Història
Fris Cronològic
1875 - 1900
Període
1875-1900
INICIS DE LA RENOVACIÓ EDUCATIVA A CASA NOSTRA. LA RESTAURACIÓ: L’ESCOLA DE FINALS DEL SEGLE XIX
El moviment d’escola nova pretenia un canvi important en el fons i en les formes d’impartir coneixements, allunyant-se del memorisme, la repetició i la passivitat de l’alumnat, però aquesta concepció topa amb l’oposició radical de la jerarquia catòlica i d’una part de la societat.
Grups d’alumnes i el seu professor a l’Institut de Maó. Procedent de l’arxiu històric de l’IES Joan Ramis de Maó.
Grup d’alumnes d’excursió pel bosc amb el mestre Joan Duran de l’Escola Laica d’Alaior. El programa de sortides era dens.
Trets històrics
La cohabitació al govern de l’Estat de liberals i conservadors en un intent democratitzador aconsegueix certa estabilitat política, però no aconsegueix resoldre els greus problemes que arrossega l’Estat. Va ser un període d’estabilitat política gràcies al suport que l’Església, la burgesia i l’exèrcit van donar a la monarquia i al sistema bipartidista. La burgesia va gaudir d’una certa pau social.
La reeixida cultural no s’assolirà fins després de la desfeta de 1898, tot i que durant les dues darreres dècades del segle XIX són evidents la revifada de col·lectius obrers, les iniciatives progressistes concentrades bàsicament en contra de l’immens poder del clergat catòlic i la consolidació de moviments tímids però sòlids de renovació educativa. Aquesta revifada cultural és clau, per a molts, per al canvi social necessari per al país.
A determinades zones de l’Estat es produeix una autèntica batalla pel control de l’educació; especialment als indrets on les forces progressistes han aconseguit fer-se un lloc i ofereixen alternatives educatives reals, com és el cas de Menorca o Catalunya.
El 1882 es crea el Museo Pedagógico Nacional, el centre de renovació pedagògica dirigit per Cossio. Al mateix temps, es celebra a Madrid el Primer Congreso Pedagógico Nacional. El mallorquí Alexandre Rosselló hi presenta una ponència sobre educació de pàrvuls.
A finals de segle, les guerres i la pèrdua de les colònies de Cuba i Filipines porten el país a una gran crisi social, econòmica i cultural, alhora que neix un gran moviment de regeneració cultural i educativa que intenta salvar el país.
Els republicans menorquins obtenen una alta representació en totes les eleccions; el 1883 obtenen l’alcaldia de Maó, que ostenta el botànic Joan Rodríguez Femenias, convertint-se en una de les poques ciutats espanyoles amb majoria republicana.
Vista del port de Maó, finals del segle XIX. S’hi pot apreciar la xemeneia de la central l’Eléctrica Mahonesa.
Trets bàsics d’història de l’educació del període
Acabat el període revolucionari i la I República, el sistema educatiu s’estanca en els plantejaments educatius de la Constitució de 1812 i en la Llei Moyano, que immobilitza el desenvolupament del sistema educatiu públic. L’església catòlica inicia un ampli desplegament per al control de tots els ressorts del sistema educatiu, alhora que intenta ofegar amb la col·laboració de les autoritats, tot intent de democratitzar l’educació o de canviar els mètodes d’ensenyament basats en el memorisme més arcaic. A determinades zones de l’Estat, es produeix una autèntica batalla pel control de l’educació, especialment als indrets on les forces progressistes han aconseguit fer-se un lloc i ofereixen alternatives reals. Aquest és el cas de Menorca, on a partir de 1875 s’inicia un ampli moviment catòlic i una notable extensió d’escoles catòliques a tots els pobles de l’illa, aprofitant les lleis de la Restauració que li són favorables. Les ordres religioses busquen arrelar-se en les zones i barriades més desfavorides i tracten de potenciar una educació oposada frontalment a la llibertat ideològica del Sexenni, que havia aconseguit remoure les consciències obreristes i republicanes de col·lectius bàsicament de la ciutat de Maó.
Durant el present període es fa palesa la tasca educativa de l’Ajuntament de Maó en molts camps. El control majoritari dels republicans quan es convocaven eleccions més o manco lliures es demostrava en el camp cultural i educatiu, en algunes mesures econòmiques liberalitzadores o proteccionistes segons el cas i el moment, i en la defensa de la democràcia parlamentària i participativa: una persona, un vot.
Lentament, comencen a eixir experiències de renovació educativa; els principis bàsics de l’escola activa es van obrint pas a les escoles de l’illa, algunes amb el ple recolzament de l’administració local i altres sota sospites d’amagar iniciatives polítiques i obreristes potencialment revolucionàries i desestabilitzadores.
Alumnes de l’Escola Pública de Filletes de Maó amb la mestra Catalina Mesquida Massutí, 1887.
Cases del Cós de Gràcia que van acollir el primer col·legi Sant Josep, dirigit, en un principi, per les Hermanas de la Caridad.
Tot i els esforços alfabetitzadors, el número de persones que saben llegir i escriure augmenta molt lentament: el 1885, els analfabets representen el 67% de la població; les dones analfabetes assoleixen cotes de vergonya: entre el 82% i el 96% d’analfabetes a Ferreries.
A fi de segle, la lenta escolarització, la difusió de la premsa i el paper de les associacions (polítiques, sindicals, assistencials, mutualistes, confessionals, recreatives i educatives) col·laboren en l’accés progressiu de diferents capes socials a l’educació bàsica, tot i la bel·ligerància d’alguns sectors obrers vers l’escola.
Relació d’Escoles Catòliques de Maó, amb indicació del nombre d’alumnes. Totes les escoles ressenyades es creen just després d’acabar la I República. El nombre d’alumnes que acullen és notable.
Contràriament al que es diu, els fillets i les filletes d’abans també cometien greus incidents i actes incívics contra el mobiliari urbà i contra els animals. Aquesta circular demanant als professors de la ciutat que ensenyin als seus alumnes la protecció dels animals vius n’és una prova evident; la instància es redacta davant les tropelies que cometen molts fillets amb els nius dels pardals i les tortures a les quals els sotmeten fins que arriben a la mort.
Tampoc podem dir que abans el respecte era una qüestió indiscutible. Les pallisses i els assots de determinats professors als seus alumnes acabaven en denúncies públiques per la severitat dels càstigs aplicats i la disciplina militar que imperava en molts centres suposadament educatius. La crítica a aquests tipus de càstigs i la defensa d’una educació basada en el respecte no guanyat per la por i la intimidació fou un dels aspectes bàsics del moviment de l’escola nova.
Els sectors progressistes promouran, a final del segle, un ampli moviment social de regeneració a través de l’educació fonamentat en una realitat aclaparadora: des del 1875 les escoles privades religioses han ocupat tot l’espai social: existeixen 39 escoles públiques enfront a 62 privades religioses confessionals catòliques (2.514 alumnes assisteixen a les escoles públiques i 3.149 a les privades catòliques). La batalla pel control de l’educació es manté aferrissada, però els sectors confessionals gaudeixen de la protecció oficial i del vist-i-plau dels cacics locals.
Cada iniciativa de caire laicista en educació té una reacció en el camp catòlic. En pocs anys es creen a l’illa molts centres privats religiosos catòlics, que intenten posar fre als aparents èxits de les experiències laiques i progressistes.
Relació de despeses de l’Ajuntament de Maó en educació per al curs 1887-1888. La quantitat total és molt alta.
Any
Notícies escolars educatives rellevants a Menorca
Menorca: política, cultura i economia
Relació amb Catalunya
Estat / Europa / Món
1875
*Creació d’una escola dominical per a dones majors de 10 anys a Maó.
*La Restauració suposa un nou intent de centralització educativa: s’intensifica la prohibició de parlar en català a les escoles i gairebé s’aconsegueix del tos i s’imposa el sistema de peses i mesures unificat, rebutjant el sistema vigent a Menorca des de l’edat mitjana.
*En un principi a Maó es respecte la llibertat de culte: l’església metodista fundà aquests anys set escoles privades que acullen més de 250 alumnes.
*A partir de 1875 sorgeix un ampli moviment catòlic i una notable extensió d’escoles catòliques a tots els pobles de l’Illa, aprofitant unes lleis favorables a la creació d’escoles per part de l’església.
*Obre l’escola de filletes de la Casa de la Beneficència sostinguda per l’ordre de Sant Vicent de Paül a Maó. Les ordre religioses busquen arrelar-se en les zones i barriades més desfavorides i tracten de potenciar una educació oposada frontalment a la llibertat ideològica del Sexenni, que havia aconseguit remoure les consciències obreristes i republicanes de sectors bàsicament de la ciutat de Maó.
*L’Institut lliure es converteix en un Institut Públic i Oficial però sostingut amb fons municipals. Comença la batalla perquè l’Estat es faci càrrec d’un centre que el municipi no pot mantenir
*Neix Martí Alpera (1875-1946), mestre valencià, gran divulgador de la nova pedagogia.
*Restauració borbònica: Alfons XII desembarca a Barcelona.
*Decret Orovio (26-II). Moviment de protesta dels catedràtics d’ensenyament mitjà i universitari per l’atemptat a la llibertat de càtedra. És l’anomenada segona qüestió universitària.
1876
*Les escoles privades de Maó i Es Castell reben una subvenció estatal de 2.500 y 750 pta. Respectivament, quantitats força elevades per l’època. Es pot dir que havia començat la batalla per l’educació a Menorca.
Es creen a Maó el col·legi de la Concepció, l’escola dominical del Sagrat Cor, el col·legi Sant Josep, l’escola nocturna del Sacrat Cor, l’escola de Rosina Protti i l’escola de Pere Taltavull.
*Aquest notable increment de les escoles privades religioses va ne detriment de la matrícula de les escoles públiques: l’alumnat de les escoles públiques minvarà en la mateixa proporció en que creixerà la matrícula en els centres catòlics.
*La mateixa tònica es segueix a Ciutadella on obren 10 escoles privades catòliques.
*Els municipis de Maó i Ciutadella presenten una elevats percentatges d’alumnes matriculats a escoles privades de caràcter religiós.
La dona es va incorporant a aquest sistema educatiu sota el control de l’església.
A petició de l’Ajuntament de Maó, la Diputació Provincial aprovarà un “Pensionado para la Escuela Normal” per oferir l’oportunitat a estudiants menorquins de cursar la carrera de magisteri.
*S’inicia al Principat una gran expansió dels ordes ensenyants, especialment femenines.
*Nova Constitució: referma el control de l’església sobre l’educació.
*Es crea una càtedra Froebel a l’Escola Normal Central (3-III).
*Decret de creació de la Institución Libre de Enseñanza (16-VIII): les característiques definitòries són la proclamació de la llibertat de l’educand, rebuig del sistema d’exàmens, rebuig dels sistemes autoritaris, neutralitat religiosa, coeducació, mètode intuïtiu i formació integral (moral, intel·lectual i física)
Giner de los Rios fundador de la Institución Libre de Enseñanza
*Primera colònia escolar de Walter Bion a Zurich.
*Es constitueix la FERE (Federación Española de Religisos de Enseñanza), que tindrà, al llarg de la història una gran pes en la història de l’educació espanyola.
1877
*El 40,6% dels homes saben llegir a Maó i el 21,48% a Es Mercadal.
No s’ofereixen dades de l’escriptura ni de les dones.
*L’Ajuntament de Es Mercadal paga dues monges que es dediquen a l’ensenyament de les filletes pobres del poble de Fornells.
*Els jesuïtes es reinstal·len a Barcelona.
*Inauguració del Cercle d’Obrers Catòlics de Palma.
*L’Ajuntament de Barcelona té al seu càrrec 50 escoles.
*Neix Joan Bardina (1877-1950), pedagog català i pioner de la renovació pedagògica a Catalunya.
1878
L’Ajuntament de Maó subvenciona les escoles privades religioses del municipi amb 3750 pessetes.
Els Ajuntaments de Maó i Es Castell sol·liciten al ministre de Foment 3000 i 750 pessetes per al sosteniment de les escoles catòliques dels dos municipis.
* Joan Benejam és premiat a Granada per una memòria sobre l’educació d’adults.
Josep Miquel Guàrdia publica a París L’Education dans l’Ecole Libre
*Primera colònia escolar a Frankfurt.
*Atemptat anarquista contra el rei.
*Fundació del Partit Socialista Obrer Espanyol.
*Es restringeix el sufragi.
*Matrimoni d’Alfons XII i Maria de las Mercedes.
*Neix Herminio Almendros (1878-1974), pedagog espanyol. Va ser un dels introductors del mètode Freinet a Espanya.
1879
Constitució a Barcelona del primer grup socialista.
*Cifre crea la Institució Lliure de Pollença.
*Es crea l’Associació d’Escoles de Sant Josep.
*Neix Adolphe Ferriere (1879-1960), pedagog suís que formulà els punts principals que defineixen l’escola nova.
1880
*La Junta d’Instrucció Pública obliga al professor de l’escola pública de fillets a explicar geografia.
*Josep Miquel Guàrdia publica a França “L’education dans l’Ecole Libre”. No coneixem cap repercussió ni influència en la renovació educativa menorquina, de la qual està totalment deslligat.
*Els republicans menorquins es reorganitzen al voltant del “Círculo Industrial de Mahón”, liderats pel botànic Joan Rodríguez Femenias. El seu primer èxit polític fou assolir l’alcaldia de Maó el 1883, que ostentà el mateix Joan Rodríguez.
*Primer Congrés Catalanista.
*Gran expansió del moviment escolar laïcista al Principat.
*Creació de l’Escola Mercantil a Palma.
*Congrés Internacional de Brussel·les. Hi assisteixen Cifre i Cossio.
*Reorganització de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, anarquista.
*Reial Decret que sistematitza les condicions per obtenir el títol de batxiller (intent d’augmentar el control sobre les futures classes dirigents).
1881
Joan Mir i Mir és internat al col·legi jesuita de Sant Ignasi, a Manresa
*Se celebra a Barcelona un Congrés Obrer.
*Constitució de la Unió Obrera Balear.
*Fundació a Barcelona de les revistes “El eco de la Enseñanza Laica” i “La Tronada Anticlerical”.
*Decrets que autoritzen les associacions obreres.
*Tercer congrés anarquista a Barcelona.
*Neix Roger Cousinet (1881-1973), pedagog francés que dóna a conèixer el seu mètode de treball lliure en grup.
1882
*Constitució del Banco de Mahón.
*Llei de relacions comercials amb les Antilles.
*Creació del Museo Pedagógico Nacional (6-III): centre de renovació pedagògica dirigit per Bartomeu Cossio.
*Primer Congreso Pedagógico Nacional a Madrid.
Alexandre Rosselló hi presenta una ponència sobre l’educació dels pàrvuls.
*Depressió econòmica internacional.
1883
*Joan Mir i Mir estudia al col·legi de Vilar, a Barcelona.
*Joan Benejam edita “La escuela educativa” (fins l’abril de 1884).
*Creació de “La escuela libre de la Sociedad Evangélica”, sostinguda per maçons.
*La delegació del govern realitza nombroses registres domiciliaris a presumptes anarquistes de Maó.
*Fundació a València d’una escola femenina de comerç que el 1888 s’adscriurà als postulats de la ILE.
*Projecte de Constitució Federal de Pi i Margall.
*Pronunciaments republicans.
1884
*A partir d’aquest any i fins a principi del nou segle el nombre d’alumnes de l’institut augmentarà sensiblement fins arribar a més de cent alumnes cada curs.
*L’Escola Mercantil de Ciutat passa a anomenar-se “Institució Mallorquina d’Ensenyança”
*Reunió de mestres de les illes que avaluen l’estat de l’ensenyament
*Conferència de Berlin. Repartiment d’Àfrica.
*Manuel B. Cossio és anomenat director del Museo Pedagógico Nacional.
*Decret Pidal (18-VIII): avantatges a l’escola privada religiosa.
*Creació d’un cos d’inspectors d’ensenyament primari (21-VIII).
1885
*Joan Mir i Mir estudia al col·legi de Santo Domingo, a Orihuela.
*Els analfabets absoluts representen el 67% de la població, tot i l’increment del nombre d’escoles durant els darrers anys. Les dones analfabetes representen el 82% de la població. A Es Mercadal i a Ferreries els percentant-ges arriben al 96% de dones analfabetes.
*Fundació de les lògies El Mallete i La Creació a Maó.
*Es publica “Foc i fum” de Joan Benejam.
*Es publica la “Historia de la isla de Menorca” de Pere Riudavets Tudurí.
*Mor Alfons XII i regència de Maria Cristina.
*Pidal i Mon preparen un reial decret que fixa “las reglas a que han de someterse los establecimientos libres de enseñanza”, creant els anomenats “centres assimilats” que seran controlats i inspeccionats per l’autoritat eclesiàstica: els centres catòlics són iguals que els públics.
1886
*Joan Mir i Mir estudia a l’Institut d’Alacant.
*Gabriel Comas és destinat a l’escola de Sant Climent.
L’arribada de Gabriel Comas i Ribas a Sant Climent suposa el principi d’un ampli moviment de renovació educativa liderat per sectors republicans i lliurepensadors encapçalats per Joan Mir i Mir i el mateix Comas en el marc de la tasca educativa dins la lògia maçònica Los Amigos de la Humanidad.
Escola pública d’Alaior amb el seu mestre, Gabriel Comas.
Quan Gabriel Comas és destinat a l’escola d’Alaior s’inicia en aquest municipi un ampli moviment mutualista que pretén aconseguir el benestar de les persones més desvalgudes i la lluita per una educació de qualitat. A la fotografia podeu veure la junta directiva de El Porvenir de la Vejez amb Gabriel Comas i Ribas assegut al bell mig.
*Joan Benejam edita “La enseñanza Racional” (fins l’any 1891).
El 1888 parla al paranimf de la Universitat de Barcelona
Alumnes de l’Escola Pública de Filletes de Maó amb la mestra Catalina Mesquida Massutí, 1887
Les dones queden al marge del sistema educatiu, tot i que alguna aconsegueix rompre la murada social. A Menorca, gairebé totes les dones de la classe obrera treballen a casa, fent jornades de 15 o 16 hores diàries.
Unes poques dones reben una educació pensada per la seva missió a la vida: criar els fills i obeir al marit.
*Congreso Pedagógico Regional a València organitzat per l’Associació de Mestres.
*La revista “El Magisterio Balear” arriba als 170 subscriptors.
*Fundació de l’Ateneu Sabadellenc que constituirà una universitat obrera en petit.
*Flos i Calçat escriu una memòria sobre l’estat de l’ensenyament
*Neix Alexandre Galí (1886-1969), pedagog català i un dels principals artífexs de la renovació pedagògica catalana.
*Les escoles normals passen a dependre econòmicament de l’Estat.
*Apareix “El Socialista”, òrgan del PSOE, dirigit per Pablo Iglesias.
1887
*És notable el creixement d’escoles d’educació musical, de dibuix i d’idiomes: A Maó trobem una escola d’idiomes privada, una de dibuix, una escola pública de solfeig i quatre privades, una de cant, quatre d’instruments de vent i una d’educació física, inèdita per l’època. A Ciutadella trobem cinc escoles de solfeig, tres professors d’instruments i dos professors de francès. A Alaior existeixen tres escoles privades de música i una escola privada de dibuix.
*Menys de la meitat de la població menorquina depenia del sector agrícola (48%), mentre que el 37% treballava a la indústria i el 15% als serveis.
*El grau d’analfabetisme superava a Mallorca el 80% de la població.
*Miquel Porcel i Riera viatja a França, Itàlia i Suïssa.
*Llei d’Associacions.
*Fundació de la Lliga Regionalista.
*S’autoritzen els sindicats obrers.
*Els instituts de segon ensenyament passen a dependre econòmicament de l’Estat.
*S’aprova el reglament dels Cercles Catòlics Obrers.
1888
*Neix Joan Duran Pineda a Sabadell, primer mestre de l’escola laica d’Alaior.
*Joan Benejam parla en el paranimf de la Universitat de Barcelona.
*L’Ajuntament de Maó inverteix 20.000 pta. En el sosteniment de les escoles públiques del municipi, 14.000 de les quals són els sous dels mestres.
*L’Ajuntament de Ciutadella inverteix 7.790 pta. En el manteniment de les seves escoles públiques.
*Obre les portes a Maó un nou col·legi religiós: el col·legi de “San Juan Berchamns”, agregat, en un principi a l’Institut de Maó.
Es comença a publicar una de les revistes de més qualitat de l’illa que encara avui en dia subsisteix: “La Revista de Menorca”, publicació de l’Ateneo Científico, Literario y Artístico de Maó.
*Se celebra a Barcelona un Congreso Pedagógico Regional
*Se celebra a Barcelona un Congrés de l’Ensenyança Laica.
*Congrés fundacional del PSOE.
*Exposició Internacional de Barcelona.
*Neix A. Makarenko, pedagog i escriptor rus, partidari de la vida en comunitat i del treball.
1889
*Fundació de la lògia Kadmon a es Castell.
*Constitució del PSOE.
*Establiment de la Segona Internacional.
*Fundació del Gran Orient Espanyol.
*Fundació de les “Escuelas del Ave María” d’Andreu Manjón, primeres escoles “noves” d’Espanya.
*Neix L. Luzuriaga, pedagog i educador espanyol, deixeble de Giner de los Rios.
1890
*Es crea La Maquinista Naval a Maó.
*A Maó hi ha 62 fàbriques de sabates, 26 a Ciutadella i 22 a Alaior amb un total de 3.000 operaris més les moltes persones que treballaven a casa.
*Se celebra a Palma per primera vegada la Jornada del Treball.
*Miquel Porcel viatja a Suècia per estudiar la didàctica dels treballs manuals.
*Llei de sufragi universal masculí.
*Vagues i manifestacions al Principat, País Valencià i Illes.
*Primer congrés catòlic a Espanya.
1891
Quan Gabriel Comas és destinat a l’escola d’Alaior s’inicia en aquest municipi un ampli moviment mutualista que pretén aconseguir el benestar de les persones més desvalgudes i la lluita per una educació de qualitat. A la fotografia podeu veure la junta directiva de El Porvenir de la Vejez amb Gabriel Comas i Ribas assegut al bell mig.
*Miquel Porcel ocupa la plaça de regent de l’escola de pràctiques de Palma.
*Aranzel proteccionista.
*Agitació anarquista a Andalusia.
*Neix Celestin Freinet (1891-1966), pedagog francès que concreta la seva pràctica educativa en la impremta escolar, el text lliure i la correspondència escolar.
*Neix Antonio Gramsci (1891-1937), polític i teòric marxista italià que propugnava una escola que harmonitzes el treball manual i intel·lectual.
1892
*La Comissió Provincial envia una circular sobre colònies i viatges escolars.
*La Junta d’Instrucció Pública de Maó prohibeix al mestre de l’escola de Llumesanes la realització de balls a l’escola.
*Constitució d’Elèctrica Mahonesa. Funciona a Maó la primera central elèctrica de les Balears.
*Fundació de la lògia Karma a Maó.
Formació de l’Agrupació Socialista de Palma, adscrita al PSOE.
*A Madrid se celebra el primer Congreso Pedagógico Hispano Americano.
*Aixecament camperol a Jerez.
1893
*Fundació de la lògia Torre de Babel a Ciutadella.
*S’instal·la a Maó la primera central telefònica.
*Constitució de la Federació Local de Societats Obreres de Palma.
*Primera colònia escolar al Port de Soller.
*Nombrosos atemptats socials, repressió indiscriminada contra la classe obrera.
1894
*La mestra de Sant Lluís escriu a la Junta d’Instrucció Pública de Maó queixant-se de les contínues visites del capellà de la localitat.
*Gabriel Comas aplica la graduació a la seva escola d’Alaior.
*Joan Benejam publica “La escuela práctica” fins l’any 1905.
*L’Ajuntament de Maó proposa, en contestació a un qüestionari de la Comissió Provincial, algunes millores en educació per a les classes obreres.
*Fundació de la lògia Asela a Maó.
*L’Ajuntament de Maó és constituït per majoria republicana amb contínues tensions entre el batlle anomenat d’entre els conservadors per Reial Ordre.
És un dels primers municipis del país que presenta una majoria republicana tant clara en un sistema de dubtosa representativitat democràtica.
*Sis execucions a Montjuïc.
*Gran devastació de la fil·loxera; emigració cap a Amèrica.
*Pau hispano- marroquí.
1895
*Creació de l’escola nocturna des Castell, en una empresa promoguda per la Conferència de Sant Vicent de Paül. Joan Mir i Mir hi participa.
*Greu crisi de la indústria sabatera menorquina.
*S’inicia una curiosa publicació a Maó que durà només uns tres anys: “La Estrella Polar: Revista Espiritista y de estudios psicológicos”.
*Es crea a Sabadell una escola dependent de la ILE, la única del Principat.
*S’inicia una gran expansió de l’ensenyament laic a aquesta ciutat.
*Miquel Porcel publica el primer Mètode Cíclic d’Espanya.
*Neix Joaquim Xirau (1895-1946), filòsof i pedagog català, fundador del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
*Insurrecció independentista a Cuba. Inici de la guerra colonial.
*Fundació del Partit Nacionalista Basc.
1896
*Mateu Fontirroig, que esdevindrà un il·lustre mestre, obre el seu col·legi d’ensenyament sota l’advocació de “Santo Tomas de Aquino”. Cents d’alumnes ompliran les seves classes, convertint-se en un centre modern que aplicava els darrers avenços pedagògics.
mestre de sòlida formació que aplicarà els principis de la moderna pedagogia
*L’Ajuntament de Maó envia una circular exigint als mestres del municipi que expliquin detingudament als seus alumnes tot allò que no s’ha de fer als pardals (que se suposa eren torturats per part dels fillets).
Alumnes de Magadalena Humbert al Col·legi Privat Sant Tomas de Aquino. 1903.
Col·lecció Catalina Humbert Fedelich
*Processos de Montjuïc: cinc condemnats a mort.
*Es crea a Sabadell la primera escola realment municipal.
*La maçoneria és acusada de col·laborar amb els insurrectes cubans i filipins.
*La guerra s’estén a Filipines.
*Neix Jean Piaget (1896-1980), biòleg, psicòleg i epistemòleg suís. La seva preocupació fonamental se centrà en el coneixement i el desenvolupament dels processos cognitius.
1897
*Primera exhibició pública de cinema a Maó.
*S’inicia a Menorca el moviment societari i obrerista.
*Assassinat de Cánovas del Castillo.
1898
*S’inicia la publicació de “El Porvenir del Obrero” òrgan de la Societat Cooperativa “El Porvenir del Obrero”. Durant els primers anys de publicació llença una intensa campanya per l’ensenyament integral.
*Lenta recuperació de la indústria sabatera.
*Rafael Prieto i Caules, del partit republicà, guanya les eleccions a diputats.
*Constitució de la Junta Comarcal de les Societats Cooperatives de Menorca.
*Flos i Calcat funda la primera escola bilingüe.
*Fundació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
*Neix Joan Puig i Elias (1898-1972) pedagog català, continuador de l’obra de Ferrer i Guàrdia.
*Guerra contra els Estats Units.
*Independència de Cuba i les Filipines.
*Nou pla de batxillerat (13-IX).
1899
*Joan Mir i Mir té correspondència amb H. Giner de los Rios amb qui tracta sobre la fundació d’Escoles d’Educació Integral.
*L’activista lliurepensadora Belen Sárraga, visita Menorca i proposa la fundació d’una escola d’educació integral.
*Es llança el projecte de creació d’una escola d’educació integral per part de Joan Mir i Mir. (el projecte fracassa repetides vegades).
Joan Mir i Mir és un dels personatges més rellevants i polifacètics de la intel·lectualitat menorquina: de clara afiliació catòlica es mou cap els moviments de caire internacionalista i espiritista fins arribar a farcir un impressionant corpus teòric de caire anarquista. No content amb la seva trajectòria abraça els inicis del regionalisme i surt en defensa de la llengua catalana i manté molt bones relacions amb els republicans als que sempre intenta tendir la seva mà. Poc abans de la seva mort torna a abraçar el cristianisme, tot i que pensem que manté, al llarg de la seva trajectòria, un conjunt totalment coherent d’idees.
Primera reunió en el Casino Unió Republicana per a la fundació d’una escola d’educació integral. Nomenament d’una junta executiva.
*Fortes crítiques conservadodores en el diari “El Bién Público” a la proposta de creació d’una escola d’educació integral.
*El diari republicà “El Liberal” publica el llibret anònim sobre l’educació integral.
*El diari “El Liberal” informa de la creació d’una escola d’educació integral a Molins de Rei.
*L’enrenou vers l’educació dels liberals, republicans i lliurepensadors es fonamenta en una clara realitat: des de 1875, començament de la Restauració existeixen a Menorca 39 escoles públiques enfront a 62 privades, la majoria confessionals catòliques. 2.514 alumnes estan matriculats a les escoles públiques per 3.149 a les privades (incloem en aquestes les anomenades escoles de costures, d’evident caràcter catòlic).
*A l’escola pública de fillets d’Alaior es produeix un greu enfrontament verbal per qüestions de mètodes pedagògics entre Gabriel Comas i Ribas i Eugenio Sevilla Alba. La Comissió Provincial ordena una inspecció i alça acte del succeït.
Constitució a Ciutadella de la societat de socors La Obrera.
*A la fi del segle, la societat burgesa del primer capitalisme, la lenta però costant escolarització de la població, la difusió de la premsa i el paper més que destacat de les associacions de tots tipus (polítiques, sindicals, assistencials, mutualistes, confessionals, recreatives i educatives) fan que les persones de la majoria de capes socials puguin accedir a diferents nivells de cultura, tot i que entre els obrers es mantenen importants reticències a l’educació de tipus tradicional.
*Estat de guerra a la província de Barcelona.
*La Universitat d’Oviedo comença l’obra d’Extensió Universitària.
