Són moltes les iniciatives que van intentar oferir estudis de tota mena a Menorca.
L’Estat, fins fa poc temps, no va ser capaç de cobrir les necessitats d’una població que volia millorar el seu nivell de vida i de benestar i sabia que una de les vies més importants era adquirir, si fos possible, una educació superior. Les famílies van començar a confiar en l’educació i se van preocupar d’aconseguir les millores que fossin necessàries.
De moment, hem pogut recollir l’experiència de l’Acadèmia de Ferreries gràcies al bon fer i a l’interès de Maria Florit Barber, la segona ferrerienca que naixia fora de casa, al recentment creat hospital de Maó, el 1957. Va cursar la primària a l’escola del poble i va començar batxiller per lliure just en obrir-se una acadèmia que preparava per als exàmens de les persones que no podien desplaçar-se a Ciutadella o a Maó per cursar-lo.
El suport d’aquesta acadèmia va ser determinant. Estudià infermeria, cooperació per al desenvolupament i ciències empresarials, i exercí a l’escoleta Borja Moll. També treballà a l’empresa Biocop de productes biològics, a Barcelona, i va ser secretària del Fons Menorquí de Cooperació.
Gràcies a ella us podem oferir tot el material que conservava gelosament.
A Ferreries va existir un destacat moviment social, cultural i educatiu entre els anys 60 i 70 que va tenir continuïtat. Abans d’implantar-se la EGB qui volia estudiar, havia de deixar el seu poble, en el nostre cas Ferreries, i desplaçar-se a Maó i a Ciutadella a partir dels 10 anys. Gairebé ningú s’ho podia permetre. La formació professional era una altra sortida a partir dels 14 anys, acabada la primària. Qui volia estudiar ho tenia francament difícil. La població, com hem vist, ha augmentat i els fillets i les filletes en edat escolar superen els 700.
L’Associació de Pares de Família, nucli de moltes iniciatives educatives, constatà la situació i decidí oferir un servei que permetés a tots aquells que no podien desplaçar-se a Maó o a Ciutadella estudiar el batxiller a la mateixa població amb un grup de mestres de la mateixa localitat: l’Acadèmia de Ferreries. També en va existir una a Alaior amb la mateixa finalitat. La iniciativa va tenir una bona acollida; s’hi van matricular uns 23 alumnes que van estudiar el primer curs com a lliures, sense necessitat de desplaçar-se. El primer curs fou el 1968-1969.
L’Associació de Pares de Família de Ferreries apuntava alt, era exigent i mirava el futur d’una població que creixia a un ritme del 30 per mil de natalitat amb les escoles d’ensenyament primari saturades i els locals no reuneixen cap de les condicions sanitàries, higièniques ni pedagògiques exigides. Entre els seus objectius cal esmentar:
L’acollida per la creació de l’Acadèmia fou immediata amb la col·laboració plena per part de la direcció de l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Ciutadella, Lluís Casasnovas. El mes d’octubre de 1968 s’inicià el primer curs amb Manuel Aragón com a director acompanyat dels mestres Rafael Florit, Pilar Amengual, Germán Alzina, Maria Mascaró, Francisca Perelló (que era la mare superiora del convent de monges), Delfín Florit i Luchi Manguán.
Els resultats del primer curs foren un èxit ja que més del vuitanta per cent de l’alumnat superà els exàmens lliures a l’Institut de Ciutadella. Maria Florit, alumna de l’Acadèmia, ens ha proporcionat unes valuoses dades i tots els materials que van usar per preparar els exàmens als que properament donarem difusió. Nel Martí ens explica:
(…) Les classes es feien tant al matí com el capvespre. Les assignatures de francès s’impartia a les 7.30 del matí, també els dissabtes. La resta d’assignatures es feien el capvespre, un cop acabada l’escola primària, de 17 a 21. La classe de la Llar dels dilluns era compartida entre l’escola de primària i l’Acadèmia, mentre que la classe de música es feia els dissabtes capvespre.
L’alumnat de l’Acadèmia de Ferreries provenia majoritàriament del mateix poble, tot i que també hi havia estudiants d’altres municipis. En general, els alumnes del municipi combinaven l’ensenyament primària al matí amb la preparació per al títol de batxiller elemental, a l’Acadèmia, durant els capvespres¹.
A partir dels anys 70, amb la implantació de la Llei General d’Educació s’establí l’escolarització obligatòria fins als 14 anys i l’Institut d’Ensenyament Mitjà de Maó (IES Joan Ramis i Ramis) inicià el batxillerat nocturn que permeté a moltes persones que treballaven obtenir el títol de batxiller. L’Acadèmia es mantingué dos cursos i finalitzà amb la posada en marxa de la nova llei. Posteriorment, s’aconseguí transport escolar que, de manera progressiva, permeté a molts alumnes que acabaven l’EGB continuar estudis de batxiller a Maó.
Possiblement, no acabam de ser prou conscients dels avenços que tot plegat suposà per Ferreries. L’esforç i la constància superaren moltes dificultats. I no s’havien acabat. Ni de prop. Però amb la societat mobilitzada tot era molt més fàcil, existien més fonts de finançament i el debat, el contrast d’idees i, com no, les polèmiques ocuparen l’àmbit social ferrerienc. La democràcia arrelava i havíem d’aprendre, tots, a conviure des de noves perspectives; el contrast entre idees diferents, contraposades i aparentment incompatibles formen part d’una democràcia viva, en la qual, per damunt de tot, existeixi la tolerància i el respecte a la dignitat de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes d’una col·lectivitat.
¹ https://www.dferreries.com/2025/05/20/lacademia-de-ferreries-1968-1970/
Entre el material d’estudi conservat podeu veure: