CatalanEnglishFrenchItalianSpanish
Full imprès amb les gloses de sa Manifestació Lliberal

Educació Menorca

EDUCACIÓ I CULTURA POPULAR

En aparença, el que anomenam cultura popular fa referència a un passat llunyà. A una pagesia que ja no existeix i a una menestralia convertida en mà d’obra del turisme massiu. Pensar en antics coverbos, refranys, embarbussaments, jocs de paraules, codolades, gloses, rondalles i llegendes, cançons i balls tradicionals i costums d’antic ens projecta alguna imatge bucòlica del camp estant, on, entorn de la llar de foc, els avis conten històries als més petits de la casa entorn de na Maria Castanya o de na Maria Enganxa que agafa els al·lots que miren dins els pous i els fan caure amb els seus feréstecs braços llargs. Tot sona vell. Tot sona antic. Un món fossilitzat conservat en alguns llibres que gairebé s’ha perdut en la societat de la informació.

El que no podem oblidar és que la cultura popular, bàsicament transmesa oralment, ha mantingut, al llarg de centenars o milers d’anys, les històries més fantàstiques, imaginatives i complexes que ens retornen als nostres orígens. Ens retornen al que a Menorca anomenam es temps den primer. I ens expliquen indrets, narracions de fets significatius, descripcions de personatges que representen els sempre presents bé i mal. Sempre enfrontats amb un final feliç. O no. Narracions carregades de principis morals i ètics i, moltes vegades, usant els infinits recursos del llenguatge com la rima o les metàfores que ens faciliten la comprensió, la retenció i la contínua transmissió de generació en generació.

El paper que ha jugat la cultura popular en l’educació de les persones d’una determinada comunitat, sempre, ha esdevingut fonamental. Massa vegades fora de l’escola. Massa vegades al marge de l’escola. Massa vegades prohibida a l’escola. I tanmateix necessitam tot aquest immens cos de coneixements per retrobar els nostres orígens, per sentir-nos pertanyents a una comunitat, per lligar-nos a l’evolució humana i per trobar sentit a la nostra existència. Aquestes són les finalitats que hi ha al darrera de la cultura popular. Perdre-les ens deixa orfes. Sols en la immensitat. Els humans cercam el sentit de tot plegat. I el sentit habita en les metàfores, els versos i les estrofes de la cultura popular.

Glosas de sa Manifestació Lliberal

Fixau-vos-hi bé: paper prim, gairebé transparent; editat i publicat a la Tipografia Castillo, 59. L’autor i, de ben segur, editor també, en Diego Gornés. D’edicions d’aquest tipus, possiblement, se’n van fer centenars. No massa han arribat als nostres dies, però les que tenim i podem reproduir són petites joies del saber popular. Quan hi havia un fet important, algun tipus de festa particular (profana o religiosa), quan l’economia anava de maldades i molts obrers acabaven en l’atur forçós o en la misèria o per qüestions i discussions polítiques pujades de to, algú s’animava a deixar constància dels fets preparant una glosa o una codolada. Aquesta s’editava i solia ser repartida per les cases que les rebien amb il·lusió. Qui sabia llegir millor, les llegia en veu alta per tota la família; alguns se l’aprenien de memòria i la repetien per les tavernes i altres llocs d’esbarjo. No eren un noticiari actualitzat però sí la veu d’un poble divers que volia expressar-se amb les fórmules de sempre: amb la nostra llengua (que tardà molt en normalitzar-se i compartir una gramàtica comuna), escrivint com sonava la parla oral, amb alguna filigrana poc entenedora, però amb una orientació clara de difusió cultural, educativa i informativa, sense renunciar a la polèmica i sense amagar la ideologia de fons.

Aquesta glosa de Sa Manifestació Lliberal parla d’un enterrament (possiblement d’un dirigent republicà; intentarem acabar-ho d’esbrinar) al qual assistiren unes tres mil persones vingudes de tots els pobles, que desfilaren per ciutat amb total ordre i sense cap incident amb l’autoritat que els vigilava. Afirma que anaven a enterrar-lo al neutro, curiosa denominació per referir-se al cementiri civil, no catòlic. En Manent era, sens dubte, el dirigent republicà maonès que dirigí el diari republicà La Voz de Menorca. Aquests actes laics eren freqüents al Maó de finals del segle XIX, la primera ciutat espanyola que va tenir un batlle republicà elegit democràticament (tot i que el règim de la Restauració no era democràtic; només ho aparentava).

Gloses de la crisi del calçat (anys 20)

A continuació n’inserim una altra que parla de les dificultats dels anys 20 per la pèrdua progressiva de la indústria del calçat arran de mesures proteccionistes del govern espanyol que perjudicaren greument l’economia menorquina. Llegiu-la asserenadament, immergiu-vos en la crisi i intentau imaginar l’impacte que podia tenir una glosa com aquesta de quaranta-quatre estrofes entre les famílies afectades i entre la població en general. Era la veu del patiment d’un poble, un patiment profund, reiterat en el temps i enquistat en una economia endarrerida i llastrada per governs incapaços i reietons de tres al quart:

Se miserie es desestrose
y fa pesa mol de turment
quant es quelzat va perden
se chent se pose ensiose
una industria tan celose
se per de cade moment.

Sa misèria és desastrosa
i fa passar molt de turment
quan es calçat va perdent
sa gent se posa ansiosa
una indústria tan gelosa
se perd de cada moment.

La signa en Llorenç Melià (copiam la darrera estrofa ja revisada segons la normativa):

És mal de saber com
s’indústria se pugui arreglar
però desig ben estar
i prosperitat per tothom
si voleu saber es meu nom
jo en som Llorenç Melià.

Possiblement, el glosat fou escrit a Alaior, poble que com Ciutadella patí de valent els estralls de la greu crisi de la indústria del calçat.

Recull d’elements de cultura popular

Cançons, danses, gloses, codolades, refranys, endevinalles, remeis i supersticions: una mostra del saber popular menorquí. Cada element apareix, creix i s’esvaeix per deixar pas al següent. Podeu aturar-lo, avançar o retrocedir, i filtrar per tipus.

Oficis i treballs d’abans

Molts oficis i feines del camp ja només sobreviuen en el record i en les paraules que els anomenaven. Aquí apareixen, es mouen i s’esvaeixen com en un joc.

OficisTreballs del campPassau el ratolí per damunt d’una paraula per aturar-la

Per saber-ne més

Gloses de la crisi del calçat

Glosat de 44 estrofes de Llorenç Melià sobre la crisi de la indústria del calçat dels anys 20 (document escanejat).

Educación y cultura popular

José María González Estefani.

La cultura popular: passat i futur

Felip Munar i Munar, professor de Cultura Popular Catalana de la Universitat de les Illes Balears.

Educació i cultura popular

Conclusions i experiències del Fòrum d’Educació i Cultura Popular celebrat a Barcelona el gener de 2018.