Educació Menorca
MATERIALS D'EDUCACIÓ A DISTÀNCIA
L’edició de materials per aprendre a distància no és cap invent recent. Des del
segle XVIII s’han escrit i editat textos amb la finalitat de proporcionar
ensenyaments de tot tipus. Inicialment, aquests materials (alguns editats i
d’altres manuscrits en cartes i manuals) s’enviaven via correu postal.
L’educació a distància va permetre l’accés als coneixements bàsics, per una
banda, i a l’aprenentatge d’oficis per l’altra, democratitzant l’accés a la formació
a totes aquelles persones que no podien pagar-se estudis fora del seu lloc de
residència.
L’evolució, especialment durant els darrers anys, ha estat espectacular: des de l’intercanvi de cartes, textos concrets, materials i dibuixos a les grans plataformes digitals i la intel·ligència artificial.
A finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX, s’editaren tot tipus de materials, des de temes divulgatius a aprenentatge d’oficis o tècniques molt concretes i específiques. Algunes empreses s’especialitzaren en aquests nous serveis i de ben prest sorgiren els coneguts fascicles: l’enviament regular de materials que permetin l’estudi graduat i pautat.
A partir dels anys 60 del segle passat s’incorporen noves eines audiovisuals, l’àudio i el vídeo que complementen els textos impresos. La ràdio i la televisió revolucionen el món de la informació i de la formació. Aprofitant les noves eines sorgeixen les primeres universitats obertes (que permeten estudiar a distància) com la Open University britànica a principis dels anys 70.
A partir dels anys 80 s’inicien les xarxes informàtiques i apareixen suports digitals, simuladors, biblioteques on line i mitjans de comunicació de doble via que permeten la interacció. A partir dels anys 90 s’expandeix internet, s’usen plataformes virtuals d’aprenentatge, videoconferències, fòrums, xarxes socials, eines com el Moodle i d’altres que permeten la contínua interacció entre ensenyants i aprenents.
La intel·ligència artificial, la realitat augmentada, els nous entorns virtuals i moltes aplicacions (Apps) permeten la flexibilitat total d’accés per part de qualsevol persona que disposi d’un mòbil.
Exemple de fascicles per aprendre les tècniques bàsiques per exercir l’ofici de tallador de patrons i modelista de sabates. Van ser bastants els menorquins que, a partir dels anys 50, se formaren per poder entrar a treballar en les nombroses fàbriques de sabates que existien a l’illa usant materials com aquest.
Fixau-vos que, acompanyat d’imatges, arriben als més mínims detalls: com la manera d’afilar les eines, el traçat de les línies amb llapis o les posicions dels patrons sobre la pell per aconseguir bons talls.
