Apunts, dibuixos i fotografies de materials manuscrits per aprendre algun ofici. En aquest cas, el de sabater.
L’espècie humana ve al món completament indefensa. Pot sobreviure sol unes poques hores. Necessita el suport constant de l’adult. Aprendre forma part intrínseca de la seva essència. Una vegada adquirides i desenvolupades les estratègies bàsiques anirà aprenent les formes de vida de la comunitat que l’envolta i el protegeix. Des de ben petits, les habilitats de recol·lecció, caça i pesca, en funció dels contextos geogràfics i climàtics, havien de consolidar-se ràpidament. Observar era, i continua essent, una de les estratègies fonamentals; provar i errar, errar i provar era, possiblement, una de les més efectives.
Al consolidar-se les primeres ciutats sorgeixen un conjunt, cada vegada més gran, d’especialitzacions. Els excedents alimentaris permeten que no tothom hagi de concentrar els seus esforços en proporcionar l’aliment als seus. Uns es van poder dedicar a fer eines per treballar la terra, uns altres es van concentrar en elaborar recipients de terrissa. Uns altres a la construcció d’edificis i infraestructures bàsiques. L’experiència, l’observació, l’assaig i l’error permetien avanços i millores importants. Aquests avanços s’havien de transmetre. Aquells que es dedicaven a la fabricació de maons d’argila coneixen bé com s’havia de mesclar adequadament la palla, la terra, l’aigua i el pastat de la mescla així com el temps d’assecat al sol per aconseguir un producte de durada. Mentre ho feien ho havien d’anar ensenyant a tots aquells que s’hi dedicarien i explicar-los “secrets” de la fórmula, per simples que fossin. La cadena d’ensenyar i aprendre, aprendre i ensenyar, reflexionar i millorar ja no s’aturaria mai més.
Els oficis se van anar especialitzant més i més. Durant l’edat mitjana van néixer els gremis, col·lectius que agrupaven a tots els qui es dedicaven a elaborar un determinat producte. Intentaven conservar les tècniques de l’ofici, assegurant-se molt bé a qui admetien i a qui l’ensenyaven l’ofici. L’observació i la pràctica guiada va seguir essent la base de l’ensenyament.
Progressivament van anar sorgint institucions educatives adreçades a l’ensenyament dels oficis, en paral·lel al procés d’universalització de l’educació. La revolució industrial va multiplicar la necessitat de formacions molt més especialitzades i tècniques. Encara era possible aprendre un ofici i treballar-hi durant gairebé tota la vida. Ara, els canvis són tan ràpids i espectaculars que una formació concreta no t’aporta quasi res. L’aprenentatge al llarg de la vida era un objectiu desitjable des de les perspectives més humanistes; ara s’ha convertit en una necessitat de supervivència que tensa tota la societat.
En el marc d’aquesta línia de recerca hem localitzat un material molt especial: un manuscrit detallat de com elaborar una sabata de qualitat, acompanyat de dibuixos i croquis que permetrien, seguint els apunts al peu de la lletra, elaborar una sabata de principi a fi. El material inclou una col·lecció de dibuixos de tot tipus de calçat elaborats a llapis en targes de cartolina petites pel pintor alaiorenc Cosme Sans, persona reconeguda per la seva constant implicació en el món cultural de la població i les seves iniciatives en el món del dibuix i la filatèlia.
Tot aquest material ens fou cedit per Juan Fernando Palliser, treballador durant tota la seva vida laboral a la prestigiosa fàbrica de sabates de Pons Quintana d’Alaior. Volem agrair-li la seva iniciativa; trobar un material com el que podeu contemplar a continuació no és fàcil. És un petit tresor que demostra la dedicació i la profunda saviesa dels sabaters alaiorencs des de finals del segle XIX, sabaters que van escriure i protagonitzar moments històrics al llarg del període de progressiva industrialització dels processos de producció del calçat, tot i que, per allò que realment destacaren fou per la qualitat dels seus productes artesanals.
El material està ordenant en sis blocs: