Educació Menorca
JORNADA UNA BONA ESCOLa és possiblE
Vivim temps molt difícils i es fa necessari actuar. La solució per avançar en l’educació que necessitam vindrà bàsicament dels docents. Per aquest motiu, un col·lectiu de mestres, des de fa temps, estem intentant organitzar una jornada per conèixer les opinions, les preocupacions, els reptes i les propostes per poder iniciar entre tots les accions que es considerin urgents i necessàries.
En aquest apartat recollirem els documents que es generin, l’estructura de la jornada, la inscripció i la continuïtat d’experiències d’aquest tipus. Esperam la vostra participació. Entre tots podem aportar molt.
Jornada de reflexió i debat
Una bona escola és possible
L’educació està passant per un període de desànim. Molts docents senten que s’estan convertint en simples executors d’una burocràcia que ofega i dificulta la participació i la creació d’un projecte d’escola compartit i adaptat a les necessitats concretes dels alumnes.
Volem treballar en projectes fidels a la millor tradició humanista, que ensenya a pensar i a actuar de manera informada, raonada, compartida i pensada en benefici de tots.
En aquesta jornada de dia 20 de setembre, proposam una trobada de docents per parlar dels problemes que tenim, reflexionar sobre com fer camí per trobar solucions i conèixer experiències que ens ajudin.
Sabem que, quan els docents, pares i la societat es comprometen, UNA BONA EDUCACIÓ PER A MENORCA ÉS POSSIBLE.
Programa
- 20 setembre 2024
- Sala Multifuncional des Mercadal
17:00 h. – Presentació de la jornada.
17:30 h. – Reflexió i debat en petits grups dels reptes educatius que té Menorca.
19:00 h. – Descans.
19:20 h. – Posada en comú i debat de les aportacions fetes pels petits grups de treball.
20:50 h. – Conclusions i clausura.
Apunta't
(*) INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE EL TRACTAMENT DE LES TEVES DADES PERSONALS
Finalitat del tractament: Gestionar la teva inscripció a la jornada de reflexió i debat «Una bona escola és possible». Exercici de drets: Pots exercir els drets d’accés, rectificació, supressió i resta de drets en matèria de protecció de dades dirigint un escrit a l’organització.
Organitzen: Grup de Recerca en Educació de Menorca i Menorca Edu21.
JORNADA UNA BONA ESCOLA ÉS possible
20 de setembre, a la Sala Multifuncional des Mercadal
Les experiències analitzades i compartides, així com les conclusions extretes de la
diagnosi, ens permeten assegurar que una bona escola és possible. Cada centre,
cada municipi, regió o estat presenta característiques diferencials, però per primera
vegada en la història, hem pogut constatar que realment funciona per millorar els
processos d’ensenyament i aprenentatge: que tots els infants, independentment de
la seva condició, puguin aprendre més i millor.
Les diferents reunions que hem fet ens han permès identificar alguns dels aspectes
més problemàtics i les possibles vies de treball. Després de reflexionar sobre les
experiències, el diagnòstic i les idees exposades en aquestes reunions, ens hem
plantejat finalment cinc eixos bàsics:
- Educació democràtica
- Educació inclusiva
- Colonització cultural i educativa
- Educació i treball
- Resignificació del sentit humà.
Aquests cinc eixos plasmen l’escola que volem. En el debat els podem ajustar, tot i que el que és important és el que hem de fer per consolidar-los. Entenem que si avançam i aprofundim en els significats d’aquests eixos i en proposem activitats pràctiques el nostre sistema educatiu millorarà.
La vostra feina, en cada grup, hauria de centrar-se a analitzar el que planteja un eix (per tant, ens agruparem en cinc grups) i respondre a les dues qüestions fonamentals que figuren en l’esquema inicial de la jornada:
- Quina escola volem (amb relació als eixos plantejats). Cada eix defineix
breument el que volem, però es poden matisar, ampliar, concretar, retocar…. El
que més interessa ara és: - Què hem de fer per arribar a l’escola que volem (els aspectes més pràctics,
activitats, propostes concretes…).
EIXOS
Educació democràtica
Volem una educació democràcia: la democràcia ha de ser progressivament més participativa; la participació implica assumir més responsabilitats i més capacitats de gestió a tots els nivells. La democràcia, avui en dia, està molt qüestionada i sorgeixen models autoritaris arreu.
Com ho podem aconseguir i revertir aquesta tendència cap a models progressivament més autoritaris?
Educació inclusiva
Volem una educació inclusiva: l’educació inclusiva pretén que totes les persones, independentment del seu origen socioeconòmic i cultural i de les seves capacitats innates o adquirides, tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge en qualsevol context educatiu, alhora que es contribueix a generar societats més justes i equitatives. Entenem que l’educació inclusiva ha d’anar més enllà de l’àmbit escolar i continuar la tasca inclusiva a l’entorn sociocultural i professional.
Com ho podem aconseguir? Quin ha de ser el camí?
Colonització cultural i educativa
El neoliberalisme actual implica un control que ens converteix progressivament en productes, en consumidors despersonalitzats (el màrqueting genera necessitats que impulsen la producció descontrolada). Aquesta allau (colonització) posa en qüestió elements de la cultura humana universal (la cultura humanística) i dels elements constitutius de comunitats concretes (llengües, cultures, territoris).
Fomentar l’excel·lència, la individualitat, tenir èxit personal, guanyar molts diners són elements d’aquest neoliberalisme que substitueix progressivament els elements fonamentals de les comunitats humanes.
Què podem fer per capgirar aquesta situació des de l’escola?
Educació i treball
Necessitem dissenyar programes que permetin, durant l’educació bàsica, accedir a la societat amb habilitats i tecnologies diverses (no només tecnologies digitals).
L’educació obligatòria no només s’ha d’orientar a seguir estudis acadèmics. L’educació bàsica no pot oblidar el treball amb les mans. Ha de fomentar el valor del treball i de l’esforç. El treball realitza les persones. El treball és garantia de vida.
Ha de fomentar el coneixement com a eina d’alliberament, de comprensió del món. Sense coneixements (continguts) no podem ensenyar a pensar, no podem arribar a ser crítics o argumentar si no argumentem sobre continguts. No podem permetre el debilitament del coneixement. No tot es pot aprendre jugant. Aprendre coneixements profunds exigeix esforç; de l’esforç sorgeix la satisfacció. I la satisfacció i la il·lusió generada fomenta aprendre nous coneixements.
¿Què podem fer per introduir aquests aspectes en el programa educatiu i aconseguir una vinculació més clara entre dos mons aparentment allunyats que necessàriament han de convergir?
Resignificació del sentit humà
Dues característiques ens defineixen com humans: la capacitat d’aprendre i la capacitat de paraula. L’escola hauria de fomentar aquestes dues capacitats.
Entendre el significat de la capacitat d’aprendre és fonamental. Actualment, el concepte d’excel·lència ens posa en qüestió la necessitat d’aprendre contínuament. Els humans mai som excel·lents. Sempre necessitem millorar-nos.
La capacitat del llenguatge ens permet expressar (oralment o per escrit) el que sentim i sabem, alhora, escoltar el que pensen i saben (expressen) els altres. Aquest diàleg permet enriquir-nos, entendre’ns i comprendre les diferències. Aquesta comprensió és la base de la convivència.
Resignificar el sentit humà, humanitzar l’escola, implica entendre que la riquesa d’un país és la seva gent. Implica reafirmar la visió humanista: respectar la vida, la dignitat humana i el benestar que es fonamenten en l’aprenentatge i en el diàleg.
Com podem reafirmar aquesta visió humanista des de l’escola?
Els portaveus de cada grup exposaran als participants les seves conclusions. Les
respostes a les dues preguntes plantejades des de la perspectiva de cada eix:
- Quina escola volem (amb relació a cada eix) sempre que hàgim matisat o modificat el seu abast i, sobretot:
- Què hem de fer per arribar a l’escola que volem.
Els membres del grup recollirem les idees i intentarem representar-les en un mapa de
conceptes que ens permeti identificar els punts claus, les idees eix a partir de les quals
podríem posar-nos a treballar en les direccions indicades.
Per acabar, intentarem identificar les conclusions més rellevants.
Grup de Recerca en Educació de Menorca
Horari: 17:30 – 19:00 hores.
Grups formats per 4-5 persones.
Rols en el grup (que poden recaure en una o diverses persones): moderador,
secretari i portaveu.
Objectiu: analitzar l’eix assignat (diagnosi de transició) per arribar a proposar
canvis (en forma d’objectius o mesures) que vagin en la direcció d’una bona
educació.
Distribució del temps (1-2-4 / adaptable):
- Lectura compartida de l’eix, compartint dubtes i aclariments. 5-10
minuts - Elaboració personal de propostes (treball individual). 5 minuts
- Es fan subgrups per intercanviar les seves propostes i comentar-les. 10 – 15 minuts
- Finalment, tot l’equip ha de decidir quines són les propostes més
adequades als reptes que té l’escola i la societat amb relació a cada eix.
Aquestes propostes, i reflexions prèvies si és el cas, seran l’aportació del
grup a l’assemblea i la base del debat reflexiu de la segona part de la
jornada, que comença a les 19:20 hores.
EIXOS
Educació democràtica
Volem una educació democràcia: la democràcia ha de ser progressivament més participativa; la participació implica assumir més responsabilitats i més capacitats de gestió a tots els nivells. La democràcia, avui en dia, està molt qüestionada i sorgeixen models autoritaris arreu.
Com ho podem aconseguir i revertir aquesta tendència cap a models progressivament més autoritaris?
Educació inclusiva
Volem una educació inclusiva: l’educació inclusiva pretén que totes les persones, independentment del seu origen socioeconòmic i cultural i de les seves capacitats innates o adquirides, tinguin les mateixes oportunitats d’aprenentatge en qualsevol context educatiu, alhora que es contribueix a generar societats més justes i equitatives. Entenem que l’educació inclusiva ha d’anar més enllà de l’àmbit escolar i continuar la tasca inclusiva a l’entorn sociocultural i professional.
Com ho podem aconseguir? Quin ha de ser el camí?
Colonització cultural i educativa
El neoliberalisme actual implica un control que ens converteix progressivament en productes, en consumidors despersonalitzats (el màrqueting genera necessitats que impulsen la producció descontrolada). Aquesta allau (colonització) posa en qüestió elements de la cultura humana universal (la cultura humanística) i dels elements constitutius de comunitats concretes (llengües, cultures, territoris).
Fomentar l’excel·lència, la individualitat, tenir èxit personal, guanyar molts diners són elements d’aquest neoliberalisme que substitueix progressivament els elements fonamentals de les comunitats humanes.
Què podem fer per capgirar aquesta situació des de l’escola?
Educació i treball
Necessitem dissenyar programes que permetin, durant l’educació bàsica, accedir a la societat amb habilitats i tecnologies diverses (no només tecnologies digitals).
L’educació obligatòria no només s’ha d’orientar a seguir estudis acadèmics. L’educació bàsica no pot oblidar el treball amb les mans. Ha de fomentar el valor del treball i de l’esforç. El treball realitza les persones. El treball és garantia de vida.
Ha de fomentar el coneixement com a eina d’alliberament, de comprensió del món. Sense coneixements (continguts) no podem ensenyar a pensar, no podem arribar a ser crítics o argumentar si no argumentem sobre continguts. No podem permetre el debilitament del coneixement. No tot es pot aprendre jugant. Aprendre coneixements profunds exigeix esforç; de l’esforç sorgeix la satisfacció. I la satisfacció i la il·lusió generada fomenta aprendre nous coneixements.
¿Què podem fer per introduir aquests aspectes en el programa educatiu i aconseguir una vinculació més clara entre dos mons aparentment allunyats que necessàriament han de convergir?
Resignificació del sentit humà
Dues característiques ens defineixen com humans: la capacitat d’aprendre i la capacitat de paraula. L’escola hauria de fomentar aquestes dues capacitats.
Entendre el significat de la capacitat d’aprendre és fonamental. Actualment, el concepte d’excel·lència ens posa en qüestió la necessitat d’aprendre contínuament. Els humans mai som excel·lents. Sempre necessitem millorar-nos.
La capacitat del llenguatge ens permet expressar (oralment o per escrit) el que sentim i sabem, alhora, escoltar el que pensen i saben (expressen) els altres. Aquest diàleg permet enriquir-nos, entendre’ns i comprendre les diferències. Aquesta comprensió és la base de la convivència.
Resignificar el sentit humà, humanitzar l’escola, implica entendre que la riquesa d’un país és la seva gent. Implica reafirmar la visió humanista: respectar la vida, la dignitat humana i el benestar que es fonamenten en l’aprenentatge i en el diàleg.
Com podem reafirmar aquesta visió humanista des de l’escola?
Diagnosi. Quina és la situació actual de l’educació a Menorca?
Experiències innovadores actuals
En aquest apartat es recullen experiències que els centres educatius i les entitats que treballen en educació ens han facilitat, amb l’objectiu de compartir i aprendre junts que una bona nova escola és possible i que són moltes les iniciatives interessants que es porten a terme. Massa vegades ens fixam en allò que ve de fora i esperam que algú ens digui què cal fer. Valorar el que s’ha fet i el que s’està fent és un punt essencial per avançar a partir de bases sòlides. De vegades, allò que consideram gairebé insignificant (per conegut o per rutinari) ens ofereix les pistes per seguir endavant i constitueix la base ferma que permet seguir construint. Per aquest motiu, necessitam aprendre junts i compartir les experiències que ens poden enriquir. Aquesta secció s’anirà actualitzant contínuament, i esperam que pugui esdevenir un punt de trobada, de diàleg i d’aprenentatge en cooperació.
