansó és elegit diputat pel Partir Republicà de Menorca.
*Francesc d’Albranca publica “Folklore Menorquí de la Pagesia”.
*Surt “Revista de Educación” de Joan Bardina i Eladi Homs.
*Bardina crea la Institució Pedagògica Spencer.
*Gabriel Comas viatja durant tres mesos per diversos països europeus i introduirà a Mallorca les idees de l’Escola Nova.
*Primer intent de vaga general a tot Espanya.
*Creació de les Direccions Generals d’Ensenyament.
*Primer congrés nacional de la CNT a Barcelona.
*Fundació de l’Escola Nova a Madrid.
*”La Voz de Menorca” inclou uns fascicles col·leccionables sobre els viatges de Gabriel Comas per visitar escoles capdavanteres a Europa becat per l’Ajuntament de Palma.
*Joan Benejam es jubila i se’n va a l’Havana amb els seus fills.
*Margarita Comas escriu alguns articles sobre pedagogia al diari republicà “La Voz de Menorca”.
*L’Ateneu de Es Castell amplia les seves dependències i organitza múltiples actes cívics, culturals, educatius i esportius.
*Gabriel Comas escriu a “La Voz de Menorca” des de Brussel·les.
*L’illa en ple ret homenatge al mestre Joan Benejam que marxa a Cuba amb els seus fills.
*Antoni Joan i Alemany publica el “Alfabeto y Silabario” per ensenyar a llegir i escriure als seus alumnes.
*Andreu Ferrer i Ginard publica “Vida escolar”, obra que sistematitza l’evolució fisiològica i la maduració psicològica dels fillets.
*El Casino 17 de Gener de Ciutadella desplega una intensa campanya impartint conferències, organitzant vetllades i sostenint l’Escola Racionalista de Ciutadella.
*Tipografia Mahonesa publica la “Memoria de la segunda colonia escolar llamada De Bellver” de l’any 1911.
*
*Frederic Llansó presenta el projecte de descentralització administrativa de Menorca.
*Després de noves eleccions municipals, els republicans mantenen la seva majoria a l’Ajuntament de Maó amb un batlle per Reial Ordre.
*Apareix el quinzenari independent “Llum Nova” a Es Migjorn Gran íntegrament en català.
*S’inicia la publicació del periòdic anarcosindicalista El Rayo. Constitució de la Federació Socialista Balear.
*El mestre Rufino Carpena, de Llucmajor, publica “El Educacionis-ta”, revista escolar amb la qual hi col·laboren alumnes.
*
*Assassinat de Canalejas.
*Vaga general de ferroviaris.
*Militarització dels ferrocarrils.
*Creació de l’escola racionalista de Ciutadella.
Joan Mir i Mir hi assisteix. De totes maneres tenim notícies del funcionament de l’escola laica l’any 1906 en el diari “El Liberal”.
Interior de l’escola racionalista de Ciutadella.
Façana exterior de l’Escola Racionalista de Ciutadella; una façana que necessitava protecció arquitectònica. Disposava de jardí i un extens pati.
*L’escola lliure d’Alaior realitza un intercanvi amb una escola lliure de Catalunya.
*L’Ajuntament de Sant Lluís inaugura amb gran solemnitat una escola de fillets elemental.
*L’Ajuntament d’Alaior aconsegueix la definitiva graduació de la seva escola pública i aquesta és dotada amb una aparell “revolucionari”: un projector de filmines.
*L’Ajuntament de Mercadal inaugura una escola per adults.
*L’Ajuntament de Maó amplia les classes municipals de dibuix i de música que de temps enrera venen funcionant.
*Cossio imparteix una conferència a l’Ateneu de Maó.
*
*S’inaugura a Maó la Casa del Poble (republicana) construïda per subscripció popular.
*Eleccions municipals. A Maó, majoria republicana (7-3). A Ciutadella, majoria conservadora (3-7).
*Manifestacions de sabaters per protestar contra el govern de Madrid i per l’activació del tractat de comerç amb Cuba.
*
*Decret concedint la Mancomunitat de Catalunya.
*Primers assaigs del mètode Montessori a l’Escola de la Maternitat de la Diputació i al nou col·legi Mont d’Or.
*Primeres colònies escolars a Sabadell.
*A Mallorca es formen els primers grups laics del moviment escolta.
*
*Es declara voluntari l’ensenyament del catecisme a les “escuelas nacionales”.
*Es celebra a Roma, el primer congrés Internacional Montessori.
*Es tanca l’escola laica d’Alaior per ordre governativa.
*S’inaugura el nou edifici de l’escola racionalista de Ciutadella en el passeig de Sant Nicolau.
Inauguració del nou edifici de l’Escola pública de Sant Lluis.
Inauguració del nou edifici de l’escola pública de Sant Lluís. El municipi és governat per una majoria republicana que impulsa la construcció d’una escola pública. L’obertura de la nova escola coincideix amb el tancament de l’escola laica de la qual va ser mestre el que llavores va ser el regidor responsable d’educació i síndic de l’Ajuntament, Pere Gornés.
*A Maó es porten a terme un sèrie de reunions per la refundació de l’escola d’educació integral a Maó.
*Gran manifestació catòlica contra les escoles laiques a Alaior.
*Es constitueix a Alaior l’Assemblea General del Lliure Pensament” en defensa de la reobertura de l’escola lliure d’Alaior.
*Durant tot l’any, “La Voz de Menorca” inclou articles en defesa de l’obertura de l’escola laica d’Alaior.
*L’associació d’obrers sabaters demana la instal·lació d’una escola graduada a la seva barriada de Maó.
*L’Ajuntament de Maó beca una mestre, Catalina Sastre Hernández, per assistir a uns cursos de perfeccionament didàctic a la Universitat de Barcelona.
De tornada imparteix conferències a tots els mestres interessats i introdueixen el mètode Montessori a les escoles de Maó (de moment les úniques de les quals tenim referències).
*”La Voz de Menorca” inclou totes les conclusions del congrés de pediatria celebrat a Palma de Mallorca.
*Es declara la incompatibilitat del mestre Andreu Ferrer i Ginard amb el municipi de Es Migjorn Gran, del qual és expulsat per l’autoritat governativa local i provincial.
*
*Dificultats econòmiques a Menorca arran del conflicte, principalment en el sector industrial.
*Gabriel Esquella Rossinyol és elegit diputat per Menorca pel Partir Conservador.
El Dr. Llansó, republicà, perd perd per 353 vots.
*S’inicia la crisi de la indústria de moneders de malla de plata.
*
*Comença la seva activitat pedagògica l’Escola del Bosc de l’Ajuntament de Barcelona. Directora: Rosa Sensat.
*La Diputació i l’Ajuntament subvencionen sis mestresses per assistir al 2on Congrés Internacional Montessori celebrat a Roma.
*Primer curs de l’Escola d’Estiu de la Diputació i la Mancomunitat
*Proposta de creació a Palma d’una escola del Bosc, semblant a la de Barcelona, al Castell de Bellver. El projecte fracassa.
*Dues mestresses mallorquines assisteixen a l’escola d’Estiu de Barcelona i se n’assabenten del mètode Montessori, que es comença a aplicar a Mallorca poc temps després.
*Constitució de la Mancomunitat de Catalunya.
*
*Comença la Primera Guerra Mundial. Espanya neutral.
*Es constitueix una Associació Catòlica de Mestres Oficials.
*Mor Anselmo Lorenzo, ideòleg anarquista.
*Torna obrir les portes l’escola laica d’Alaior en un nou local al carrer Es Banyer.
*Joan Benejam publica “Alma de Maestro” fins l’any 1916.
*Es celebren a Maó unes vetllades en record a Ferrer i Guàrdia.
*S’inaugura una escola Dalt Vilanova, una barriada de Maó de tipus obrer. Mateu Fontirroig es anomenat mestre d’aquesta escola. Amb els seus mètodes moderns aconsegueix l’adhesió de la barriada, en principi hostil a l’escola.
*
*Agitació agrària a Eivissa; topades amb la guàrdia civil.
*Creació de l’Escola Montessori de la Diputació de Barcelona.
*Joan Capó és anomenat inspector en cap de les Illes Balears.
*Important escissió de la societat espanyola a favor o en contra dels contundents de la primera guerra mundial.
*Mor Giner de los Rios.
*Es posa en pràctica el mètode Winnetka que es fonamenta en un programa mínim de coneixements instrumentals i un programa de desenvolupament sobre matèries de lliure elecció.
*
*L’Ateneu Popular de Maó organitza classes d’idiomes.
*La indústria de sabates menorquina i la dels moneders de plata es ressenten fortament de la guerra europea, tot i que s’obren els marcats dels països bel·ligerants en quant a les sabates.
*Apareix “Nuestro Auxilio: órgano de la Asociación Mª Auxiliadora y de la Unión de Antiguos Alumnos Salesianos de Menorca” de clara tendència conservadora.
*
*Projecte per a la creació d’escoles municipals a Barcelona.
*Se celebra a Barcelona el III Curs Internacional Montessori organitzat per la Mancomunitat
*Comencen a publicar-se els textos escolars de la Col·lecció Minerva patrocinada per la Mancomunitat
*Joan Capó dinamitza la formació de mestres a Mallorca.
*Pacte UGT-CNT i primera vaga general estatal de vint-i-quatre hores.
*Es constitueix la Confederació Nacional Catòlica Agrària a nivell d’estat.
*Albà Rossell imparteix classes a l’escola laica d’Alaior després de tornar d’Amèrica.
*Joan Benejam imparteix diferents conferències a Barcelona.
*L’Ateneu Popular de Maó imparteix classes per a obrers.
*El moviment obrer fa grans esforços per organitzar-se.
*El Partit Republicà de Menorca inicia una reeestructuració.
*Joan Benejam es presenta regidor pel partit republicà de Ciutadella.
*Hi ha noves eleccions municipals. No es produeixen canvis importants.
*Mor José Pérez de Acevedo, professor i intel·lectual mahonés.
*Vagues revolucionà-ries a Barcelona i València.
*Intent de creació a Barcelona d’una associació escolar racionalista.
*Fundació de l’escola racionalista Farigola. Responsable: Joan Puig i Elias.
*Fundació de l’escola racionalista Luz. Responsable Joan Roigé.
*Revolucions de febrer i d’octubre a Rússia.
*Vaga general el mes d’agost.
*Primer govern de concentració
*L’escola laica d’Alaior amb Albà Rossell, inicia una àmplia campanya d’informació sobre les seves activitats. El mestre Rossell escriu en català a les pàgines de “La Voz de Menorca”.
*Joan Capó, inspector en cap de Balears i gran impulsor de la renovació escolar a les Balears imparteix unes conferències als mestres menorquins.
*S’inicia a Alaior la “Biblioteca de Educación” que pretén divulgar els coneixements educatius del moment al públic. Es porten a terme dues publicacions.
*Congrés constitutiu de la Federació Obrera de Menorca (FOM).
*Creació de l’Agrupació Socialista Menorquina.
*Després de noves eleccions municipals i amb la potestat per elegir batlle per part dels Ajuntaments, Pere Pons Sitges, és anomenat Batlle Popular pel Partit Republicà, després d’haver guanyat a Maó totes les eleccions municipals.
*Es declara a la província de Barcelona l’estat de guerra.
*Creació del Museu Pedagògic a Palma.
*Revoltes populars i obreres a tota Europa.
