Educació Menorca
RECULL D’ACTIVITATS I EXERCICIS ESCOLARS
El sistema educatiu de l’illa presenta unes característiques rellevants: una
extensa xarxa d’escoletes 0-3; escoles públiques i concertades arrelades
profundament als pobles i ciutats; absència d’escoles privades; set instituts que
acullen les diferents modalitats de batxillerat i una extensa oferta de cicles de
formació professional. Una gran xarxa d’escoles per a persones adultes, la
Seu de la UIB i universitats en línia i organitzacions i col·lectius que treballen
una gran diversitat de temes educatius amb una notable incidència sobre els
estudiants. El sistema educatiu menorquí ha sabut, no sense dificultats, acollir i
atendre els fillets i les filletes amb necessitats educatives i l’augment constant
de persones immigrants sense generar grans segregacions com ha succeït en
diferents territoris de l’estat. Al seu voltant, un col·lectiu de famílies molt
sensibilitzat que ha confiat en l’educació com un sistema compensador de
desigualtats i garantia de benestar futur.
ESCOLA GRADUADA DE FILLETS D’ALAIOR. Primera Escola Graduada de les Illes Balears.
La necessitat de graduar escoles va sorgir arran de la desfeta de la guerra colonial de 1898. El país presentava elevats percentatges d’analfabetisme, les escoles públiques depenien dels ajuntaments amb pressuposts esquifits, sense personal especialitzat i amb importants bosses de pobresa, mancances sanitàries i assistencials, limitades atribucions, elevada corrupció i caciquisme de part dels personatges més enriquits, posseïdors de grans extensions de terres i propietats. Les poques escoles existents rebien els fillets de totes les edats, entre els 6 i els 9 anys o fins als 12. Tots mesclats; en alguns casos, un sol mestre tenia sota la seva responsabilitat més de cent fillets. El mateix passava amb les escoles de filletes. La graduació consistia en agrupar els fillets en tres grups atesos, cadascun, per un mestre. Graduar una escola unitària d’un centenar de fillets implicava fer tres grups (de devers 30 alumnes cadascun segons l’edat) i assignar un mestra a cada grup.
Lògicament, aquesta reestructuració implicava disposar de tres espais separats. És molt fàcil imaginar la despesa que havia d’assumir un estat fallit per generalitzar la graduació escolar a tot el país: inviable. I així fou; la plena graduació no s’aconseguí fins devers els anys 70 del segle passat, més de vuitanta anys després que un nombrós grups de veïns d’Alaior exigissin a l’Ajuntament i al govern central la construcció d’una escola graduada al municipi. Organitzaren una manifestació per formalitzar la petició abans que es construís la primera escola graduada de l’estat, devers el 1901 a Cartagena. Aquesta petició d’uns cinc-cents alaiorencs seria tan irreal i absurda com la idea dels regeneracionistes de construir escoles graduades a tot el país? Anem a analitzar-ho.
Recull de fotos de grups i mestres de l’Escola Graduada d’Alaior; entre ells apareixen Gabriel Comas, Andreu Bosch, Augusto Cortés i la mestra de l’escola pública de filletes, Francisca Desclaux.
Dos articles sobre la història de l’escola:
Història de l’Escola Graduada d’Alaior: article a la revista Educació i Cultura (UIB), núm. 22, pàg. 151-187, any 2010. Segon article publicat a la revista local s’Ull de Sol, núm. 408, pàg. 7-9, agost de 2024.
Tres exemplars del diari El Bien Público corresponents als anys 1909 i 1910 que parlen sobre el l’Escola Graduada
El diari El Bién Público explica la gran festa celebrada a Alaior el dia de la inauguració de la nova Escola Graduada, el setembre de 1910.
L’escola actualment, seu del museu d’Art Contemporani d’Alaior (LOAC)
El Ministeri d’Instrucció Pública va editar aquest manual amb plànols,
dissenys i pressuposts per ajudar i orientar als municipis en la
construcció de nous edificis escolars. Era el 1912. Alaior ja tenia la seva
graduada el 1910. La construcció d’escoles va seguir a un ritme molt
lent. El 1929 s’iniciava l’Escola Graduada de Maó i el 1932 la de
Ciutadella. La graduació escolar no s’aconseguí fins passats els 60 del
segle passat, més de vuitanta anys després que un grup d’alaiorenc i
alaiorenques es manifestés pels carrers del municipi en demanda d’una
escola graduada.