Escola Graduada d’Alaior. 1931-1936

Els mestres Andreu Bosch i Llorenç Palliser lideraren aquesta iniciativa, amb la participació entusiasta del seu alumnat. La revista Nuestra Escuela apareix durant el mes de gener de 1932, com a proposta del mestre Andreu Bosch, amb el suport de la direcció de la Graduada. Andreu Bosch estava en contacte amb els professors d’algun grup de mestres de Catalunya que havien començat les experiències Freinet devers l’any 1931 a Lleida. 

No hem localitzat els tres primers números de la revista; el primer número localitzat és el quart, editat el 13 de març de 1932. Suposam que el primer número va veure la llum el mes de gener de 1932; també és possible que s’iniciés el desembre de 1931, amb la qual cosa seria pràcticament coetània amb les primeres experiències catalanes. Tampoc hem localitzat els números 6 i 7; i a partir del número 8 hem localitzat tots els números correlatius fins el 19 i 20. El darrer número localitzat és el 24, que correspon al mes de juny de 1936; possiblement, no va aparèixer cap número més. 

Per tant, sense tenir-ne absoluta seguretat, podem afirmar que entre 1931 i 1936 van aparèixer vint-i-quatre números de la revista Nuestra Escuela, editada pels fillets de l’escola graduada d’Alaior i dirigida pels seus mestres Andreu Bosch i Llorenç Palliser. L’aparició de la revista és irregular; de vegades apareix de forma quinzenal, en altres de forma mensual i en altres, creiem, de forma trimestral, tot i que en cap moment mantingué una línia clara. 

Els continguts

L’esquema bàsic de la revista es mantingué durant el temps amb algunes variacions: 

• Sempre inclou un text introductori de temàtica molt diversa: El trabajo es vida. Guerra a la guerra. Nuestra segunda época. Menorca. Alaior. Año Nuevo. Nuestro equipo de foot-ball. Menorca. Ramón Llull. Intercambio escolar. Tercer aniversario de la II República. Nuestra excursión por la isla. Nuestra tercera época. Las vacaciones. Año Nuevo. Centenario de Lope de Vega. Nuestra escuela inicia el cuarto año de publicación; i Una excursión de la escuela nacional graduada de niños de Alayor. 

• Un noticiari de notícies diverses, però bàsicament relacionades amb l’escola, els mestres i els alumnes. 

• Una secció de passatemps i concursos. 

• Una secció de treballs escolars publicats. 

• Un conjunt de biografies de menorquins il·lustres. 

• Una col·lecció de descripcions d’animals titulada Álbum de zoología. 

• De tant en tant apareixen les revistes rebudes a través de l’intercanvi i la correspondència escolar. 

• Dues seccions que només hem pogut veure en una sola ocasió: un article titulat Parlar en Pla, que anuncia algunes regles ortogràfiques per escriure correctament en pla, i una col·laboració d’una alumna de l’escola graduada de filletes de la localitat.

En total, 62 pàgines editades amb l’hectògraf, amb totes les dificultats que implica el maneig de la pasta per aconseguir una resultats acceptables. Una tasca notable i una experiència única a l’illa de Menorca, que col·loca l’escola graduada de fillets d’Alaior al capdavant de la innovació pedagògica a les nostres illes i al mateix Estat espanyol.

La revista és escrita i editada pels equips de redacció elegits per votació en la qual participen tots els alumnes de la graduada. El mestre corregeix i assessora el disseny de la revista i manté el caliu de feina, tasca no sempre fàcil en un centre modèlic quant a organització però molt deficitari en dotació de material didàctic. La revista va aparèixer sempre editada en hectògraf, de ben segur perquè no van poder adquirir la impremta que facilitava la cooperativa de mestres freinetistes de l’Estat espanyol i que era anunciada a través de la seva revista Colaboración.

La confecció

L’equip de redacció recollia notícies, propostes i treballs escolars mereixedors de ser publicats a la revista; els mestres corregien els originals i després aquests eren transcrits novament al paper de calc base que, adherit a la pasta preparada amb glicerina, impregnava la pasta de suficient tinta per anar imprimint, una a una, cada pàgina de la revista. Cada clixé permetia tirar unes cinquanta pàgines; per tant, una vegada acabada la tinta s’havia de tornar a escriure el text en el paper de calc, esborrar i preparar de nou la gelatina i tornar partir a tirar pàgines. El procés era lent i costós i requeria de molta paciència per part de tots. És per aquest motiu que l’aparició de la revista durant més de cinc cursos escolars, sempre editada amb l’hectògraf, no deixa de ser una aventura considerable i una prova admirable de constància i treball ben fet.

El mestre Andreu Bosch feia, en aquest moment, una gran feina; volia que l’alumne fos autònom per anar refent els escrits fins que sortissin sense cap falta d’ortografia i sense que la correcció impliqués pèrdua de frescor i espontaneïtat inicials. De totes maneres, el director de la revista era el responsable final de l’edició; per açò l’elegien d’entre els millors de la classe.

El material

La base de l’experiència és una pasta de gelatina que s’ha de preparar amb molta cura i que exigeix habilitat i precisió. El material és relativament barat, i per tant estava a l’abast de les precàries condicions econòmiques de les escoles públiques.