1901-1912

Maó, a finals del segle XIX i principis del XX, acollia una gran varietat d’associacions de tota mena. Era una societat oberta i inquieta que desenvolupava projectes i programes entorn de l’educació. Molts col·lectius treballaven directament o indirectament des de perspectives educatives, conscients que invertir en educació era invertir en progrés i ajudar a totes les persones a tirar endavant. 

La composició de la corporació municipal era significativa: per poc transparents que fossin determinades eleccions, els republicans acabaven tenint majoria i governaven. Entre les irregularitats també cal tenir en compte que el batle era nomenat des de Madrid, independentment de la composició ideològica del consistori. Els republicans proposaven i molts dels seus projectes sortien endavant. 

Com bé se sap, els republicans espanyols creien fermament en l’educació: confiaven en el progressiu canvi de mentalitats, sense necessitat de cap revolució. Aconseguir l’obligatorietat i la gratuïtat eren fites irrenunciables. L’educació era la via alternativa als processos revolucionaris (que generaven més odi i més violència). Mètodes, programes i mestres eren els protagonistes d’aquests canvis socials. 

L’Ajuntament de Maó patrocinava programes educatius amplis amb la col·laboració del professorat, especialment del mestre Antoni Joan. Una d’aquestes iniciatives fou la de los paseos escolares. Els dijous capvespre no hi havia classe i aprofitaven per sortir d’excursió a algun lloc d’interès geogràfic i històric, moltes vegades a peu. Quan arribaven, el mestre o alguna persona coneixedora del tema oferia una breu conferència col·loqui. De tornada i ja cadascú a casa seva havien d’elaborar un text que expliqués el que havien après i vist, acompanyat d’algun dibuix. 

Aquestes col·leccions de treballs escolars es troben ben classificades a l’Arxiu Històric de Maó, gràcies a la tasca realment valuosa del seu arxiver: Francesc Hernández  Sanz. Sabia molt bé què feia i perquè: estava convençut que aquestes sortides generaven molt interès, els fillets aprenien molt i es mantenien sans. 

Normalment, quan volem conservar alguna cosa que trobam valuosa en guardam alguns exemples representatius; se’n fa una selecció buscant els més ben realitzats o executats. Hernández Sanz no conservà un parell de mostres de cada excursió realitzada. Va recollir tots els textos i dibuixos de tots els fillets d’una aula. És una profunda mostra de respecte per aquella gent. Un acte de justícia i un cant a la diversitat (textos difícils d’entendre o dibuixos poc representatius, juntament amb textos i dibuixos de gran qualitat). Tots junts, aprenent junts. Impressionant. Cadascú fa el que pot i el que sap: des de textos d’una sola línia a redaccions ben construïdes, ben pensades i millor estructurades. Cadascú valorat des del seu punt de partida. 

Molt possiblement ens trobam amb unes col·leccions de materials escolars úniques arreu de l’Estat, de gran valor simbòlic i que permeten una aproximació a la pràctica molt fiable. Els quaderns de feina on cada fillet va escrivint el seu diari personal durant el període de la guerra civil són especialment interessants des de múltiples punts de vista. 

A continuació, incloem les referències de paseos escolares registrades a l’Ajuntament i una col·lecció de textos i dibuixos. Poc a poc, ho actualitzarem fins a disposar d’un mostreig complet d’aquesta experiència innovadora. Totes les referències anotades pertanyen a l’Arxiu Històric de Maó. Lligalls d’Instrucció Pública a partir de l’any 1900: