Història
Fris Cronològic
1931 - 1936
Període
1931-1936
L’EDUCACIÓ DURANT LA SEGONA REPÚBLICA. LA RENOVACIÓ EDUCATIVA: INTRODUCCIÓ DELS MÈTODES MONTESSORI, DECROLY I FREINET. LES REVISTES ESCOLARS. L’ESCOLA OBERTA AL MEDI
L’educació esdevé un tema absolutament prioritari: els diferents governs emprenen una multitud de projectes que pretenen reformar tot el sistema educatiu en base a les idees polítiques del socialisme i recolzades en els principis pedagògics de la “Institución Libre de Enseñanza” i de múltiples corrents de l’escola nova.
Trets històrics
Representació simbòlica de la Llibertat. Molts esperaven la república per començar a desmuntar una societat pobre, descoratjadora, i farta de problemes polítics insignificants, mentre les grans majories silencioses acaten, amb resignació, una situació molt preocupant.
La desfeta de la monarquia va donar el triomf a les forces republicanes i socialistes a les eleccions municipals del 14 d’abril de 1931. El rei va abandonar el país i es va instaurar pacíficament un canvi de règim de gran transcendència, especialment per al sistema educatiu. Es dissenyen nous plànols per a escoles i pretenen construir una escola capaç d’oferir uns aprenentatges bàsics per viure. Es van obrir més escoles en dos anys que durant la Restauració sencera.
El govern republicà inicia un ampli programa de reformes que no aconsegueix acabar amb la inestabilitat política, tant de dretes com d’esquerres. La manca de control i l’agitació social provoquen una insurrecció d’una part de l’exèrcit contra la República, que deriva en una cruenta guerra civil.
L’educació fou un tema prioritari durant l’etapa republicana, i se van emprendre reformes en base a les idees del socialisme i recolzades en els principis pedagògics de la ILE i del corrent de l’Escola Nova.
Casinos, ateneus i organitzacions polítiques i sindicals es manifestaran per carrers i places per demostrar l’alegria desfermada per la proclamació de la República, i també demanant millores socials i salarials. Aquesta foto mostra els socis del Casino Cercle Democràtic i Republicà d’Alaior ocupant la plaça, amb el seu local al fons, ben adornat amb banderes i estandarts. El Cercle fou una de les entitats més actives durant aquest període, multiplicà els actes i augmentà considerablement els seus associats.
Durant el període republicà, les congregacions religioses van patir persecucions i fins i tot tancaments. Les persones properes als moviments catòlics també van patir les conseqüències. A la fotografia podem veure Margarita Florit Anglada, mestre de Ciutadella, que va ser expedientada pel govern republicà. Margarita Florit portà a terme una intensa tasca d’alfabetització de la dona treballadora ciutadellenca, i, fa poc, l’Ajuntament ha posat el seu nom a la nova escola de primària del municipi.
Projectes i iniciatives educatives
1931. Pons Menéndez obre a Ciutadella l’Escola Pràctica Racionalista, de caire socialista.
A la fotografia podeu veure un acte de l’estudiantina de la fàbrica de Pons Menéndez, que sostenia l’escola pràctica racionalista de Ciutadella. Aquest acte pretenia recollir fons per als damnificats d’un greu accident a França.
L’escola laica d’Alaior, després de la vaga del velló, és regentada pels grups anarquistes; els republicans deixen de donar-li suport. L’escola laica esdevé el nucli d’expressió dels anarcosindicalistes alaiorencs. El trencament entre obrers anarquistes i propietaris industrials republicans arribà amb la proclamació de la II República. L’escola seguí programant excursions, sortides, festes, trobades i fins i tot muntà un grup musical. Les fotografies il·lustren una excursió, el grup musical i els alumnes amb el mestre Xiu al capdavant.
El col·legi La Salle d’Alaior manté la seva matrícula durant la II República, però canvia el seu nom per evitar ser identificat com una escola confessional. La tasca social també forma part del programa de La Salle. A Alaior va arribar a tenir una gran implantació.
Els mestres de l’Escola Graduada d’Alaior, Andreu Bosch i Llorenç Palliser, inicien una revista escolar, aplicant els mètodes de Freinet.
1932. L’Institut de Maó porta a terme una àmplia innovació metodològica, estudiant el medi més proper i els indrets naturals i històrics més rellevants de l’illa.
1934. L’Institut de Maó assoleix xifres rècord d’alumnes matriculats.
Alumnes i professors de l’Institut de Maó, l’any 1929.
1935. L’Ajuntament de Maó crea una cantina escolar.
Tenim documentades experiències Freinet a l’Escola des Mercadal i a l’Escola de Sant Lluís.
El govern de la II República dota les escoles amb grans biblioteques escolars i material didàctic innovador.
Trets bàsics d’història de l’educació del període
Els primers anys de la II República van implicar una notable expansió i consolidació de la innovació educativa a casa nostra. Els plantejaments de Decroly, Freinet i Montessori es van generalitzar i les escoles graduades de Maó, Ciutadella i Alaior van aplicar els mètodes de treball més avançats alhora que els professionals de l’educació van començar a treballar en equip.
La Revista de Pedagogia, prestigiosa revista d’educació, llença monografies que expliquen com posar en pràctica els mètodes més moderns, i dona compte del moviment innovador arreu d’Europa i d’EEUU.
Una de les iniciatives més rellevants van ser Las Misiones Pedagógicas, que pretenien apropar la cultura arreu amb el foment de la cultura general (establiment de biblioteques, audicions, teatre, exposicions…), l’orientació pedagògica (a través de cursos de formació per al professorat) i l’educació ciutadana (conferències sobre drets i deures dels ciutadans). Es van crear 4.000 biblioteques, es feren milers de representacions teatrals a més 100 municipis d’interior i cursos per al perfeccionament del professorat. A Menorca hem localitzat diferents biblioteques a diferents escoles; malauradament, no s’han conservat amb massa bon estat i les col·leccions no estan completes.
La inspecció passa de ser un controlador burocràtic a ser un suport per al professorat, un dinamitzador, un especialista en educació. Aquest era un anhel àmpliament desitjat entre els educadors. Joan Comas fou inspector en aquesta època i portà a terme una gran tasca assessora i divulgativa.
La República legisla un gran cos de lleis educatives. Les primeres lleis rellevants després de més de 80 anys de publicar la Llei Moyano, la primera llei educativa del país. Entre d’altres normatives s’aproven les següents:
- 1931: Regulació de l’ús del bilingüisme a Catalunya; la llengua materna es converteix en obligatòria en els jardins d’infància i a les escoles primàries, tot i que a partir dels vuit anys tots els alumnes han de rebre lliçons de castellà.
- 1931: Decret de llibertat religiosa: l’assignatura de religió ja no és obligatòria, tot i que tot alumne té dret a rebre-la si així ho sol·liciten els pares.
- 1931: Decret per al qual es prohibia exercir el magisteri a qualsevol tipus de centre sense la titulació corresponent. Es construeixen més escoles que en cap període anterior.
- 1931: Es crea el “Patronato de Misiones Pedagógicas” que intenta apropar la cultura als pobles petits i a les zones rurals: es fomenta la cultura general, s’estableixen biblioteques, s’organitzen conferències, concerts i obres de teatre, s’organitzen cursos de perfeccionament per a mestres d’escoles rurals, es fomenta la participació ciutadana.
- 1932: Es reforma la inspecció educativa: els inspectors passen de ser controladors dedicats a la burocràcia a esdevenir un suport per al professorat, dinamitzadors i especialistes en educació.
La tensió entre el govern republicà i les confederacions religioses augmenta quan la constitució de 1931 prohibeix exercir l’ensenyament a les ordres religioses. La reforma republicana pretenia arribar al concepte d’escola única:
- Escola aconfessional; la qual cosa no havia de suposar atacs a l’església.
- Educació mixta.
- Obligatorietat.
- Gratuïtat.
- Monopoli estatal o fort control d’aquest sobre el sistema educatiu.
En aquestes imatges alumnes i professors de l’Institut de Maó l’any 1934 i una fotografia de Margarita Comas, filla de Gabriel Comas i Ribas, nascuda a Alaior i mestra renovadora i activa que va portar a terme una àmplia tasca de documentació sobre els moviments innovadors europeus. Margarita Comas va ser professora de l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya i professora de biologia a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Publicà assajos a la Revista de Pedagogia i en nombroses revistes especialitzades del moment.
Incloem també Hernández Sanz, destacat historiador i arxiver de l’Ajuntament de Maó. També va ordenar l’arxiu històric d’Alaior. La seva feina no és la d’un simple arxiver; coneix perfectament allò que té valor en si mateix i conserva el que gairebé cap ajuntament ha aconseguit: documents i exercicis pràctics de tots els fillets que acudien a les escoles municipals de Maó. Avui, aquest material ens permet aprofundir en el coneixement de l’època.
La proclamació de la II República provocà il·lusió, com a la resta de l’Estat. L’estudi sobre l’educació ens aporta una visió ben curiosa. La República, durant els seus primers dos anys, desplegà el sistema educatiu espanyol com mai s’havia vist. Possiblement es van portar a terme més projectes en aquests dos primers anys que al llarg dels cinquanta anys anteriors. Ara bé, revisant les realitzacions durant aquests dos primers anys a l’illa no són especialment rellevants. Molt ja estava en marxa des de feina molts anys, gràcies a la tasca dels regidors republicans que van governar l’Ajuntament de Maó des del 1880: sortides, museus escolars, educació física (no militaritzada), les colònies escolars, l’ensenyament de l’escriptura, l’estudi del medi més proper, l’abandonament dels llibres de text, el control disciplinar sense càstigs (ni físics ni psíquics), canviar la forma d’avaluar (no exàmens públics), les discussions morals, la introducció del dibuix des del punt de vista artístic i des del punt de vista d’expressió i comunicació de continguts treballats i apresos. Els plantejaments innovadors de la República arriben amb més força però ja són coneguts a l’illa. Són coneguts perquè se van aplicar amb menor o major èxit i implantació, però n’hi havia molt de fet.
A Menorca la proclamació de la República significa la implementació del mètode Freinet, amb la correspondència escolar i les revistes com a eixos bàsics, una important dotació en material didàctic i els inicis de l’estudi del medi més proper i la revalorització de la llengua catalana.
L’equip de professors de l’escola graduada d’Alaior, encapçalada per Andreu Bosch, va portar a terme una notable tasca innovadora; la introducció del mètode Freinet i la impressió de la Revista Escolar Nuestra Escuela (impressió en heptògraf) significa la punta de llança de la innovació a l’illa. La revista Nuestra Escuela era enviada a Catalunya, a les Illes i al sud de França dins la iniciativa freinetista d’intercanvi de correspondència i de revistes escolars entre centres allunyats.
L’edició i composició de la revista Nuestra Escuela és d’una gran qualitat i d’una gran varietat: inclou notícies, textos, redaccions sobre visites escolars, passatemps, curiositats, una secció en català, moltes composicions referides a l’illa de Menorca (aspectes històrics i geogràfics), biografies de menorquins il·lustres.
Destaca una revista que es dedica plenament a explicar una excursió per tota l’illa, que inclou dibuixos i impressions de cada localitat i de cada lloc visitat.
Any
Notícies escolars educatives rellevants a Menorca
Menorca: política, cultura i economia
Relació amb Catalunya
Estat / Europa / Món
1931
*Josep Alberola deixa l’escola laica d’Alaior. Arriba un jove mestre racionalista: Josep Xena.
*Pons Menéndez (ric empresari socialista) i Ángel Muerza (professor de l’escola pràctica racionalista de Ciutadella) porten a terme una intensa campanya de conscienciació en defensa de les idees socialistes.
*L’Ajuntament de Maó (de majoria republicana i socialista) organitza cada any colònies escolars a diferents indrets de l’illa.
*Es crea a Maó un col·legi depenent de Joventut Republicana que imparteix classes de català i defensa l’idioma que fins aleshores havia sigut maleït, tot i que seguia essent parlat per la immensa majoria de la població.
*El Consell local de primera ensenyança de Maó ordena el tancament del col·legi de La Salle, vist la implantació que té entre les famílies conservadores de la localitat.
*El Partit Republicà obté la majoria a tots els municipis de Menorca excepte a Alaior i Ferreries. A l’Ajuntament de Maó els republicans tripliquen als conservadors (17-4 i 1 socialista).
*Instal·lació de línies d’alta tensió entre Maó, Alaior, Es Castell i La Mola.
*Mor Mateu Fontirroig.
*Eleccions a diputats. Guanya la coalició republicana socialista de Menorca amb un 62,3% dels vots. Al conjunt de les illes, la mateixa coalició guanya amb un 35,8 % dels vots.
*Apareix, després de la total organització de les forces socialistes, el diari “Justicia Social” que durà fins l’any 1939.
*Paral·lelament a Alaior reapareix “El Porvenir del Obrero, com a periòdic quinzenal, recolzant la tasca de l’escola laica i defensant els interessos dels anarcosindicalistes concentrats bàsicament a Alaior (La CNT compta amb uns cinc-cents afiliats).
Alumnes que assistien a l’Escola Pública de Sant Lluís l’any 1931.
*Els socialistes Alexandre Jaume i Gabriel Alomar, diputats a Corts.
*Fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya.
*Restitució de l’antiga Generalitat de Catalunya.
*Inauguració de grups escolars del Patronat de l’Ajuntament de Barcelona.
*Creació del Consell de Pedagogia, organisme de la Diputació de Barcelona, que treballava en el camp de la recerca pedagògica i l’assessorament.
*Proclamació de la Segona República: l’educació és considerada com un àmbit d’actuació prioritari.
*Desembre: s’aprova la Constitució Republicana.
*Decret sobre bilingüisme (30-IV).
*Creació dels Consells Escolars.
*Creació de set mil escoles (23-VI).
*Creació de “Misiones Pedagógicas” (29-VI) que tenen per objectiu: el foment de la cultura general, l’orientació pedagògica i l’educació ciutadana, constituint l’experiència mes genuïna d’educació popular.
*Pla professional de Magisteri (29-IX)
*L’assignatura de religió deixa de ser obligatòria; el mestre la pot impartir o es pot negar; en aquest cas la responsabilitat d’impartir-la seria d’un capellà sense sou per aquesta tasca.
*Se prohibeix exercir el magisteri en qualsevol centre (inclosos els religiosos) sense la titulació corresponent.
*S’implanta un pla de cursos per seleccionar personal per cobrir més de 7.000 places per a escoles públiques.
*Es dignifiquen els sous dels professors i es modifiquen els estudis de les escoles normals: el magisteri comprendrà tres períodes: un de cultura general, un altre de formació professional i un altre de pràctica docent.
*L’objectiu republicà és l’anomenada “Escola Única o Escola Unificada” que es defineix com aconfessional, mitxa, obligatòria, gratuïta i fortament controlada per l’estat (no es va implantar fins l’arribada de la guerra civil i en zona republicana).
1932
*Francesc Sintes es fa càrrec de l’escola laica d’Alaior fins el seu tancament.
*A l’Institut de Maó es renoven els programes de geografia i història i de ciències naturals: s’estudia l’albufera des Grau, els poblaments talaiòtics, les dominacions estrangeres de l’illa, les espècies endèmiques, la geologia… en un intent primigeni de la que serà molts anys més tard la pedagogia de la recerca del medi.
Grup de filets i filletes i professors del primer any del curs 1932-1933 a l’Institut de Maó.
*Es constitueix la Federació Socialista Balear.
*Aixecaments anarquistes a l’Alt Llobregat.
*Roger Cousinet dóna un curs a l’Escola Normal de la Generalitat.
*Al grup escolar Pere Vila s’assaja el “Project Mèthod” i el “Dalton Plan”.
*Se celebra a Barcelona el Congrés d’Educació General.
*Surt “El Magisteri Català”.
*Mor Miquel Porcel i Riera.
*Dissolució de la Companyia de Jesús.
*Fundació de la Federació Comunista Ibèrica.
*Pronunciament del general Sanjurjo.
*Creació de les facultats de pedagogia que impartiran tres titulacions: el certificat d’estudis pedagògics, la llicenciatura en pedagogia i el doctorat en pedagogia.
*IV Congrés Internacional de la Lliga d’Educació Nova a Niça.
*Insurrecció anarquista en la conca minera del Llobregat.
*S’inicia la discussió del projecte de Reforma Agrària.
*Sublevació de militars monàrquics a Madrid i Sevilla.
*Primeres eleccions al Parlament de Catalunya. Triomf d’Esquerra Republicana.
*Revisió i reforma de la inspecció educativa que passa de ser controladors dedicats a la burocràcia a ser un recolzament per al professorat, un dinamitzador, un especialista en educació.
1933
*Tenim documentades dues experiències de diari escolar (mètodes Freinet) a les Escoles de Es Mercadal i Alaior.
Exemplar de la Revista Nuestra Escuela de la graduada d’Alaior.
*A Sant Lluís el mestre Francisco Pons inicia la publicació d’una revista escolar seguint la metodologia Freinet.
*Mot Antoni Joan Alemany, als vuitanta anys, mestre capdavanter i innovador de la pràctica pedagògica a Maó.
*Vaga general a Palma.
Congrés de l’UGT de Balears dels partidaris de Largo Caballero.
*Té lloc a Barcelona el XIII Curs Internacional Montessori.
*A l’Escola d’Estiu hi dóna una conferència Freinet i es discuteix el problema de l’educació moral i cívica a les escoles de la República.
*Surt “La revista de Psicologia i Pedagogia”.
*Aixecaments anarquistes a Casas Viejas.
*Pujada al poder de Hitler a Alemanya.
Eleccions generals que donen el triomf a la dreta, la CEDA.
*Fundació de la Falange Española.
*Aprovació de l’Estatut Basc d’autonomia.
*Herminio Almendros publica “La imprenta en la escuela”, explicant els mètodes Freinet a l’escola.
1934
*El curs 1934-35 assoleix el rècord de matriculacions a l’Institut fruït de la política educativa de la segona república: 385 alumnes. Aquestes xifres altes es mantindran fins al final de la guerra civil, amb tendència lleugera a la baixa.
*L’escola laica d’Alaior i l’escola pràctica de Ciutadella preparen alumnes lliures per accedir al títol de batxiller.
*Apareix el periòdic “El Fructidor. Periódico de Cultura y Sociologia. Órgano del Ateneo Racionalista y de las Juventudes Libertarias Menorquinas.”
*Intent de vaga general a Palma i altres poblacions de les Balears.
*A l’Escola d’Estiu s’enceta una discussió sobre el problema de l’escola unificada i els mitjans per establir-la.
*Vaga general revolucionària en protesta per l’entrada al govern de tres ministres de la CEDA.
*Aixecament de la Generalitat i revolta d’Astúries.
*Es prohibeix la coeducació a les escoles primàries (1-VIII).
1935
*L’Ajuntament de Maó manté i amplia les escoles municipals al seu càrrec com venia fent des de feina molts anys: es publiquen les estadístiques de les escoles de dibuix artístic, gravat i modelat, música i instruments de vent i d’arc.
*Es crea una cantina escolar.
Grup d’alumnes del primer curs de l’Institut de Maó 1935-1936.
Grup d’alumnes majors del Col·legi Sant Josep abans de la Guerra Civil.
*Congrés constitutiu de la Federació Provincial de Joventuts Socialistes.
*Campanyes contra l’escola laica i la coeducació a les escoles normals.
*La setmana final de l’Escola d’Estiu és dedicada enterament a Decroly.
*Creació d’una Comissió per a la Reforma de l’ensenyament primari.