*Signatura de la Pau de Brest-Litousk.
*Signatura de l’armistici franco-alemany.
*Creació del “Instituto Escuela de Madrid.
*Decret Alba sobre graduació d’escoles.
*Govern nacional Maura- Cambó.
*Congrés de la CNT a Sants.
*Alça vertiginosa del cost de la vida.
*Pere Gomila es fa càrrec de l’escola laica d’Alaior.
*Es tanca l’escola racionalista de Ciutadella per pressions de l’església.
*L’Ajuntament de Maó inaugura l’Escola Municipal d’Arts i Oficis per millorar la formació professional.
*
*El Decret del ministre Carlos Cañal provoca una greu crisi a la indústria sabatera menorquina.
*I Congrés de la Federació Obrera de Menorca.
*Avalots a Palma.
Creació de la Federació de Societats Obreres de la Cada del Poble de Palma.
*Comença a funcionar l’Escola del Patronat Domènec de l’Ajuntament. Director: Artur Martorell.
*Edouard Claparéde dóna un curs a l’Escola d’Estiu.
*Creació de l’Agrupació Comunista de Palma.
*Conferència de Versalles que fixa un nou mapa d’estats d’Europa.
*Creació a Moscú de la III Internacional.
*S’aguditza el pistolerisme.
*Se funda el Banc Central.
*Jornada de vuit hores.
*Torna el mestre Duran per regentar l’escola laica d’Alaior.
*L’Ajuntament de Maó inaugura la “Escuela Municipal de Obreros” per millorar la formació professional dels obrers.
*L’Ajuntament de Maó aprova una subvenció important per al congrés nacional d’educació que s’havia de celebrar a Palma.
*”La Voz de Menorca” parla en extensió de la doctrina de Montessori.
*El Partit Conservador guanya l’escó al Congrés per Menorca.
*Dimissió dels diputats provincials menorquins i dels Ajuntaments de Ciutadella, Maó i Alaior en protesta per la pertinència del decret de Cañal, que penalitza les exportacions de l’illa. Vaga general pel mateix motiu.
*Eleccions a diputats. Guanya el conservador Garcia Parreño.
*Arriben a La Mola de Maó, 36 sindicalistes catalans detinguts a Barcelona (Salvador Seguí, Lluís Companys…)
*Es va cloent la indústria dedicada a la fabricació de moneders i bosses de malla de plata.
*S’havia de celebrar a Palma de Mallorca el “Congreso Nacional de Educación”. No es celebra per la forta campanya en contra dels elements conservadors mallorquins.
*Fundació del PCE.
*La UGT rebutja la III Internacional.
*S’aguditza la guerra del Marroc.
*Dato, president del govern.
*L’Ateneu organitza un cicle de conferències sobre higiene escolar que són impartides als alumnes i a les famílies.
*Alejandro Lerroux visita Menorca. El Partit Republicà accepta la seva cabdalia.
*Assassinat del president del Consell de Ministres, Eduardo Dato.
*Fundació a Madrid de la “Revista de Pedagogía”. Director Alberot Luzuriaga.
*Creació de l’escola laica de Es Castell.
*Mor Joan Benejam a Ciutadella.
*Aquest any la matrícula de l’institut assoleix una xifra impensable anys enrera: 271 alumnes matriculats entre estudiants oficials i lliures.
*Els anarcosindi-calistes ocupen la direcció de la FOM i decideixen l’afiliació a la CNT.
*Es constitueix la Confederació Regional del Treball de les Balears adherida a la CNT.
*Surt el “Butlletí dels Mestres”.
*Se celebra a Barcelona el 2on Congrés Internacional de Psicotècnia.
*Marxa sobre Roma dels feixistes italians que duu Mussolini al poder.
*Creació de la “Comisión central contra el analfabetismo”, organisme totalment burocràtic.
Copyright © Educació Menorca. Diseny Web: Tao Visual